Una xarxa única d’aigua per al conjunt de Catalunya. Aquesta és la idea a llarg termini dels col·legis d’enginyers i economistes. Per fer-ho possible, plantegen fins a tres nous transvasaments -que denominen interconnexions-. A banda del que permetria portar aigua de l’Ebre fins a Barcelona -a partir d’allargar el minitransvasament del Consorci d’Aigües de Tarragona-, també pretenen que l’actual xarxa d’Aigües Ter-Llobregat arribi a l’Empordà així com recuperar el vell projecte d’interconnectar un canal d’Urgell modernitzat amb la regió metropolitana.
Un pla de 22.000 milions d’euros fins al 2050
El document “Bases per a la Transició Hídrica. Catalunya 2050” -que fa unes setmanes ja van presentar a la consellera Sílvia Paneque- contempla la necessitat d’invertir 22.000 milions d’euros fins al 2050 en un context marcat per “l’increment de la demanda i la reducció de la pluviometria pel canvi climàtic”.
Va molt més enllà dels plans presentats pel Govern, que en l’horitzó 2030-2035 considera possible “deslligar la gestió del cicle de l’aigua de la precipitació” a partir de l’aposta per la dessalinització i la reutilització, sense posar sobre la taula nous transvasaments.
En canvi, els col·legis d’Enginyers Industrials, Agrònoms i de Camins, Canals i Ports i el d’Economistes sí que aposten per interconnectar totes les xarxes existents. En una primera fase, el denominat Corredor Litoral de l’Aigua, no només permetria aportar aigua de l’Ebre fins a Barcelona -connectant els 65 quilòmetres que separen la xarxa del CAT amb ATLL- sinó també unificar els sistemes Ter-Llobregat amb la xarxa del Consorci Costa Brava Girona, per “aportar resiliència als sistemes deficitaris Muga-Fluvià”. En aquest sentit, cal recordar que part de l’Alt Empordà és l’única gran zona del país que continua en emergència per sequera. Tot plegat, segons el document, suposaria una inversió de 600 milions d'euros.
Per altra banda, es recupera la idea d’un “pacte entre els regants del Segre i la regió metropolitana de Barcelona” que consisteixi a bescanviar part de la inversió de modernització del canal d’Urgell a peu de parcel·la -que per llei han d’assumir els pagesos- per permetre el transvasament del 20% dels recursos a Barcelona -50 hm3 anuals- en cas d’emergència. “Seria una manera de contribuir a la modernització del camp des del món urbà“, justifiquen els col·legis d’enginyers i economistes.
De 80 a 280 hm3 en aigua dessalinitzada
Actualment, Catalunya pot produir 80 hm3 d’aigua dessalinitzada: 60 al Prat de Llobregat i 20 més a Blanes. L’ampliació d’aquesta segona planta -encara pendent de ser licitada per part de l’Estat- i la construcció de la dessaladora del Foix permetria més que duplicar la capacitat de producció fins als 170 hm3.
El nou Govern va anunciar l’aposta per una quarta planta a l’Alt Empordà -d’uns 15 hm3-, però sense fixar termini ni ubicació. En canvi, l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua va molt més enllà i considera necessari augmentar la producció fins als 280 hm3 anuals l’any 2050. És a dir, sis plantes de la capacitat del Prat, entre les quals una segona al Llobregat i una al Besòs.
Per altra banda, s’aposta per aconseguir “un abocament zero d’aigua depurada al mar”, a partir de la generalització de la regeneració i la reutilització, com ja s’està fent al Llobregat. Per fer-ho possible -actualment un 55% dels recursos urbans acaben abocant-se-, caldria una inversió aproximada de 500 milions d’euros.
El pla presentat per enginyers i economistes ha despertat les alarmes de col·lectius com Aigua és Vida i la Plataforma en Defensa de l’Ebre, tant pel fet d’incloure nous transvasaments com pels escenaris d’augment de la demanda plantejats.
En aquest sentit, recorden que interconnexions com les xarxes del CAT i ATLL “han estat rebutjades històricament pels diferents governs de la Generalitat i per la major part dels grups parlamentaris” i que es descarten de manera explícita en l’acord d’investidura. Tanmateix, que l’obertura de l’acte de presentació anés a càrrec de Concha Zorrilla, directora general de Transició Hídrica, els fa preguntar quina és la postura oficial del Govern.
“L’ampliació dels transvasaments del Ter, el Segre i l’Ebre, no només és greu des del punt de vista ambiental, ja que posen en risc l’estat actual dels rius i els seus ecosistemes, com són el delta de l’Ebre i els aiguamolls de l’Empordà. També tindrà un impacte socialment negatiu, perquè té com a objectiu aprofundir amb el model de creixement turístic i urbanístic del litoral català”, denuncien les dues entitats en un comunicat.