Passem per uns dies agraïts per als governs català i espanyol. Les dades macroeconòmiques els somriuen i conviden tant Pedro Sánchez com Pere Aragonès a treure pit. El primer explica que Espanya no és el femer decadent que descriuen la dreta i els seus mitjans, i el segon rebat els arguments de Salvador Illa, que intenta ser president amb els vots d'ERC, aclarint que de "dècada perduda" res de res. I és cert si mirem les grans xifres, a les dades d'ocupació o a la recaptació tributària.
Ahir mateix, a la presentació de la Memòria Econòmica de Catalunya del 2023 es va fer notar que el nostre país creix tres vegades més que la zona euro i que ho fa gràcies a l'increment demogràfic (fa uns mesos vam superar els 8 milions) i al sector dels serveis. Tot plegat ens porta, però, a plantejar que és necessari aprofitar el vent de cua per aturar-nos i pensar quin model econòmic volem. Només fent-ho podrem treure també conclusions sobre quina societat i quin benestar anhelem i com ha de ser sostenible.
Catalunya, molt castigada per la crisi financera de 2008, que va aprofundir en la desindustrialització, i per la concentració de poder econòmic i financer a Madrid va posar-hi remei apostant pels serveis i el turisme. Són indústries que aporten llocs de feina, riquesa i diversitat al nostre país, però també externalitats negatives en temes com la llengua, l'habitatge, l'equilibri territorial o l'estrès de serveis socials com la sanitat i l'educació en un país sense eines (les de l'autonomia són minses) ni recursos (22.000 milions de dèficit fiscal són un llast massa pesat) per gestionar la demografia.
És normal que els polítics celebrin les bones dades, però quan es parla de crear ocupació hauríem de tenir en compte quina mena d'ocupació es crea, si permet o no viure de forma digna a moltes de les nostres ciutats. No és casualitat que una de les darreres propostes estrella del govern espanyol en la reforma de l'atur s'hagi permès compatibilitzar el cobrament del subsidi amb els sous inferiors a 1.350 euros al mes, que encara són molts. Si Illa és investit president i Sánchez aguanta a la Moncloa (veurem fins on es mou el PSOE per garantir-ho) hauríem d'estar-nos tres anys sense eleccions. Una bona ocasió per, com deia, aturar-nos i pensar abans que la sabata ens torni a estrènyer de valent.
Dades: Sis mapes dels drets LGTBIQ+ arreu del món; per Ona Sindreu Cladera.
«He patit per la meva vida per una agressió trànsfoba i marxat de casa per no conviure amb l'atacant»; per Marc Orts.
Els números de Barcelona amb el turisme: ERC reobre el debat de la taxa als visitants; per David Cobo.
«Ens portarà a la tercera guerra mundial»: 10 frases d'un debat en què Trump aclapara Biden; per Pep Martí.
Perfil: Von der Leyen, la tenacitat d'una supervivent; per Pep Martí.
Crítica: Ja em sap greu, però «Kinds of Kidness» de Lanthimos m'ha decebut; per Marta Ferrer.
Joan Serra Carné
Redactor en cap de Nació
Vols que t'arribi La Brúixola de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre-la.