La televisió pública danesa va emetre fa unes dies un reportatge sobre com preparava el govern una resposta a l’hipotètic atac dels Estats Units sobre Groenlàndia, territori sota la sobirania de la Corona danesa. Més d’un es va sorprendre al saber que des de Copenhague s’havien enviat reserves de sang i explosius per fer front a una possible invasió nord-americana. La idea era minar les pistes d’aterratge. Les amenaces de Donald Trump van ser preses molt seriosament pels danesos. El reportatge va confirmar el caràcter de Mette Frederiksen, la primera ministra i líder del Partit Socialdemòcrata, que aquest dimarts vol revalidar el seu lideratge.
Després de dos mandats consecutius, aquesta dona de 48 anys, forjada des de ben jove en una socialdemocràcia que és més que una institució al seu país, afronta un fort desgast intern per l’augment del cost de la vida. Però, com altres polítics de centre esquerra, com el laborista Anthony Albanese a Austràlia, o el liberal canadenc Mark Carney, els insults i menypreus de Trump han estat els seus millors aliats enfront l’ofensiva de les dretes locals, cada cop més trumpitzades.
La política danesa ha girat històricament entorn els anomenats blocs roig i blau. En el bloc roig dominen els socialdemòcrates, però el Folketing (parlament) aplega també el Partit Socialista Popular (més radical que els socialdemòcrates), els Verds i grups més minoritaris. En el bloc blau hi ha el Venstre, que és el partit de dreta liberal, el Partit Conservador Popular, l’Aliança Liberal i altres formacions dretanes. Existeix també el Partit Popular Danès, xenòfob d’extrema dreta (7 escons dels 179 en les eleccions del novembre del 2022.
Frederiksen va trencar el bloc d’esquerres quan va optar per governar amb dos partits de centre dreta: els liberals del Venstre (amb el ministre de Defensa, Troels Lund Poulsen) i amb l’exprimer ministre Lars Lokke Rasmussen, que ara lidera el partit Moderat. Ha estat aquest govern el que ha afrontat les amenaces de Trump. La primera ministra ha conreat un perfil de líder dura, amb poques concessions frívoles i afrontant el repte migratori prometent mà ferma contra la delinqüència i restriccions en el dret d’asil. Això, que li ha estat retret des de l’esquerra, ha frenat, de fet, l’ascens del populisme ultra.
Va ser el veterà Rasmussen qui va defensar els arguments de Dinamarca davant els antagonistes nord-americans. Va ser fa uns mesos en una trobada amb el secretari d'Estat Marco Rubio. Per un polític seriós, de llarga trajectòria i acostumat de quan era primer ministre a negociar amb persones civilitzades en el si de la UE, devia ser dur haver d'escoltar membres de l'administració Trump exigint Groenlàndia. Aquest dimarts, els danesos diran si volen mantenir el model Frederiksen de socialdemocràcia. Però si la primera ministra aconsegueix revalidar el càrrec, com indiquen els sondejos, la seva posició al capdavant del govern danès, serà en bona part gràcies a Donald Trump.
