CIUTAT DEL VATICÀ / Mentre els cardenals escruten els noms al conclave per elegir un nou Papa, Francesc ja descansa on volia, a la basílica de Santa Maria Major, al cor de Roma. Era un dels seus llocs de referència i hi anava a pregar, com s’ha recordat aquests dies, abans i després de cada viatge, davant la icona de la Verge, la popular Salus Populis Romanus. De fet, la veneració de Francesc per aquesta basílica era tal que hi havia anat moltes vegades quan passava per Roma abans de ser papa, quan era el cardenal Jorge Bergoglio. Però ni un lloc com aquest ha escapat a les tensions dels anys de Francesc, convertint-se també en un lloc d’intrigues internes.

La basílica està governada per un capítol de canonges, dirigits per un cardenal arxipreste, Stanislaw Rylko, un polonès de 79 anys que aquests dies participa del conclave. Però de Rylko es criticava que no governava bé els comptes de la basílica. Potser era viva la memòria del que va passar en temps d’un anterior administrador designat durant el pontificat de Joan Pau II, el també polonès Bronislaw Morawiec, que el 2014 fou apartat i condemnat a tres anys de presó per malversació de fons. 

Una situació, la de Morawiec, que no té res a veure amb els problemes econòmics que ha arrossegat la basílica en els darrers anys, cosa que també ha succeït amb institucions similars amb motiu del que va suposar la crisi pandèmica. La reducció de les activitats pastorals i litúrgiques va fer que els comptes de la basílica flaquegessin i des de la secretaria d’Estat van començar a mostrar desassossec, segons va informar la premsa italiana. Així, el 2021, Francesc va decidit donar un cop damunt la taula i va designar un comissari extraordinari per a Santa Maria Major en la persona d’un funcionari de la cúria, adscrit a l’àrea de Serveis Generals: el lituà Rolandas Makrickas. 

Un pols entre cardenals

El comunicat de la Santa Seu era subtil, però precís: calia “respondre a les particulars complexitats de la gestió econòmica i financera del Capítol de la Basílica Papal, agreujades per la propagació de la pandèmia”. Però la decisió era greu i suposava que un funcionari de la cúria s’imposava a tot un cardenal. El març del 2024, un nou reglament pontifici oficialitzava el cop intern: els canonges eren apartats de la gestió econòmica, que passava a ser gestionada per un consell presidit per Makrickas, amb membres de l’Agència de Patrimoni de la Seu Apostòlica i el Governadorat de la Ciutat del Vaticà.  

Rylko no era formalment cessat com a arxipreste de la basílica, però aprofitant el seu mal estat de salut, es designava Makrickas com a arxipreste coadjutor, és a dir, amb dret a successió directa quan Rylko mori. Després, a finals del 2024, Makrickas era elevat a cardenal pel Papa. Els canonges més grans van ser convertits en canonges honoraris, cosa que no ha agradat a tothom. Entre ells hi ha el català Valentí Miserachs, que és, per cert, una de les persones (poques?) de qui tothom parla molt bé al Vaticà. I que no en vol ni parlar.

Una basílica sota territori vaticà

Santa Maria Major resta a sis quilòmetres de Ciutat del Vaticà, però no és territori italià. Pertany a la Santa Seu. El recinte sagrat té lligams històrics amb el regne d’Espanya. Fins al punt que -ho han recordat aquests dies mitjans espanyols- el monarca borbònic Felip VI manté el rang de protocanonge honorari de la basílica. Si volgués, hi podria ser enterrat. Com a espai sota jurisdicció vaticana, ha acollit alguns hostes i figures rellevants. També algunes de controvertides, com la del cardenal nord-americà Bernard Law, forçat a abandonar el 2002 com a arquebisbe de Boston després que sortissin a la llum nombrosos escàndols d’abusos sexuals. Caigut en desgràcia, es va retirar a Santa Maria Major, que seria l’escenari dels seus darrers records i secrets.