Error de seguretat al Louvre: tenia el nom del museu com a contrasenya per accedir al sistema

La investigació del "robatori del segle" avança i cada vegada es van coneixent més detalls com el valor de les joies, el pla de fugida i les carències de ciberseguretat

Publicat el 05 de novembre de 2025 a les 08:38
Actualitzat el 05 de novembre de 2025 a les 08:44

El 19 d'octubre va succeir quelcom que es va titllar de ser "el robatori del segle": un grup de lladres van entrar al Museu del Louvre, el museu més visitat del món, per endur-se joies valorades en milions d'euros. A mesura que van passant els dies i la investigació segueix el seu transcurs, es van coneixent més detalls com el valor de les joies, per on van fugir els encaputxats i el nombre de sospitosos que va detenint la policia per tal de resoldre el misteri i fer justícia.

La darrera informació que ha saltat als mitjans de comunicació ha estat la carència de ciberseguretat que tenia el Louvre. Tant és així que mesos enrere, l'Agència Nacional de Seguretat de la Informàtica de França (ANSSI) ja va alertar que el museu tenia greus faltes de seguretat informàtica.

Tot i això, cal recordar que la ministra de Cultura, Rachida Dati, el 28 d'octubre va dir que els sistemes no havien fallat. I una setmana després, el Senat francès va admetre que existien alguns errors i anunciava una investigació profunda sobre el que havia succeït.

"LOUVRE" com a contrasenya

Ara, tres setmanes després, el reconegut mitjà francès Libération ha exposat algunes de les falles informàtiques que tenia el museu, entre elles tenir la paraula "LOUVRE" com a contrasenya dels serveis informàtics més crítics. Per altra banda, per accedir al sistema de videovigilància, la contrasenya era "THALES", el nom del programa informàtic que el protegia. Tot plegat ha estat descobert quan l'ANSSI ha accedit als sistemes sense gaires problemes. A més, des de l'Agència també han alertat que els sistemes operatius estaven clarament obsolets: els ordinadors treballaven amb Windows 2000.

88 milions d'euros en joies

Tot plegat va fer possible que de manera relativament senzilla un grup d'encaputxats s'emportessin fins a nou peces històriques que les havien dut Napoleó Eugènia de Montijo. Entre les nou peces sostretes, es troben la diadema de la reina Hortènsia amb safirs i diamants, collarets i arracades de maragda i safir que Napoleó va regalar a les seves esposes, una diadema amb perles i diamants de l’emperadriu Eugènia, així com dues brotxes ornamentals. Les quals la fiscalia va valorar amb 88 milions d'euros.

Amb l'ajuda d'un muntacàrregues

Així mateix, un dels darrers detalls que es va donar a conèixer va ser la fugida dels lladres gràcies a un vídeo que s'ha viralitzat a les xarxes. En aquest es veu el precís moment en el qual descendeixen per una maquinària típica de les mudances, la qual estava situada just a sota de la façana sud de l'edifici. La persona anònima que va enregistrar l'acció es trobava en el moll de François Mitterrand, des d'aquesta perspectiva es contempla com els lladres baixen amb una plataforma elevadora mentre sonen les alarmes del museu.