"Doneu-me els vostres cansats, els vostres pobres, / les vostres masses amuntegades que anhelen respirar en llibertat". Aquests dos versos, els més famosos del poema The New Colossus, el text inscrit al pedestal de l'Estàtua de la Llibertat, van ser durant moltes dècades el leitmotiv dels relats sobre els Estats Units, l'essència i l'ànima de la nació que aquest dissabte celebra els dos-cents cinquanta anys de la seva Declaració d'Independència: una invitació als qui fugien del dolor, de la tirania o de l'adversitat perquè trobessin portes i braços oberts en un lloc on, sense importar qui fossis ni d'on vinguessis, l'esforç era recompensat amb pau, pertinença i llibertat.
Només cal donar una ullada als titulars dels diaris i als informatius per adonar-se que els versos d'Emma Lazarus són ben lluny del que els Estats Units representen avui, tant per a ells mateixos com per a la resta del món. En menys d'una dècada, les dues administracions encapçalades per Donald Trump, sumades a la passivitat dels partits Demòcrata i Republicà, han fet que el fanal que guiava aquests desesperats sembli un feble raig de llum a punt d'apagar-se. Però, tanmateix, encara resisteix.
Si l'administració Trump ha convertit la immigració en l'estendard de la seva política interior —un patró que comparteixen els moviments d'extrema dreta d'arreu del món—, el seu moviment més agosarat, pel simbolisme que comporta, és la proposta d'ampliar la desnaturalització, és a dir, el procés legal per retirar la ciutadania nord-americana a persones nascudes fora dels Estats Units; una mesura que contradiu clarament l'esperit d'acollida, diversitat i justícia que ha estat el far de l'estructura nord-americana al llarg dels seus dos segles i mig d'existència.
Revocar les naturalitzacions
El procés de desnaturalització és previst per la llei des de fa més d'un segle i s'ha aplicat en casos molt concrets: quan la ciutadania s'ha obtingut de manera fraudulenta o il·legal, en casos de criminals de guerra o contra persones que representen una amenaça per a la seguretat. En un país amb 22 milions de persones naturalitzades, la mitjana de revocacions de la nacionalitat entre el 1990 i el 2017 no va superar els onze casos anuals.
Més que per una qüestió de seguretat o de justícia, Trump ha intentat ampliar l'ús d'aquest recurs com una eina simbòlica i narrativa, fixant quotes amb l'objectiu d'arribar a 1.600 persones desnaturalitzades cada any. El problema és que ni els fiscals, ni els jutges, ni altres peces de l'estructura política o judicial comparteixen aquesta iniciativa, de manera que ningú no ha anat més enllà per impulsar el projecte presidencial. El resultat? En el que portem del 2026 s'haurien presentat procediments de desnaturalització contra 39 persones: la xifra més alta dels últims anys, però molt lluny de l'objectiu fixat pel caprici de Trump.
El pèndol nord-americà
Trio aquest exemple per explicar què ha passat als Estats Units durant l'última dècada i per què es pot sostenir que, encara que de vegades la seva llum vacil·li, es resisteix a extingir-se. Després de gairebé dues dècades vivint en aquell país i havent cobert quatre campanyes presidencials —incloses dues amb Donald Trump com a candidat—, he après que allà la teoria del pèndol continua funcionant. Tot i que l'administració Trump ha aconseguit algunes victòries temporals i molt mediàtiques en matèria migratòria, moltes de les seves iniciatives més ambicioses —com l'ampliació de les deportacions exprés o l'eliminació de determinades proteccions humanitàries— han estat alentides o directament aturades pels litigis judicials.
Les victòries derivades d'aquestes batalles legals solen tenir poc ressò mediàtic, però hi són, mantenint la llum encesa. Per cada frase discriminatòria pronunciada per un polític, un alt funcionari o un influencer, n'hi ha desenes més que intenten reparar el dany i sostenir els qui han estat agreujats. Per cada actuació il·legal d'aquesta administració, hi ha centenars de denúncies i recursos que avancen lentament, però avancen, per desmuntar vulneracions constitucionals i reparar els perjudicis. Per cada J.D. Vance, hi ha un Zohran Mamdani.
Hi ha molts més exemples de com funciona aquest pèndol, causa i conseqüència de la manera com els Estats Units resisteixen i es mantenen fidels a la seva essència, a la seva llum. Després de les recents detencions arbitràries en ciutats com Los Angeles i Chicago, jutges federals n'han ordenat l'alliberament i han prohibit que continuïn les batudes. Quan el president va proposar eliminar el dret a la ciutadania per naixement, el Tribunal Suprem va rebutjar la iniciativa. Un matí va aparèixer el nom de Donald Trump damunt del de John F. Kennedy al centre cultural que porta el nom d'aquest últim, a Washington; després d'un procés judicial, una autoritat va ordenar retirar-lo.
La separació de poders és a l'ADN
La separació de poders, l'aplicació de la llei i l'administració de justícia formen part de l'esperit nord-americà. El problema és que, mentre l'arbitrarietat viatja a la velocitat de les xarxes socials, la legalitat que restitueix l'equilibri s'arrossega, i milions de persones cauen als llimbs de la por, la incertesa i el desànim capaç d'apagar qualsevol llum: el ciutadà naturalitzat que no sap si demà continuarà tenint passaport; el jove fill d'immigrants que es pregunta què farà si deporten els seus pares; la parella homosexual que tem que la seva família deixi de ser reconeguda per la llei.
"Envieu-me aquests, els sense sostre, assotats per la tempesta. / Alço el meu fanal al costat de la porta daurada!", proclama amb passió l'última estrofa del poema als peus de l'Estàtua de la Llibertat. Milions de somnis i de lluites, de valors, d'història, de disciplina i d'esforç han estat els fonaments sobre els quals, durant 250 anys, s'ha construït un país. Amb cada sentència, cada resolució judicial o cada acció ciutadana que avui continua fent el que és correcte, es torna a obrir la porta daurada que ha permès als Estats Units ser el que són. És sobre aquests fonaments que les comunitats resisteixen; mentre la seva llum continuï encesa, el pèndol tornarà.
