El 5 de novembre, els nord-americans triaran entre Kamala Harris i Donald Trump a qui prefereixen com a president dels Estats Units. Les eleccions seran transcendentals per a aquell país, però impactaran de ple en la resta del món. Per Europa, el que diguin les urnes nord-americanes tindrà conseqüències, sobretot en plena guerra a Ucraïna i quan la UE preveu l'ascens de forces d'extrema dreta populista.
Sovint es diu que des d'Europa no és fàcil entendre la realitat dels Estats Units. Fenòmens com el dret d'armes o la inexistència d'una cobertura sanitària homologable a la dels estats de la UE són difícils de traduir a la cultura política europea. Però com veuen les seves eleccions els ciutadans nord-americans que viuen a Catalunya? N'hem parlat amb alguns d'ells. Són mirades diferents per entendre un moment crucial de la campanya a 60 dies de l'election day.
Harris arrasa... a l'exterior
Víctor Horcasitas és probablement el nord-americà català més actiu en aquesta campanya. És el president de Democrats Abroad a Barcelona, l'organització que aplega els seguidors del Partit Demòcrata a l'exterior i que aquests dies s'aboca a mobilitzar els seus perquè no es descuidin de votar. Enginyer de telecomunicacions, és un business angel, un inversor que aporta diners propis -a diferència dels fons de capital risc- a empreses emergents.
Horcasitas dirigeix Metropolitan, revista adreçada a la comunitat angloparlant. Quan arribem a la redacció, està gravant un pòdcast electoral. Horcasitas exemplifica bé els moviments produïts al cos electoral del seu país: era del Partit Republicà, però se'n va desvincular quan Trump va ser designat candidat el 2016 ("soc centrista"). Alguns destacats republicans (com Liz Cheney o Adam Kinzinger) demanen el vot per a Harris. "Jo era un fan de John McCain, però no vaig acceptar que l'extrema dreta s'apoderés del partit". La gran majoria dels seus compatriotes aquí (uns 10.000 residents més 6.000 estudiants) són demòcrates, però la seva feina ara és dur-los a votar.
La relació amb les armes
Malgrat el seu passat republicà, Horcasitas no té cap dubte que ara toca Harris, tot i que sembla més entusiasmat amb Joe Biden: "Una persona increïblement humil, que es va fer popular perquè quan era al Senat anava amb tren cada dia de Washington a casa seva, a Delaware". El líder de Democrats Abroad, nascut a Mèxic, va coincidir amb un dels fills del president, el malaguanyat Beau Biden, a la Universitat de Pensilvània. I va estudiar a l'escola d'elit Wharton, a Filadèlfia, on també hi havia passat Trump. Però aquesta coincidència ja no li fa tanta gràcia.
Horcasitas pot sorprendre els lectors que equiparin el Partit Demòcrata amb l'esquerra europea. Es confessa pro-life (contrari a l'avortament), però respectuós de les decisions de les dones sobre el seu cos, i explica que va obtenir la seva primera arma als 14 anys. És partidari, com la majoria dels demòcrates, a regular-ne l'ús, però no fa escarafalls a la relació amb les armes: "Quan vaig a veure els meus cosins de Nebraska, sortim al camp. Per moltes famílies, que pares i fills surtin el cap de setmana a caçar o engegar trets és una forma de sociabilitat. Sé que és xocant per molta gent, però forma part de tot una tradició".
Els seus cosins tenen un armari amb una trentena d'armes, inclosos fusells semiautomàtics i no s'està de fer la broma: "Ningú que no ho hagi fet es pot imaginar com et sents quan dispares amb una metralladora. Et sents Superman". Però Horcasitas és conscient del problema i davant dels nombrosos tirotejos amb víctimes mortals, defensa un enduriment legislatiu: "No es pot tolerar el que està passant".
Ann Requa: "El món necessita uns Estats Units forts"
La família Requa forma part de la història del Partit Republicà. Ann Requa compta els dies per votar. Ho farà a Arizona, un dels estats que seran decisius. Aquesta empresària empàtica, amb negocis en el sector de la mineria, ens rep a casa seva i explica la història de la seva família, hugonots (protestants) de diversos països europeus que van emigrar als Estats Units el segle XVIII. Un besavi, Mark Requa, va dirigir la campanya del republicà Herbert Hoover el 1928 i fou després secretari de Comerç. Casada amb un català, recorda que un parent del seu marit va ser afusellat pels franquistes a Montjuïc ("hem patit les conseqüències de la història, no n'hem estat simples testimonis").
