L'assassinat d'un nen d'11 anys a Mocejón (Toledo) ha generat la darrera campanya de l'extrema dreta a les xarxes amb l'objectiu d'estendre els corrents d'odi contra els immigrants. Missatges fake sobre l'autoria del crim per part de "moros" van proliferar i la fiscalia ha plantejat actuar judicialment contra els missatges d'odi. L'episodi tràgic ha estat tan sols l'últim d'un seguit de fets luctuosos aprofitats per grups organitzats ultres arreu per eixamplar les ferides en la cohesió social de barris i comunitats.
La campanya ultra va començar a perdre empenta quan es va saber que l'autor del crim era un ciutadà espanyol, un jove de 20 anys amb deficiència. Però bona part del mal ja estava fet. Mentre Alvise Pérez, l'eurodiputat elegit a les darreres europees al capdavant de la plataforma ultra S'ha acabat la festa, intentava escalfar els carrers amb suposicions falses, Vox, superat per la dreta per Alvise, s'expressava en boca de Santiago Abascal assegurant que "estan convertint Espanya en un país irreconeixible".
En aquest context, la responsable d'Igualtat i Polítiques Socials del PP, Ana Alós, presentava un paquet de mesures sobre immigració, centrat en un major desplegament policial a la frontera, mentre situava el PP en una "postura sensata entre el bonisme del govern de Sánchez i la xenofòbia de Vox". De fet, els populars mostren dificultats per definir una posició pròpia en el terreny enfangat de la política migratòria que no estigui condicionada per l'extrema dreta. Aquesta dificultat no és un fenomen de la dreta espanyola. La immigració vinculada a la inseguretat és un gran front de batalla del populisme de dretes que es reprodueix en molts països i condiciona els missatges de la dreta tradicional.
Regne Unit: uns aldarulls ben escalfats
A l'estat espanyol encara no ha passat com al Regne Unit, on aquest agost l'extrema dreta va aconseguir provocar la primera crisi seriosa al nou govern laborista de Keir Starmer. L'assassinat de tres nenes en una localitat del nord-oest d'Anglaterra va desfermar una campanya esperonada per nuclis ultres contra "musulmans" que haurien perpetrat el crim. Finalment, es va conèixer la identitat de l'autor, un ciutadà britànic fill de pare rwandès. Però al darrera han quedat greus incidents, atacs a centres de refugiats i esglésies i més d'un miler de detinguts.
Els analistes de la política britànica han apuntat clarament als 14 anys de govern conservador, en què, especialment després del Brexit, van fer niu missatges cada cop més xenòfobs des dels rengles tories. La qui va ser ministra de l'Interior, Suella Braverman, va construir la seva carrera amb un discurs incendiari en favor de "Stop the boats" (aturem els vaixells), en al·lusió a l'arribada de pasteres al Regne Unit. Va ser Braverman qui va parlar d'"invasió". Un terme utilitzat per un ampli sector dels conservadors. Aquests elegiran el seu nou líder en un procés que conclourà el novembre proper, però que estarà molt influït per l'ascens del nou partit de Nigel Farage, Reforma, que ha centrat el seu programa en polítiques xenòfobes.
Dels sis aspirants al lideratge conservador, una majoria són de l'ala dura, entre ells Priti Patel, filla d'immigrants indis que propugna una política rígida enfront les peticions d'asil. Serà interessant observar cap a on evoluciona el Partit Conservador. Però la pressió sobre els tories ve de la dreta més radical. Tom Tugendhat, l'exponent del sector més europeista i centrista, s'ha obert ara a que el Regne Unit abandoni la Cort Europea dels Drets Humans, desdient-se d'una posició contrària.
A França, la dreta també endureix posicions
L'aprovació, el desembre passat, de la Llei d'immigració francesa que enduria la política d'acollida ja va deixar en evidència el triomf ideològic de l'extrema dreta lepenista en aquest àmbit. El text, elaborat pel govern centrista d'Emmanuel Macron, va incloure moltes esmenes de l'extrema dreta i d'Els Republicans, el partit conservador. Aquests, de fet, van voler incloure un període de cinc anys per als residents legals no europeus abans de rebre cap tipus de prestació social. França espera ara la formació d'un nou govern després del triomf de l'aliança d'esquerres a les legislatives.
L'enduriment immigratori europeu, insuficient per Roma
La dreta conservadora italiana ja fa anys que ha anat cedint espai a la nova extrema dreta. Forza Italia, el partit fundat per Silvio Berlusconi, és un soci menor de la coalició dretana que lidera Giorgia Meloni. Tajani i Meloni van avalar, amb recança el nou Pacte Migratori d'Ursula von der Leyen, aprovat la primavera passada, en vigílies de les europees. Però Meloni va menystenir el text, que des de l'esquerra ha rebut crítiques severes. El cap de la Lliga, Matteo Salvini, el més xenòfob de tots els matisos dretans i que ha fet del rebuig a la política d'acollida el seu senyal d'identitat, s'hi va mostrar en contra.
Alemanya: regressió a la vista
L'actual govern alemany de centre esquerra, liderat pel socialdemòcrata Olaf Scholz, afronta unes eleccions difícils l'any vinent. La CDU, els democristians a l'oposició, ha fet de l'enduriment en immigració un tema central. Un fet accentuat per l'ascens dels ultres d'Alternativa per Alemanya. Ja és història l'aposta d'Angela Merkel per acollir els refugiats sirians (1,2 milions de persones acollides entre el 2015 i el 2016). Friedrich Merz és ara el líder de la CDU i ja ha reclamat restablir els controls fronterers fixos, mentre Scholz assegura que "gestionarà millor" la frontera.
En aquest context reaccionari, i davant unes eleccions nord-americanes en què el moviment trumpià ha fet de la histèria antiimmigració una de les seves banderes, el PP espanyol es mou en l'ambivalència. La direcció d'Alberto Núñez Feijóo va ordenar als seus diputats de votar en contra de la reforma de la llei d'estrangeria, el juliol passat, per fixar el repartiment dels menors no acompanyats. També ho van fer Vox i Junts frustrant-ne l'aprovació. Feijóo venia de la ruptura per part de Vox dels acords de coalició quan el PP va acceptar un repartiment de menors de Canàries. El líder conservador fa equilibris i no acaba de definir-se en un discurs nítid en immigració.
Precisament, aquesta setmana, Pedro Sánchez viatjarà al Senegal, Gàmbia i Mauritània per tractar amb els seus governs sobre els problemes migratoris. Divendres, va mantenir una reunió amb el president de les Canàries, Fernando Clavijo, que reclama ser partícip d'aquesta política. L'arxipèlag concentra dues terceres parts de les persones que arriben al territori de l'estat espanyol.