Salvador Illa va enviar ahir un missatge clar en el ple de l'"acte equivalent" que, davant la falta de candidats amb suports i atreviment per sotmetre's a la investidura, posa en marxa del rellotge de dos mesos. Si el 26 d'agost no s'ha escollit president, hi haurà noves eleccions el 13 d'octubre. Illa, el que té més vots, va plantejar la dicotomia: o bé un executiu del PSC amb suport d'ERCi els comuns (no és taxatiu sobre si uns i altres haurien d'estar dins o fora del seu Govern) i que, per tant, gaudiria de majoria absoluta; o bé repetició electoral.
I, malgrat que desprèn cert optimisme i confiança, sap que aconseguir-ho li suposarà feina. El líder del PSC descarta una entesa amb el PP que busqui també els vots de Vox per governar, i també anar a buscar l'abstenció o el vot favorable de Junts. Queden dos mesos i el terreny de joc comença doncs a delimitar-se.
Els socialistes no donen cap opció a Carles Puigdemont de ser investit (depèn d'ells i el líder de Junts encara no ha obert cap negociació o concretat les seves intencions a ERC i la CUP) i estan convençuts que res apartarà els juntaires del que consideren el seu objectiu real: la repetició electoral per menjar-se ERC, sigui amb una llista conjunta o debilitant-la encara més. Per això consideren que no poden negociar-hi res.
Així les coses, les mirades es posen en el diàleg entre el PSC i ERC, que ja està en marxa i que té dos mesos per tancar-se amb èxit. Si se'n surten, l'acord haurà de servalidat per les bases republicanes abans de la investidura. Els republicans voldrien, i ho reivindiquen amb tota la força que tenen, que no se'ls assenyali només a ells com a responsables del desbloqueig o del bloqueig.
Entre altres coses perquè intueixen que el desbloqueig els durà més contradiccions que rèdits i perquè pensen que és a Junts i al PSC als qui els toca moure's i provar, d'entrada, la sociovergència. Insisteixen que a ells el 12-M la ciutadania els va enviar a l'oposició i és el rol que voldrien per refer-se. Però, sovint, en política no es tria el paper a fer.
El pas dels dies va deixant clares les urgències i les necessitats d'ERC, que Illa i els negociadors del PSC hauran de tenir en compte i que són tres. La primera és el factor temps. Els republicans, ferits pels resultats, necessiten que les seves bases s'asserenin i passin de l'emocionalitat a la racionalitat abans de decidir. Fer-ho dominats pel primer sentiment els aboca al maximalisme i, per tant, al no. El que es va intuir que podia passar amb l'entrada al govern de Barcelona fa uns dies dona més que pistes. Els socialistes ho han captat i Illa té assenyada al calendari la setmana del 19 d'agost, l'última per ser investit abans d'una repetició.
El segon factor és el contingut. Esquerra ha fixat com a prioritat el finançament singular, entès i concebut com un concert a la catalana. I no els falten raons per pensar que el govern del PSOE, de qui dependrà en darrera instància, vol diluir-ho en una mena de singularitat per a tothom que no alteri substancialment el sistema actual i els seus resultats. La setmana passada vaig escriure sobre la "trampa singular" i, ateses les declaracions de portaveus del govern espanyol, és ben vigent. Catalunya no tindrà un concert com el basc o el navarrès, si més no d'entrada, però és evident que entre això i l'actual model hi ha molt i molt camp per córrer. El dèficit fiscal de 22.000 milions d'euros dona marge i, al remat, Illa es beneficiarà, si és president, d'un bon acord que resolgui l'infrafinançament. El govern espanyol té mecanismes legals i financers per fer-lo possible.
ERC necessitarà un pacte esplendorós perquè el PSOE el descafeïnarà per no encendre més el debat territorial i, encara que l'establishment català li doni el vistiplau, Junts el blasmarà si no protagonitza la negociació. És el que va passar amb els indults, la reforma del Codi Penal, el traspàs de Rodalies, o la llei de l'audiovisual. Les bases republicanes (i se suposa que la direcció) no es conformaran amb un enunciat perquè ja el van obtenir quan van fer president Sánchez.
Els negociadors disposen de temps per tancar un acord articulat i concret que, arribat el cas, s'ofereixi a la resta de territoris o s'afegeixi com una singularitat a la LOFCA. És inviable en dos mesos posar d'acord el PP, el PSOE i les altres catorze autonomies del règim comú. Serà feina del PSOE (posant-hi diners) evitar que algun dels seus socis, com ara Compromís o la Chunta Aragonesista, descantelli la majoria quan s'hagi de votar al Congrés.
