El 8 de març els embassaments van registrar el mínim històric. Les conques internes només estaven al 14,3% i les reserves del sistema Ter-Llobregat eren de 90 hm3. Ja es descomptaven les setmanes per entrar en emergència 2 i el debat era la procedència dels vaixells amb aigua potable. Tres mesos després la situació ha canviat com un mitjó: els pantans de les conques internes freguen el 36% i el Govern haurà de decidir dimarts si suavitza més les restriccions a bona part del país.
L'embassament del Llobregat, el que puja més punts
Sau és el termòmetre de la sequera per excel·lència. A més, és l'embassament que més ha crescut: ha passat del 2 al 41% en un mes i mig. Si ho comparem amb el 8 de març, el pantà osonenc ha augmentat 39 punts, alimentat tant per tres grans episodis de precipitacions -inicis de març, final d'abril i aquest darrer del juny- com pel desglaç.
Ara bé, Sau forma un sistema amb Susqueda. En conjunt, els embassaments del Ter han passat en tres mesos del 12 al 37%. La Baells, l'únic pantà del Llobregat, encara ha augmentat més: del 19 a quasi al 50%.
Les precipitacions, en canvi, han estat molt menys favorables pel sistema Cardener, format per la Llosa del Cavall i Sant Ponç: que només ha crescut 11 punts.
Canvi en % dels embassaments de les conques internes
El Govern haurà de decidir dimarts si suavitza restriccions
El Govern haurà de decidir dimarts vinent si redueix encara més les restriccions al sistema Ter-Llobregat. Els seus embassaments tenen en total 232 hm3, una xifra molt per sobre del llindar per derogar l'excepcionalitat (165). Ara bé, el mateix pla de sequera contempla que l'executiu tingui dos mesos per prendre la decisió i tot just se'n compleix un.
A banda dels 202 municipis de la regió metropolitana de Barcelona, l'àrea urbana de Girona, la Costa Brava sud i part de la Catalunya Central, també es podria passar d'excepcionalitat a alerta altres zones com la capçalera del Ter -bàsicament Osona i el Ripollès- així com el Llobregat mitjà o la serralada Transversal. És més difícil que la comissió interdepartamental de sequera acordi aquest pas per altres zones com l'aqüífer Carme Capellades o l'Anoia Gaià.
Evolució de reserves (hm3) del sistema Ter-Llobregat
I, més endavant, què caldria perquè Barcelona i el seu entorn deixessin de tenir qualsevol mena de restricció d'aigua? El pas de l'alerta (semàfor groc) a la prealerta (semàfor verd) depèn del mes. A l'estiu pot requerir 300 hm3, mentre que a partir de setembre són només 240.
La Catalunya que no millora
Més enllà del sistema Ter-Llobregat, hi ha dues realitats molt preocupants. A l'Alt Empordà, l'embassament de Darnius-Boadella fa setmanes que es manté al voltant del 22% i el conseller David Mascort ja ha anunciat que no té intenció de derogar l'emergència 2.
Molt més crítica és la situació al Camp de Tarragona. L'embassament de Siurana continua la caiguda i ja frega el 2%. El transvasament cap a Riudecanyes tampoc evita que aquest segon pantà tingui més del 2,4% de la capacitat. Es tracta actualment de la zona zero de la sequera a Catalunya, gens afavorida per les pluges d'aquesta primavera.