Ann Requa explica que encara no sap per qui votarà el novembre. Malgrat les seves credencials conservadores ("i anti-Colau"), que mostra sense embuts, rebutja radicalment l'atac al Capitoli i critica que Trump no reconegués els resultats electorals del 2020. En canvi, aixeca el polze quan se li esmenta el nom de Ronald Reagan. Li preocupa la polarització. Alhora, es queixa de com els mitjans europeus presenten la realitat nord-americana: "És molt difícil no ser demòcrata a Europa". Assegura que "el món necessita uns Estats Units forts i Obama es va dedicar a demanar disculpes". El balanç que fa de l'Administració Biden és força negatiu.
Requa assenyala dos temes que seran crucials. Un és la frontera: "Tinc un amic meu, d'Holanda, que ha pagat 80.000 dòlars en impostos a Califòrnia i ara es troba que no pot tornar a entrar legalment al país. I conec empresaris californians que tenen moltes persones treballant amb documentació falsa". Però és el cost de la vida el que apunta com a clau: "L'assegurança anual d'un cotxe pot costar 2.200 euros". I explica que un fill seu, un jove advocat, ha volgut viure l'experiència en la cadena Walmart i ha vist moltes persones que, quan veuen el cost de la compra, reculen per tornar alguns dels productes: "Va calcular el que es necessitava guanyar a Califòrnia per viure amb 40.000 euros: 128.000 dòlars!".
Nord-americana i d'esquerres
Sortim de la casa d'Ann Requa, a Tres Torres, i ens trobem amb Cecilia Gómez-Engler, que viu a prop de la plaça Kennedy, nom apropiat en aquest cas. Però aquesta distància curta separa dues Amèriques. Directora de projectes per a museus i exposicions a Mediapro, Gómez-Engler, de pares argentins, va arribar per primera vegada a Catalunya fa més de vint anys. Va néixer a Oregon. Un estat progressista, oi? "Bé, la ciutat de Portland sí, però com altres estats, està partit per la meitat, a l'est de les muntanyes és molt conservador".
Gómez-Engler està registrada com a independent perquè considera que el Partit Demòcrata no és prou progressista: "Harris està a l'esquerra de Biden, però això no vol dir que ho sigui molt". Però no dubta: votarà Harris: "Ha donat un entusiasme a la campanya que no és habitual actualment en la política". De cara al 5 de novembre, considera que l'avortament serà un tema decisiu: "L'opinió de les dones és important, i ho serà en aquestes eleccions en les converses a les cases".
Sobre el seu país, assenyala amb un punt de tristesa: "Em costaria tornar". Li va impactar veure, durant la pandèmia, a San Diego, un grup de persones que estaven hores amb pancartes contra les mascaretes: "Crec que el país ha perdut una mica de la cultura comunitària que sempre ha tingut. Als Estats Units, com que no pots comptar molt amb el govern, has de comptar amb els teus veïns. I molta gent dona diners per causes col·lectives, gent amb molts diners i gent amb poc. Ara la gent pateix més i no pot aportar tant".
Fins al darrer vot
En una cosa coincideixen tots tres: les eleccions seran ajustades. Horcasitas assegura que "per donar Harris com a clara guanyadora hauria d'anar 5 punts per davant de Trump, que sol ser infravalorat a les enquestes". Ann Requa creu que tothom estarà "pendent dels darrers sufragis a Geòrgia i Pensilvània". Cecilia Gómez-Engler afegeix: "Per molta il·lusió que hagi generat Kamala, el final serà ajustat".
Amb totes les seves diferències, tots tres comparteixen alguna cosa semblant a l'esperit d'Amèrica. Una manera de viure més transparent, potser pròpia d'un país jove, enderiat per les possibilitats i els somnis. Cecilia Gómez-Engler ho explica així: "A diferència d'Europa, tan polite, som un país sense sentit dels límits ni vergonya, amb el que això pot tenir de problemes però també d'engrescador".