Gruixos de neu excepcionals, embassaments al límit... i sòls forestals saturats d'aigua. En aquest sentit, una eina desenvolupada pel CREAF ha constatat que després dels temporals d'aquest hivern el subsol dels boscos catalans està ple a vessar, un fet que els reforça davant de futures sequeres. “És una assegurança de futur”, assenyala la investigadora Annelies Broekman.
Una aigua invisible molt important
Les llevantades, però també els fronts associats a les borrasques atlàntiques, han recarregat fins al màxim els sòls dels boscos del nostre país, una situació que no es produïa des del temporal Glòria, just ara fa sis anys. Ho mostren els resultats del model ForestDrought, desenvolupat per a Catalunya i que ara acaba d'ampliar la seva base de dades per al conjunt de l'Estat.
Els boscos regulen el cicle de l’aigua. Quan plou amb poca intensitat el sòl forestal pot arribar a absorbir un percentatge molt elevat de l’aigua, fet que redueix l'erosió i mitiga les avingudes. És la denominada aigua verda -la blava és la que arriba als rius-.
Quan no plou, l’aigua retinguda ens ajuda a suportar millor els períodes de sequera. “Aplicacions com ForestDrought ens permeten fer un seguiment exhaustiu d’aquesta relació bosc-aigua tan important”, apunta Víctor Granda, científic de dades del Laboratori Forestal Català, projecte impulsat pel CREAF.
L’eina calcula diàriament el contingut d’aigua al sòl i l’estrès hídric de la vegetació a partir de dades del Meteocat i altres agències, combinades amb informació del sòl, el relleu i l’estructura del bosc. Tot plegat permet estimar l’estrès per sequera de la vegetació i la humitat del combustible viu, dues variables clau per entendre el risc d’incendis forestals.
Protecció davant futures sequeres
“Tenir el sòl ple d’aigua és una assegurança de futur. Ens permet saber que davant de futures sequeres tindrem un reservori d’aigua imprescindible per mantenir els boscos i els cabals dels rius”, apunta Broekman. Tot i això, adverteix que després del temporal Glòria, el gener de 2020, les dades eren similars. Aquest fet no va impedir que posteriorment es patís la pitjor sequera dels dos darrers segles i l'impacte sobre els ecosistemes forestals fos més que evident. “No podem abaixar la guàrdia, afegeix l'experta en aigua i canvi global.
Després de tres anys de sequera, a Catalunya ha estat necessari que plogués per sobre de la mitjana dels darrers vint anys, en alguns casos un 150% més, perquè el sòl forestal es reompli de nou fins al màxim. Un exemple és l’aqüífer Carme Capellades, un símbol de la darrera crisi hídrica amb la imatge de la bassa seca davant del molí paperer. Actualment, està a punt de sobreeixir, fet que explica que l'aqüífer -com si fos una esponja- està plena a vessar.
