El problema no era l'amnistia, sinó el finançament de Catalunya. Aprovada la llei de desjudicialització i en plenes negociacions per la investidura de Salvador Illa, el finançament "singular" s'ha erigit en la clau de les converses entre el PSC i ERC. Els socialistes han obert la porta a un tracte especial per a la Generalitat -ni parlar-ne de concert econòmic com Euskadi- i això ja ha indignat no només la resta de comunitats autònomes, sinó també algunes formacions que donen suport a Pedro Sánchez. La majoria de la investidura no va trontollar per "oblidar" el procés, però sí a l'hora de parlar de diners.
Qui ha aixecat la veu han estat diverses ànimes territorials de Sumar, el partit que lidera Yolanda Díaz.Compromís i la Chunta Aragonesista (CHA),dos dels partits que integren la coalició, han amenaçat de bloquejar la reforma del finançament autonòmic si no es tenen en compte la resta de territoris que es consideren "infrafinançats". També el BNG. Tots van en la mateixa línia: no pot ser que Catalunya tingui un millor finançament i no la resta de comunitats autònomes. Era clara la líder sobiranista gallega, Ana Pontón: "No permetrem un sistema de finançament que discrimini Galícia". Sense els vots d'aquestes formacions, no hi ha marge per repensar el model.
Això es podria aconseguir amb una reforma de la LOFCA, la llei orgànica que regula el finançament de les comunitats autònomes, i que ja obre la porta a reconèixer els elements diferencials de cada territori. Accepta, per exemple, la situació extraordinària de les Illes Canàries. Com en el cas de l'amnistia, n'hi hauria prou amb una majoria absoluta al Congrés, una majoria que serviria per reformar dues lleis més que són necessàries: la llei de finançament de les comunitats autònomes i la llei de cessió de tributs a Catalunya. El PSOE ha aconseguit fer operativa aquesta majoria amb la investidura de Sánchez i amb la desjudicialització, però res més. De fet, el president va descartar intentar l'aprovació dels pressupostos d'enguany, conscient que seria inviable tirar-los endavant.
En l'àmbit del finançament, tot plegat és molt preliminar. Per això la Moncloa no vol fer valoracions sobre la incomoditat que ha generat l'hipotètic reconeixement de la "singularitat" catalana entre els socis d'investidura. El plantejament del govern espanyol és clar: abordar la reforma del model de finançament en un debat multilateral -és a dir, al Consell de Política Fiscal i Financera, amb totes les comunitats- i dins del règim comú, però respectant les característiques de cada territori. Això és, per exemple, el caràcter insular d'una comunitat o la despoblació d'una altra. En el cas de Catalunya, els elements "singulars" s'hauran de determinar en les negociacions, que s'haurien de resoldre abans del 25 d'agost, data límit per investir Illa.
Una negociació complexa
L'amnistia li va comportar a Sánchez acusacions de "traïció", protestes promogudes per la dreta a Madrid contra la llei i manifestacions durant setmanes a Ferraz. Paradoxalment, va servir per cohesionar la majoria de la investidura, també en els moments de més incertesa negociadora. Amb el finançament, la processó va per dins. Les comunitats del PP s'han posat en peu de guerra i Aznar continua animant a alçar-se contra el govern espanyol pel tracte preferent que podria arribar a tenir Catalunya, però també ho han fet sectors de la majoria progressista. El més calent és a l'aigüera, i si es parla de singularitat catalana la resta de territoris hi voldran dir la seva. També els del PSOE.
Al PSC saben que la negociació serà difícil, perquè va més enllà de Catalunya. "En un estat compost, aquest és un debat complex", apuntava fa uns dies Illa a TV3. El líder del PSC confia en la bona entrada que té al govern espanyol per aplanar la qüestió. Tot apunta que la resta de territoris presentaran batalla si s'avança en la qüestió del finançament "singular", i en aquest escenari, diu Illa, part catalana té tot el dret a defensar els seus interessos, igual que poden fer la resta de governs autonòmics, en el marc d'un debat "serè" i que és "inajornable". Amb l'actual model, caducat des de 2014, Catalunya perd anualment 22.000 milions d'euros i el dèficit fiscal en els darrers 40 anys es mou entre el 7 i el 10% del PIB, xifres molt per sobre de la resta de països europeus.
