16
de febrer
del
2024
Actualitzat
a les
10:09h
Les fonts de la regió mediterrània s'estan assecant. Ho constata una revisió científica publicada a Global Change Biology i liderada pel CREAF, que alerta que es tracta de punts d'elevada biodiversitat que acullen multitud d'espècies, com algunes molses, amfibis i crustacis, amb uns nivells d’endemismes inusualment elevats.
L'estudi assenyala com les causes d'aquest assecament, que a Catalunya és encara més crític, les onades de calor continuades i els episodis de sequera. Però no només això: també la contaminació de l'aigua provocada per l'agricultura i ramaderia intensives, els microplàstics o els fàrmacs. La situació de les fonts s'afegeix a altres ecosistemes molt tocats per la sequera com els cursos baixos dels rius o els boscos.
.jpg)
“El clima mediterrani es caracteritza per ser àrid i amb poques precipitacions. Per tant, les fonts representen petits oasis humits que, normalment, es troben dispersos en el paisatge i aïllats entre si”, explica Fernández-Martínez, que també és investigador de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Això precisament facilita que hi hagi un alt nombre d'espècies endèmiques -úniques d'una o poques fonts-. Alguns exemples típics són la molsa formadora de pedra tosca Palustriella commutata, el gripau llevador comú Alytes obstetricans, l'hepàtica Apopelia endiviifolia o diverses espècies de crustacis.
“El problema és que quan s'assequen, aquestes comunitats desapareixen . A Catalunya, per exemple, ja hem observat que han desaparegut alguns ecosistemes fontinals al Montseny, com ara la font de les Nàiades o al Maresme la font del Ferro, entre d’altres”, explica Fernández-Martínez.
A més de la riquesa que habita les fonts, també hi constitueixen refugis climàtics on els animals acudeixen per protegir-se de la calor, beure aigua o reproduir-se. S'observen des de cérvols o ocells que s'hidraten, a salamandres, que cerquen un ambient fresc, o larves de gripaus que necessiten l'aigua per créixer. “Amb el canvi climàtic aquesta funció és cada vegada més necessària”, comenta el científic.
Els investigadors consideren que aquestes dades s'expliquen per tres factors: la mateixa sequera, un augment de temperatura de 0,6 ºC de mitjana que provoca més evaporació així com el seu abandonament: els conductes s'embussen i no pot arribar l'aigua de l'aqüífer.
“També cal afegir-hi la contaminació. Per exemple, els conreus intensius empren fertilitzants, herbicides i insecticides, alguns dels quals passen a través del sòl i arriben als aqüífers, que són els que proveeixen d'aigua a les fonts”, explica Estela Romero, investigadora del CREAF i de la UB i coautora de l'article. Des de fa uns mesos, s'ha iniciat una nova recerca per seguir a llarg termini 32 fonts més.
Una altra de les mesures és retornar a la font al seu estat natural, particularment en aquelles que ja no s'utilitzen; això implica potenciar la vegetació als voltants, permetre que l'aigua es filtri per les canonades per a crear petits tolls o crear murs de pedra perquè els amfibis puguin protegir-se de la calor.
“En aquest procés de restauració també és important no retirar plantes i molses, sinó deixar que es desenvolupin lliurement”, explica Fernández-Martínez. Per últim, els autors demanen que també s'han d'incloure mesures que protegeixin l'ecosistema fontinal per part de les administracions.
L'estudi assenyala com les causes d'aquest assecament, que a Catalunya és encara més crític, les onades de calor continuades i els episodis de sequera. Però no només això: també la contaminació de l'aigua provocada per l'agricultura i ramaderia intensives, els microplàstics o els fàrmacs. La situació de les fonts s'afegeix a altres ecosistemes molt tocats per la sequera com els cursos baixos dels rius o els boscos.
Quasi la meitat de les fonts de Catalunya s'han assecat
Al nostre país, per exemple, quasi la meitat de les fonts analitzades han deixat de rajar en la darrera dècada. Concretament, s'han assecat un 46,2% de les 31 fonts analitzades des del 2013. “Això ens dona pistes del que pot estar succeint a altres llocs”, alerta Marcos Fernández-Martínez, investigador del CREAF i coordinador del cas d'estudi.La font del Sot, una de les on no raja aigua Foto: Galdric Mossoll / CREAF
“El clima mediterrani es caracteritza per ser àrid i amb poques precipitacions. Per tant, les fonts representen petits oasis humits que, normalment, es troben dispersos en el paisatge i aïllats entre si”, explica Fernández-Martínez, que també és investigador de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Això precisament facilita que hi hagi un alt nombre d'espècies endèmiques -úniques d'una o poques fonts-. Alguns exemples típics són la molsa formadora de pedra tosca Palustriella commutata, el gripau llevador comú Alytes obstetricans, l'hepàtica Apopelia endiviifolia o diverses espècies de crustacis.
“El problema és que quan s'assequen, aquestes comunitats desapareixen . A Catalunya, per exemple, ja hem observat que han desaparegut alguns ecosistemes fontinals al Montseny, com ara la font de les Nàiades o al Maresme la font del Ferro, entre d’altres”, explica Fernández-Martínez.
A més de la riquesa que habita les fonts, també hi constitueixen refugis climàtics on els animals acudeixen per protegir-se de la calor, beure aigua o reproduir-se. S'observen des de cérvols o ocells que s'hidraten, a salamandres, que cerquen un ambient fresc, o larves de gripaus que necessiten l'aigua per créixer. “Amb el canvi climàtic aquesta funció és cada vegada més necessària”, comenta el científic.
El cabal d'aigua s'ha reduït un 92%
L'estudi de les fonts a Catalunya es fa en col·laboració amb l'ICHN. Des del 2013 s'han monitorat una trentena de fonts. Més enllà que quasi la meitat s'hagin assecat, en conjunt el cabal s'ha reduït un 92%.Els investigadors consideren que aquestes dades s'expliquen per tres factors: la mateixa sequera, un augment de temperatura de 0,6 ºC de mitjana que provoca més evaporació així com el seu abandonament: els conductes s'embussen i no pot arribar l'aigua de l'aqüífer.
“També cal afegir-hi la contaminació. Per exemple, els conreus intensius empren fertilitzants, herbicides i insecticides, alguns dels quals passen a través del sòl i arriben als aqüífers, que són els que proveeixen d'aigua a les fonts”, explica Estela Romero, investigadora del CREAF i de la UB i coautora de l'article. Des de fa uns mesos, s'ha iniciat una nova recerca per seguir a llarg termini 32 fonts més.
Mesures per intentar revertir la situació
Per a recuperar les fonts, la recerca inclou diverses propostes. Una de les solucions passa per restaurar i mantenir el cabal d'aigua de les que encara funcionen; per exemple, retirant les cues de guilla que colonitzen els conductes per facilitar que l'aigua mani de nou.Una altra de les mesures és retornar a la font al seu estat natural, particularment en aquelles que ja no s'utilitzen; això implica potenciar la vegetació als voltants, permetre que l'aigua es filtri per les canonades per a crear petits tolls o crear murs de pedra perquè els amfibis puguin protegir-se de la calor.
“En aquest procés de restauració també és important no retirar plantes i molses, sinó deixar que es desenvolupin lliurement”, explica Fernández-Martínez. Per últim, els autors demanen que també s'han d'incloure mesures que protegeixin l'ecosistema fontinal per part de les administracions.