Quan queden dues setmanes per saber qui serà el nou inquilí de la Casa Blanca els pròxims quatre anys, les enquestes preveuen un resultat ajustadíssim entre Kamala Harris i Donald Trump. Els dos candidats saben que aquestes eleccions es poden decidir per només uns pocs milers de vots i estan dedicant tots els esforços a mobilitzar l'electoral el màxim possible. La participació ha crescut exponencialment els últims anys fins a arribar al 66% a les eleccions del 2020, la xifra més alta des del 1900, però encara hi ha molts electors indecisos o desmobilitzats que podrien jugar un paper clau.
"A vegades em sento culpable perquè crec que el meu vot podria marcar la diferència", afirma George Sigaty, un resident del comtat de Bucks, a Pensilvània, que assegura que no votarà. "L'altre dia vaig mirar un debat antic, entre Ronald Reagan i Richard Nixon i va ser fascinant! Es parlava de polítiques, d'allò que volien per al país", explica Sigaty, que enyora una política basada en el "respecte". Els votants de Pensilvània són dels més cobejats, perquè aquest és un dels estats més importants: escull 19 representants del col·legi electoral, i qui el guanya té molta més facilitat de guanyar les eleccions. El 2020, Joe Biden va vèncer a aquest estat amb un 50% dels vots, contra el 48,8% que va aconseguir Trump, però el 2016 Trump va superar Hillary Clinton per set dècimes, 48,2% contra 47,5%.
"Soc de l’estat de Nova York i per mi no val la pena votar", explica un estudiant d’economia i finances que prefereix mantenir-se en l'anonimat, i que assegura que la majoria demòcrata del seu estat fa que el seu vot no afecti el resultat. Tot i que aquest estat situat al nord-est del país compta amb moltes zones de tendència conservadora, els milions de ciutadans que viuen a la ciutat de Nova York capgiren la balança. "Si la gent sap que no votes, s'ho prenen de manera molt personal i s'enfaden”, detalla l'estudiant, per a qui seria la seva primera vegada en un col·legi electoral.
També explica que el procés d'haver de registrar-se per votar suposa una "barrera”. Es tracta d'un procediment que s'ha de fer únicament la primera vegada que es ,ota. o si et trasllades a viure a una altra àrea. En els últims anys, els legisladors republicans han pressionat les cambres legislatives estatals per imposar nous requisits i dificultar el vot, unes mesures que afecten sobretot la comunitat migrant.
L'exemple d'Oklahoma
Oklahoma és una de les places que ha registrat històricament un índex de participació més baix. De fet, en les eleccions del 2020, aquest estat del sud del país va tenir la participació més baixa de tot els Estats Units, amb un 55%. Mary Brown, senadora demòcrata al senat d'Oklahoma, sosté que hi ha moltes curses per elegir representants que no es disputen perquè el Partit Demòcrata no té els recursos com per presentar un candidat a les àrees on els republicans tenen un suport molt fort. En conseqüència, molts demòcrates no van a votar. Oklahoma és un feu republicà i, de fet, l'última vegada que l'estat va votar per un candidat demòcrata va ser el 1964.
Brown també apunta a la "toxicitat i negativitat de la política" com a factors principals que fa que la gent no voti perquè "desmoralitzen els votants i fa que comencin a internalitzar una sensació d’impotència". En aquesta línia es pronuncia George Sigaty, que critica "l'estratègia" tant de demòcrates com de republicans de "fer enfadar els ciutadans americans". "Els republicans estan enfadats amb l'entrada per la frontera d’immigrants que ens treuen la feina, però tinc la sensació que alhora al Partit Republicà li beneficia que això continuï passant per poder alimentar aquesta ira. És només política!", critica Sigaty.
La campanya de Harris ha repetit incansablement la importància de votar en aquestes eleccions i en els últims dies l’expresident Barack Obama s’ha involucrat de ple a la campanya demanant als homes negres que deixin “les excuses” i votin a Harris. Les paraules de l'expresident en un míting a Pittsburgh, Pensilvània, intenten adreçar el baix suport que obtindria Harris entre votants negres, inferior al que va rebre Biden el 2020, segons una enquesta del New York Times.
"A les eleccions del 2008, Obama va entusiasmar un tipus de persona completament diferent que les eleccions de Trump el 2016", explica Stephen Ansolabehere, professor de govern de la Universitat de Harvard i expert en eleccions i opinió pública. "L'augment de participació impacta en l’equilibri ideològic en base de qui s'aconseguexi mobilitzar per votar", explica Ansolabehere, que assegura que "la reforma més important per millorar el sistema seria que el procés de registre fos automàtic". No hi serà a temps per al 5 de novembre.
Col·laborador de Nació des dels Estats Units