El tercer check que li cal a Illa per pensar en una solució satisfactòria amb ERC és que, es tanqui l'acord que es tanqui, la implicació dels líders republicans en la seva defensa davant les bases sigui total per aconseguir la ratificació. De la direcció, fins al congrés de novembre comandada per Marta Rovira, i també de Pere Aragonès i Oriol Junqueras, que fa campanya com a militant de base per tornar a la presidència amb forces renovades i que ahir va reunir mig miler d'afins a Sant Vicenç dels Horts. Si això no passa o els uns i els altres són ambigus o contraris a l'acord és difícil imaginar-se la militància d'ERC donant el sí a la investidura d'Illa com a mal menor. Encara que la repetició electoral pugui ser la pitjor de les sortides, sobretot per ells. Dels tres checks, per ara només en té un, el del temps.
Les carpetes obertes de Salvador Illa: com aspira a ser president?; per Oriol March i Bernat Surroca.
Junqueras comença la cursa pel lideratge d'ERC amb mig miler de persones a Sant Vicent dels Horts; per Carme Rocamora i Marc Orts.
El Consell de la República farà una auditoria externa davant sospites d'irregularitats; per Lluís Girona Boffi.
Emancipat de l'extrema dreta o un nou gir tàctic? Feijóo després del pacte judicial; per Pep Martí.
- L'Estat reobre la carpeta del repartiment de menors no acompanyats entre territoris; per David Cobo.
El passadís
La festa del 4 de juliol, dia de la independència dels Estats Units, és també una mena de festa d'estiu en forma de cita anual de la política i la societat civil catalana gràcies a la capacitat organitzativa i de convocatòria del seu consolat a Barcelona, que ho és pel nostre país, l'Aragó i Andorra. La trobada ahir al vespre als seus jardins a Sarrià va servir per acomiadar la cònsol Katie Stana, que després de tres anys d'estrènyer llaços amb les entitats, empreses i institucions del país marxa a Mèxic. La substituirà una altra diplomàtica. Stana va fer, després que es cantés l'himne a cappella, un discurs sentit i emocionat, però sense entrar en cap assumpte espinós, com és marca de la casa.
A la festa, amb bona música, s'hi van deixar veure, entre molts altres, el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, el del Parlament, Josep Rull, el tinent d'alcalde, Albert Batlle, o el delegat del govern central, Carlos Prieto. També el líder del PSC, Salvador Illa, i Laura Borràs, Jordi Turull, Daniel Sirera o Marta Vilalta a més de ministres andorrans, representants dels Mossos, la Policia, la Guàrdia Civil, l'exèrcit i de diferents empreses, despatxos, mitjans, universitats i patronals. També hi era el Mago Pop, que ha triomfat ala EUA. Així mateix, hi havia presència de l'equip americà que competirà a la Copa Amèrica de vela a Barcelona. La broma recurrent era si després de l'estiu tornarem a les urnes. Els americans hi van segur el 5 de novembre.
Vist i llegit
"Liberal del BOE" és una expressió que ha fet una certa fortuna. A casa nostra podríem parlar també dels "liberals del DOGC". Són persones presents al debat públic que, des de tribunes polítiques o mediàtiques, promouen idees contràries a l'enfortiment dels serveis públics, al pagament d'impostos o a la "burocràcia", que sempre troben excessiva i contrària a la creació de riquesa. Passa que després molts d'ells concorren a concursos públics, busquen subvencions o són "professionals liberals" que facturen pràcticament en exclusiva a les administracions.
A Eldiario.es, Antonio M. Vélez ens en presentava un. Es tracta de Gabriel Calzada, que presideix l'associació Juan de Mariana, que va condecorar a Madrid el president argentí Javier Milei, que els enlluerna amb el seu discurs ultraliberal. Doncs resulta que sis petites empreses d'hostaleria i turisme de Calzada han cobrat més d'un milió en ajuts públics des de 2021. Un liberal del BOE amb tots els honors. Ho podeu llegir aquí.
El nom propi
Ursula Von der Leyen, una democristiana alemanya promoguda fa cinc anys per Angela Merkel, es confirmarà avui per un segon mandat com a presidenta de la Comissió Europea després de l'acord de les grans famílies polítiques del continent. Tot i el seu perfil conservador ha estat capaç d'entendre's amb els socialdemòcrates (especialment amb Pedro Sánchez) i amb els liberals. Una fórmula que ha fet possible que repetís deixant al marge l'extrema dreta, dividida en tres grups a l'Eurocambra.
Contra el que pensava, el seu primer mandat ha estat marcat per la Covid (hi ha va donar una resposta expansiva en forma de fons Next Generation) i per la guerra d'Ucraïna, amb la que la UE s'ha implicat com no havia fet mai amb cap conflicte. Veurem què li ofereix aquest segon round a la gran figura de la democràcia cristiana europea.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.