El Regne Unit, el Canadà i Austràlia han reconegut aquest diumenge l'estat de Palestina. El primer ministre britànic, Keir Starmer, ha assegurat que fan el pas per "mantenir viva la possibilitat de la pau" i defensar la solució "dels dos estats".

El primer ministre canadenc, Mark Carney, ha dit que el pas ha de servir per "construir la promesa d’un futur pacífic" mentre que l'australià Anthony Albanese, ha dit que el reconeixement és un "esforç internacional coordinat".

El Regne Unit i el Canadà són els primers estats del G-7 en reconèixer Palestina. Es preveu que en les pròximes hores també ho faci França. Aquest diumenge, també ha fet el pas Portugal. Londres ja va advertir abans de l'estiu que reconeixeria Palestina si Israel no acabava amb l'ofensiva i apostava per un alto el foc. 

Espanya va reconèixer l'estat de Palestina el maig de l'any passat, obrint la pressió internacional en aquesta línia de la mà, també, d'Irlanda i Noruega. 

Es preveu que en paral·lel a l'Assemblea General de les Nacions Unides, una desena de països més, entre ells França o Bèlgica, també reconeguin Palestina. Els líders es trobaran en una conferència d'alt nivell per exigir una solució per a Gaza, amb un alto el foc, l'alliberament dels ostatges i passos per assolir els dos estats. 

"No és un premi a Hamàs"

En un discurs penjat a les seves xarxes socials, el primer ministre britànic, Keir Starmer, ha defensat que la solució dels dos estats "no és un premi per a Hamàs", ja que l'organització "no té futur, ni rol en el govern ni la seguretat" de Palestina. En aquest sentit, ha anunciat noves sancions contra el lideratge de Hamàs en les pròximes setmanes. 

Pel que fa a Israel, Starmer ha dit que els "bombardejos incessants i cada cop més intensos", així com la "fam i la devastació" són "absolutament intolerables" i han d'acabar ha dit el britànic exigint un alto el foc a la frontera i l'entrada d'ajuda humanitària a Gaza.

Starmer ha recordat que els britànics van reconèixer l'estat d'Israel "com a pàtria del poble jueu" fa més de 75 anys. "Avui ens unim a més de 150 països que també reconeixen l’Estat palestí", ha assegurat, admetent ser "conscient de la intensitat dels sentiments que aquest conflicte desperta". 

L'australià Albanese, en la mateixa línia que Starmer, ha defensat que Hamàs "no ha de tenir rol a Palestina", i ha posat èmfasi en el paper de l'Autoritat Palestina i el seu compromís de celebrar eleccions i fer "reformes significatives". 

La reacció de Netanyahu

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha assegurat que "lluitarà" a Nacions Unides i a qualsevol altre fòrum contra la "propaganda falsa" i l'onada de reconeixement internacional a l'Estat palestí, en considerar que posa en risc l'existència d'Israel i és "una recompensa absurda al terrorisme" de Hamàs.

"La comunitat internacional ens sentirà els pròxims dies", ha dit, en una reunió de l'Executiu prèvia a viatjar a Nova York per participar en la sessió de l'Assemblea General de Nacions Unides.

Netanyahu tornarà a pujar al faristol de l'Assemblea General, per exposar "la veritat d'Israel, però també la veritat objectiva que suposa la nostra lluita justa contra les forces del mal i la nostra visió d'una veritable pau", ha al·legat, segons declaracions difoses per la seva oficina.

Ha defensat "una pau mitjançant la força", dogma sobre el qual sustenta l'ofensiva militar llançada sobre la Franja de Gaza després dels atemptats del 7 d'octubre de 2023 i que supera els 65.000 morts en aquest enclavament, segons els últims balanços de les autoritats locals.

Netanyahu ha plantejat, en canvi, acostaments a Síria, país amb què ha obert un nou procés de diàleg que hauria deixat ja "avenços", i al Líban, amb qui hi ha fins i tot una "possibilitat de pau".