Bona part de les antigues construccions de Sau tornen a ser visibles i és que l'embassament osonenc ja està a un 8% de la seva capacitat. No és causat per un empitjorament radical de la sequera -malgrat que des d'inicis de novembre no s'ha produït cap episodi significatiu de precipitacions- sinó per l'operació de buidatge de l'Agència Catalana de l'Aigua. L'objectiu de l'administració hidràulica és transferir cap a Susqueda el màxim d'aigua -ara que la qualitat és bona- abans de la primavera.
El buidatge continuarà
Els buidatges de Sau cap a Susqueda han estat freqüents al llarg de la sequera. “Es tracta de la gestió habitual: derivar l'aigua per preservar-ne la qualitat”, expliquen fonts de l'Agència Catalana de l'Aigua a Nació.
Alguns d'aquests buidatges -com el que el febrer passat va situar Sau a l'1%, el seu mínim històric- s'han realitzat en moments crítics. Ara, amb el coixí de les precipitacions de la tardor, la situació és molt més tranquil·la.
De fet, des de l'ACA s'explica que actualment els indicadors de l'aigua a Sau no només són “sinó homogenis a tot l'embassament”. En aquest context, l'administració hidràulica ha accelerat les darreres setmanes la transferència amb un cabal de sortida d'uns 10 m3/s -més del triple respecte a l'aigua que entrava a l'embassament-. Aquest fet ha provocat una reducció molt ràpida del volum embassat: del 31% del 12 de novembre al 8% actual.
Evolució del percentatge Sau (2020-2025)
I fins quan es mantindrà el buidatge? La resposta de l'ACA és l'habitual: mentre es mantingui la qualitat. De fet, en les darreres hores s'ha afluixat una mica, ja que el cabal de sortida és d'uns 6 m3/s. En aquest sentit, fonts de l'administració hidràulica eviten marcar un nivell mínim per aturar l'operació i no es mullen sobre si es podria arribar a valors extrems com l'any passat que van arribar a fer emergir per primera vegada a la història l'antic pont romànic de Sant Romà de Sau.
Continua la tendència general a la baixa
Els embassaments de Ter funcionen com un sistema. Si es buida de manera accelerada Sau, Susqueda puja ràpidament. En aquest sentit, el pantà de la Selva se situa a un 39% de la seva capacitat. Una situació que no té res a veure amb la d'inicis de març del 2024: Sau es va buidar fins a l'1%, però Susqueda només estava al 20.
Evolució de les reserves del sistema Ter Llobregat (2020-2025)
Al conjunt del sistema Ter-Llobregat es manté la tendència a la baixa, força habitual en aquesta època. De fet, el desembre i el gener són dels mesos -juntament amb l'estiu- amb menor pluviometria a les capçaleres del Pirineu Oriental. A més, la manca actual de neu i l'absència de pluja a la vista, fa pensar que aquest descens es mantindrà les pròximes setmanes.
Concretament, els embassaments que abasteixen la regió metropolitana de Barcelona tenen un total de 208 hm3, el que representa un 34%. Són valors superiors que més que dupliquen els de l'any passat (100 hm3) i que superen els del 2023 (182 hm3). Per altra banda, el marge respecte a l'escenari d'excepcionalitat -que obligaria a endurir les restriccions- és encara de més de 60 hm3. Segons la mateixa consellera Sílvia Paneque, en l'hipotètic cas que no plogués ni una gota, s'hi podria arribar el març, malgrat que sembla a priori una previsió una mica exagerada.
Al conjunt de les conques internes de Catalunya, per la seva banda, els embassaments estan al 32,9%, amb Darnius-Boadella sense millorar -poc per sobre del 17%- i Siurana per sota del 10%. Tot plegat, la setmana que 22 municipis de l'Empordà que s'abasteixen de l'aqüífer Fluvià-Muga han tornat a l'escenari d'emergència. Actualment, hi ha 37 pobles de Catalunya -la gran majoria a l'Alt Empordà- que pateixen les màximes restriccions.