Alineat amb Vox al Congrés i centrista a Brussel·les: els embolics de Feijóo amb la immigració

El PP espanyol vota amb socialistes i liberals fer un cordó sanitari als ultres al Parlament Europeu mentre mostra sintonia amb discurs de l'extrema dreta en el rebuig a la llei d'estrangeria

Imatge d'arxiu del salt amb èxit de 500 migrants a la tanca de Melilla
Imatge d'arxiu del salt amb èxit de 500 migrants a la tanca de Melilla | ILIES AMAR / Europa Press
24 de juliol del 2024
Actualitzat a les 20:53h

La reforma de la llei d'estrangeria va ser rebutjada aquest dimarts al Congrés per 177 vots en contra, 171 a favor i 1 abstenció. El bloc contrari va reunir una sorprenent aliança de PP, Vox i Junts. L'aprovació de la reforma es preveia molt difícil. Pel govern espanyol, pressionat pel problema dels menors migrants, la reforma era necessària perquè establia -en un nou redactat de l'article 35- que quan una comunitat autònoma tingui una xifra de menors superior al 150% de la seva capacitat, s'imposa un repartiment solidari entre territoris.

El PP havia exigit un increment del suport financer a les comunitats que acollien menors, que es convoqués una conferència de presidents per tractar la qüestió i, sobretot, una declaració d'emergència migratòria, que implicava donar una imatge d'alarma a tot l'Estat. L'actitud de la direcció conservadora ha refermat la percepció d'un lideratge d'Alberto Núñez Feijóo molt erràtic i que no acaba d'afermar-se. El PP mostra contradiccions enormes, especialment delatables si es compara amb la seva actuació al Parlament Europeu.

El cas de Junts és un altre episodi, que combina el gir dretà del partit -sensible a l'ascens d'Aliança Catalana- i els interessos de Carles Puigdemont per torpedinar tot acord de PSC i ERC a Catalunya amenaçant, si cal, l'estabilitat de Pedro Sánchez al Congrés.

No desempallegar-se de Vox

Els populars venen de la ruptura forçada per Vox dels seus acords de coalició. Santiago Abascal va ordenar trencar els pactes de govern, no sense algunes tensions internes, després que Feijóo donés suport, amb molta recança, al repartiment de menors migrants de Canàries. Per alguns analistes, va ser un moment d'oportunitat perquè Génova imprimís una inflexió al seu discurs, trobant aquell espai conservador i d'oposició serena que potser en algun moment Feijóo voldria fer, però que no acaba de fixar. En el seu rebuig a la reforma d'estrangeria, junt amb Vox -i Junts-, demostra que troba dificultats per allunyar-se de l'extrema dreta.   

L'enrevessada política canària

Precisament a les Canàries governa una coalició presidida per Fernando Clavijo (Coalició Canària) i el PP. El PSOE, primera força, és a l'oposició. Al govern canari li interessava la reforma i la votació al Congrés no deixa de ser un entrebanc per a la coalició. Però Clavijo, que vol mantenir l'executiu amb el PP i dimarts va ser al Congrés, ha estat més crític amb el PSOE, al qual ha acusat de no fer tots els esforços per acostar els populars a la reforma. En tot cas, una prova més de l'equilibrisme polític de Génova, que ha deixat Clavijo en una posició de feblesa.  

Un PP dividit: el cas de Ceuta

El tema dels menors migrants, però, fereix moltes sensibilitats, també en els rengles del PP. La reforma de la llei d'estrangeria ha fet que es donés un cas gens habitual en la política espanyola: que un dirigent important discrepi públicament amb la cúpula del seu partit. Ho ha fet Juan José Vivas, president de Ceuta, qui s'ha mostrat favorable a la reforma. Fins i tot va votar a favor d'una moció socialista en favor de la modificació. Vivas manté una relació tensa amb Vox, que intenta aprofitar el problema immigratori per expandir-se electoralment.  

Feijóo: "Sortir al carrer tranquils" 

Com va fer ja en la campanya del 12-M a Catalunya, Feijóo no està per atendre els governants més assenyats del PP, com Vivas, i ja empra sense ruboritzar-se l'arma de la demagògia per desestabilitzar l'executiu tant com pugui. "Solidaritat sí, però també cal ser solidaris amb què els espanyols puguin sortir al carrer tranquils", va dir només unes hores abans de la votació al Congrés. El líder del PP ha llegit els esdeveniments polítics a Europa, on les principals organitzacions ultres -com ha passat a França- enarboren el tema de la immigració suposadament descontrolada per tocar el poder. La deriva que pot tenir aquesta tendència encara és desconeguda.

Amb Von der Leyen a Brussel·les

En canvi, a Europa el PP espanyol "fa bondat". Va donar suport amb entusiasme a Ursula von der Leyen  perquè seguís al davant de la Comissió Europea, allunyant-se de l'ala més dretana del PPE representada per Els Republicans francesos. Aquests dies han votat amb socialistes i liberals el repartiment dels principals càrrecs al Parlament Europeu, on s'ha fet un cordó sanitari contra el grup extremista Patriotes per Europa, on hi són Viktor Orban, Le Pen i Vox.

De les catorze vicepresidències de l'Eurocambra, una serà per Esteban González Pons, del PP, i cap per patriotes per Europa, que tampoc presidirà cap comissió. Sí que ho faran dirigents del grup Conservadors i reformistes, que lidera a la pràctica Giorgia Meloni. Aquesta és la sorprenent estratègia de Feijóo: votant amb l'esquerra el repartiment de càrrecs a Estrasburg i no perdre de vista el votant de Vox a Espanya.