Tan sols fa quatre mesos que Donald Trump és president dels Estats Units, però n'ha tingut prou per posar el món (i també el seu país) cap per avall. La seva política aranzelària, el seu nou amic Elon Musk, i la seva intervenció com a "negociador" a les guerres d'Ucraïna i Gaza han estat els seus cavalls de batalla. Ara bé, després del terrabastall mediàtic causat pels discursos d'un personatge tan controvertit, durant els últims dies les seves apostes han rebut diverses clatellades. I de retruc han afectat l'economia americana, que registra una caiguda del PIB en els primers mesos de l'any.
La prova i error de Trump durant aquests quatre mesos li ha acabat explotant a la cara. El PIB dels Estats Units ha caigut un 0,2% en el primer trimestre de l'any 2025. Una xifra especialment negativa si es compara amb l'últim trimestre del 2024 en què va créixer un 2,4%. A més, les xifres del 2025 signifiquen el primer retrocés del PIB estatunidenc des del 2022.
Aranzels sense cap ni peus
El darrer cop a l'administració Trump l'ha etzibat el Tribunal de Comerç Internacional dels Estats Units. La matinada del dijous ha ordenat suspendre de manera immediata la majoria d'aranzels globals implementats per Trump, perquè són "inconstitucionals". El tribunal federal considera que la Casa Blanca va excedir la seva autoritat legal quan va ordenar les barreres comercials, ja que ho va fer amb un mecanisme d'emergència per esquivar el congrés, però no existia un motiu que ho justifiqués.
La decisió del Tribunal suposa un nou gir de guió a la política aranzelària de Trump que l'ha fet enemistar amb la Xina, Europa, Mèxic o el Canadà. A banda, amb tots els països ha actuat d'una forma similar: amenaçant d'imposar-los aranzels i fent-se enrere a l'últim moment a través d'un acord. Els aranzels del 30% sobre la Xina, els del 25% sobre alguns béns procedents de Mèxic i Canadà, i els aranzels globals del 10% han quedat pausats.
A Europa, després d'amenaçar d'aplicar aranzels del 50% a partir de l'1 de juny, Trump va tornar a recular després d'una conversa amb Ursula von der Leyen i va anunciar que almenys s'ajornarien fins al 9 de juliol. Anteriorment, Trump també va congelar durant noranta dies el 20% dels aranzels generals als productes europeus. Les negociacions discorren de forma lenta i discreta. L'afectació a les borses de les anades i vingudes ha afectat la reputació de Trump i li ha valgut crítiques de diversos magnats que li van fer costat.
Sense Musk i incapaç d'aturar les guerres
Una altra notícia d'aquest mateix dimecres és la sortida d'Elon Musk "molt decebut" del govern estatunidenc. Musk, l'home més ric del món i amo de Tesla i X, va entrar amb força a la campanya electoral donant suport a Trump. Després que el president republicà i el magnat sud-africà mostressin una gran sintonia, a poc a poc Musk s'ha anat apartant ja no només de la primera línia política, sinó també del seu treball al capdavant del molt qüestionat DOGE, el departament d'Eficiència Governamental. Ja a l'abril, davant d'una pronunciada caiguda de més del 71% dels beneficis de Tesla, Musk va anunciar que en limitaria la tasca com a assessor del Govern.
La darrera de les gestions infructuoses dels primers mesos de Donald Trump ha estat com a "negociador" a les guerres d'Ucraïna i Gaza. Durant la campanya electoral, Trump va fer-se valer com a "mediador" i va assegurar que era capaç d'aturar els conflictes "en unes hores". Res més allunyat de la realitat. El conflicte entre Israel i Palestina ha escalat en les últimes hores i la treva entre Ucraïna i Rússia s'allunya.
Trump ha intentat mediar en els dos conflictes, amb actuacions de tota mena. Va convidar Volodímir Zelenski a una reunió al despatx Oval on va escridassar-lo públicament, per posteriorment reunir-s'hi el dia de l'enterrament del papa Francesc, en un intent de refer ponts. Tot plegat mentre la seva relació amb Vladímir Putin, qui es prometia que fos un bon aliat, va donant tombs i deteriorant-se. Fins a arribar al punt actual, en què el mandatari rus no atén les peticions de treva.
A la Franja de Gaza les actuacions de Trump tampoc han estat productives. El president americà s'ha mostrat en tot moment del costat de Netanyahu i amb un objectiu clar, fer fora els palestins de la franja. Les intencions de Trump es van fer paleses amb un vídeo fet amb IA on apareixia la Franja de Gaza convertida en un destí turístic ple de complexos hotelers. Amb tot plegat, Trump s'ha quedat sol defensant Netanyahu i malgrat la incidència dels Estats Units, és incapaç de frenar el conflicte. Al contrari, en els darrers dies ha patit una escalada i a banda l'ajuda humanitària arriba amb comptagotes.
