Eslovènia, primer país de la Unió Europea que limita la compra de combustible

Ljubljana impedeix omplir el dipòsit més de 50 litres diaris als vehicles privats i més de 200 als professionals essencials per pal·liar els efectes de la guerra a l'Orient Mitjà

Publicat el 23 de març de 2026 a les 08:28
Actualitzat el 23 de març de 2026 a les 08:33

Eslovènia ha limitat temporalment la compra de combustible per fer front a l'escassetat arran de la guerra a l'Orient Mitjà i el tancament de facto de l'estret d'Ormuz. És el primer país de la Unió Europea que aposta per aquesta via i obre la porta a l'aplicació de mesures més dures si el conflicte s'allarga.

Concretament, el govern de Ljubljana restringeix la possibilitat d'omplir el dipòsit als 50 litres diaris per als vehicles privats i als 200 per als professionals essencials com els agricultors, tal com va anunciar el primer ministre, Robert Golob, i recull l'agència Reuters. Això, hores abans de la celebració de les eleccions al país, en què el progressista ha revalidat el mandat per la mínima contra el líder opositor, el conservador Janez Jansa.

Els comicis, que s'han decidit per poques dècimes (28,54% dels vots davant el 28,23%), han estat els més multitudinaris des del 1996 a Eslovènia. La guerra a l'Orient Mitjà i les mesures del govern per contrarestar-ne les conseqüències per al comerç internacional no han desgastat l'executiu i els eslovens han validat a les urnes la limitació del combustible.

Europa exigeix la reobertura de l'estret d'Ormuz

Els socis europeus de l'OTAN no s'han volgut implicar a la guerra dels Estats Units i Israel contra l'Iran, però la UE està patint-ne els efectes especialment. Per això, fins i tot Pedro Sánchez, que s'ha erigit en el màxim opositor a la guerra, ha exigit l'obertura de l'estret d'Ormuz i "la preservació de tots els jaciments energètics".

En un missatge a la xarxa social X, Sánchez ha afirmat que la situació actual és "punt d'inflexió global" i ha advertit que "una escalada addicional podria desencadenar una crisi energètica a llarg termini per a tota la humanitat". "El món no hauria de pagar les conseqüències d'aquesta guerra", ha avisat. 

En les últimes hores, el president nord-americà, Donald Trump, ha amenaçat de destruir les centrals si en 48 hores no es reobre l'estret. En un missatge a Truth Social, Trump ha assegurat que els atacs començarien per "la planta més gran" del país, i ha situat la data límit durant la nit de dilluns a dimarts.

Per la seva banda, des de l'Iran li han respost que es tancarà "completament" Ormuz si els Estats Units ataquen les seves plantes elèctriques. Així ho ha dit, segons l'agència estatal iraniana, el portaveu del quarter general central Jatam al Anbiya, Ebrahim Zolfaghari, que coordina les forces armades del país. En cas que l'amenaça de Trump es faci efectiu, l'Iran assegura que "totes les centrals elèctriques, les infraestructures energètiques i les infraestructures de tecnologia de la informació del règim sionista seran àmpliament atacades".