El govern espanyol ha convocat una reunió del Consell de Política Fiscal al juliol, amb totes les comunitats, on tot apunta que aflorarà l'enfrontament per la possibilitat d'un tracte especial per a Catalunya però haurà d'ensenyar algunes cartes, per exemple sobre el consorci tributari que preveu l'Estatut i que els socialistes avalen. La Generalitat manté que el finançament català s'ha de negociar de manera bilateral -així ho han pactat, de fet, tant ERC com Junts amb el PSOE-. En una entrevista a Nació, el secretari d'afers econòmics i fons europeus, Miquel Puig, artífex de la proposta de finançament per Catalunya, ironitzava sobre aquest fòrum: "Primer es posen més diners sobre la taula i tothom hi està d'acord, i a l'hora de decidir com es reparteix ja no hi ha acord i l'Estat, que té majoria, decideix el model".
"No perjudica els altres territoris"
La proposta catalana és un joc de "suma zero"? És a dir, està justificada la tensió territorial que ha generat la possibilitat d'un tracte diferent per Catalunya? La resposta, segons el Govern, és que no. La consellera d'Economia en funcions, Natàlia Mas-Guix, sosté que el finançament "singular" no perjudica la resta de territoris. "No implica cap pèrdua per a la resta de comunitats, sinó un aprimament de recursos de l'administració central", ha argumentat en un acte de la plataforma Acció Catalana. De fet, ha dit, es podria fer extensible a la resta de comunitats.
El diagnòstic que fa el Govern apunta que, en la darrera dècada, els recursos per a l'administració central han crescut de manera significativa. El doble respecte el creixement de les administracions autonòmiques i el triple respecte les locals. La proposta, doncs, implica reduir els recursos que es queda l'Estat, no pas els que reben les comunitats. La Generalitat no ha volgut posar xifres a la seva proposta, però la consellera Mas-Guix sosté que, si l'Estat posa sobre la taula 25.000 milions d'euros i Catalunya obté la sobirania fiscal, es podria quantificar una aportació que respectés el principi d'ordinalitat i set comunitats autònomes hi sortirien guanyant.
ERC i PSC, posicions allunyades
En tot cas, la majoria progressista espanyola trontolla, i ho fa amb la investidura d'Illa a l'horitzó. El líder del PSC només podrà arribar a la presidència si fa cessions rellevants, i el finançament n'és una. Els socialistes proposen aprofitar l'Estatut, amb la creació del consorci tributari i el respecte al principi d'ordinalitat, previstos en el marc estatutari i que no s'han desplegat des de l'any 2006. "Singularitat" sí, però res de concert econòmic, com volen els independentistes. Per això l'entesa amb ERC és llunyana: els republicans plantegen que la Generalitat recapti tots els impostos, pagui a l'Estat pels serveis prestats al país i aporti una quantitat a un fons de solidaritat. En altres paraules, sortir del règim comú. I qualsevol acord amb els socialistes en aquesta matèria l'hauran de validar les seves bases.
L'amnistia era un ampli consens a la societat catalana i també ho és la necessitat d'un nou finançament. És pràcticament unànime la voluntat d'un canvi en favor de la Generalitat en matèria de gestió fiscal, però segons les darreres dades del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), publicades aquesta setmana, un terç dels catalans (33%) vol que sigui la Generalitat, en exclusiva, qui decideixi sobre els impostos que es paguen a Catalunya. Un altre terç de la societat (34%) vol que sigui una decisió compartida de manera equitativa amb l'Estat. Un de cada quatre ciutadans (24%) creu que la Generalitat hauria de tenir més pes que l'Estat en aquesta decisió.
Són els simpatitzants dels partits independentistes els que defensen de manera més clara que sigui Catalunya qui prengui les decisions sobre els impostos que es paguen al país. Més d'un 70% en el cas de Junts i CUP, i un 56% en el cas d'ERC. La cosa canvia en el cas del PSC. Les bases socialistes creuen majoritàriament (51%) que la decisió sobre els impostos de Catalunya s'ha de prendre de manera equitativa entre Generalitat i Estat. Només un 20% creu que hauria de ser competència exclusiva de Catalunya. Aquestes dades poden condicionar Illa a l'hora de fer cessions que poden anar en contra del que pensa una part rellevant de la seva base electoral. Amb l'amnistia, tampoc hi havia unanimitat entre els votants socialistes. La diferència aleshores era que la majoria de Sánchez estava cohesionada i, ara, trontolla, i que Illa no s'hi jugava la presidència.