- El pactòmetre del 12-M: qui suma amb qui?
- Tots els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M
- Aquests són els 135 diputats al nou Parlament
"Pacte progressista o repetició electoral", ha determinat aquest dimecres Salvador Illa, primer secretari del PSC i guanyador de les eleccions del 12-M, en el ple del Parlament que ha activat el compte enrere per triar nou president de la Generalitat. Illa disposa ara de dos mesos per afermar una majoria que vol que passi exclusivament per ERC i els comuns, i sap que Carles Puigdemont intentarà aconseguir els vots dels republicans per presentar-se a la investidura. L'última paraula la tindran les bases dels republicans i, en l'actual context de crisi interna, anticipar escenaris és complex. Quines carpetes té obertes el dirigent socialista? Com pot convèncer ERC, a banda del finançament singular? Quin impacte pot tenir a Madrid? Hi ha marge per un acostament amb Junts? Aquestes són les claus.
Finançament singular
És la clau de volta de la investidura. ERC ha delimitat el terreny de joc amb una proposta que estableix el concert per a Catalunya i, per tant, la sortida del règim comú. De les declaracions públiques dels dirigents republicans -el president en funcions Pere Aragonès i la consellera en funcions Natàlia Mas- se'n desprèn, en tot cas, que no es renunciarà a la solidaritat i que serà un model replicable a altres autonomies si així ho demanen. El model singular té el suport de patronals com Pimeci és ben vist per entitats com el Cercle d'Economia, però el PSOE no preveu acceptar -per ara- el concert. Illa parla del consorci tributari pactat -i no desplegat- amb l'Estatut i de respectar el principi d'ordinalitat.
Que les posicions estan allunyades ho han evidenciat les intervencions d'aquest dimecres al Congrés de la ministra María Jesús Montero i el diputat Francesc-Marc Álvaro. El republicà ha reclamat sortir del règim comú i la socialista ha limitat la reforma al desplegament de l'Estatut. El PSC haurà de fer cessions per convèncer ERC perquè la militància republicana miri un acord amb bons ulls, i al mateix temps que no hi hagi una revolta a la resta de l'Estat per les especificitats del model català. Difícilment hi pot haver un acord amb totes les comunitats autònomes en aquests propers dos mesos, però sí que es pot assolir una entesa amb Catalunya a la qual altres territoris que també pateixen les conseqüències de l'actual model de finançament puguin acollir-se.
Reforç del català
Illa no vol que la negociació giri només al voltant del finançament. En l'àmbit de la defensa i la promoció del català també pot haver-hi marge d'entesa, malgrat que l'hermetisme s'imposa. El líder del PSC aprofita sempre que pot per ressaltar la bona feina de la consellera Natàlia Garriga, que ha centrat bona part de la seva actuació en reforçar l'ús de la llengua, amb èmfasi especial en l'àmbit audiovisual. El Govern tenia pràcticament enllestit un pacte nacional per la llengua, que comptava amb el suport socialista i que Illa s'ha compromès a culminar. La del català també és una de les carpetes que té obertes ERC, que vol aprofundir en el reconeixement i l'enfortiment de la realitat nacional catalana, especialment en l'àmbit de la llengua. En aquesta legislatura, els independentistes i el PSC van subscriure un acord per defensar la immersió lingüística davant dels atacs de la judicatura. Més enllà d'això, els republicans també volen concrecions en l'exercici del dret a l'autodeterminació, però aquest és un àmbit en què difícilment el PSC es mourà.
L'habitatge, clau per als comuns
Totes les mirades se centren en ERC, però també són necessaris els vots dels comuns. Tot apunta que els de Jéssica Albiach no seran un obstacle per a un acord progressista, però sí que caldran compromisos per part del PSC si vol lligar els seus cinc diputats. Les polítiques d'habitatge, en aquest sentit, són clau per aconseguir el vot dels comuns. "Aquesta ha de ser la legislatura de l'habitatge", ha dit Albiach aquest dimecres. Una de les últimes votacions a la diputació permanent va ser precisament sobre els lloguers de temporada. L'abstenció del PSC i el "no" de Junts van tombar el decret del Govern i va impedir regular-los. Albiach ha advertit Illa que s'haurà de moure si vol construir un govern progressista i el líder del PSC -que no té una relació especialment bona amb els comuns- sap que haurà de ser "generós" per convèncer els seus possibles socis. ERC, per cert, també vol concrecions en polítiques socials que permetin lluitar contra les desigualtats. Illa ha promès una oferta progressista "ambiciosa" per lligar totes dues formacions.
L'escenari a Madrid
"El president de Catalunya es decidirà a Catalunya". És una frase habitual d'Illa, quan els seus rivals li retreuen que el PSC sigui un sucursal del PSOE. El cert és que les negociacions d'investidura no es poden deslligar de la situació a l'Estat, on el PSOE governa gràcies als vots d'ERC i Junts. Amb la carpeta del finançament com a eix central, les negociacions passen per Madrid, que serà qui haurà d'aprovar una reforma del model. Si finalment s'arriba a un acord, l'estabilitat a Madrid per part republicana estarà lligada a l'estabilitat catalana, amb pactes replicats. Per altra banda, un Puigdemont fent oposició al Parlament pot endurir la posició de Junts al Congrés. Els juntaires han flirtejat en alguna ocasió amb deixar caure el govern de Sánchez si Illa no facilita la investidura del candidat juntaire, un escenari que el líder del PSC descarta de manera categòrica. Mentre es negocia la investidura, el govern espanyol ha començat a preparar els pressupostos, carpeta que els independentistes volen desvincular de la Generalitat, però que difícilment seran compartiments estancs.
Es pot negociar amb Junts?
Illa té clar que la prioritat és un pacte amb ERC i els comuns. No pas perquè no tingui coincidències programàtiques amb Junts, sinó pel factor Puigdemont. Mentre hi hagi Puigdemont és especialment complicat, com determinen dirigents socialistes. ERC s'ha intentat espolsar la pressió assenyalant que pertoca als socialistes i a Junts entendre's, però ara mateix no forma part del mapa. Ni Illa ni Pedro Sánchez estan disposats a facilitar l'arribada de l'expresident a la Generalitat, ni Puigdemont està disposat a portar els socialistes a Palau. Malgrat que hi hauria marge en matèria de finançament -que Junts assegura estar negociant amb el PSOE a Suïssa- i en model socioeconòmic, les circumstàncies impedeixen que els dos principals partits del Parlament es posin d'acord. Almenys fins que el calendari no condueixi cap a la repetició electoral.