Diu el tòpic -i la cançó d'Els Amics de les Arts- que tornar és la millor part de l'aventura. Com tots els tòpics, hi ha una part de veritat i una part d'autoconvenciment. En el cas de Marta Rovira, la frase li escau del tot. Hi devia pensar quan dimecres a la nit va acabar de fer les maletes per tornar a Catalunya després de sis anys a l'exili, viscuts sense moure's de Suïssa, dubtant de si podria trepitjar Vic una altra vegada. Si no falla res, aquest matí travessarà la frontera i podrà recuperar la normalitat perduda el març del 2018. El viatge l'ha fet acompanyada de Ruben Wagensberg, Jesús Rodríguez, Oleguer Serra i Josep Campmajó, també encausats pel Tsunami Democràtic, i l'ha documentat Ferran Casas.
El subdirector de Nació, si no hi ha contratemps, publicarà aquest divendres a la tarda un reportatge de com ha anat el viatge de tornada, que es va convertir en possible després que el jutge Manuel García-Castellón renunciés a la persecució dels responsables de Tsunami. Als dirigents encausats no els ha calgut l'amnistia, sinó que es confirmessin els errors d'un magistrat a qui ni tan sols l'Audiència Nacional podia defensar. Només saber-se que la causa s'arxivava es van posar en marxa els ressorts de la tornada per carretera, que culminarà aquest divendres amb un acte unitari a Cantallops, a l'Alt Empordà, que servirà de rebuda als exiliats. El comptador, això sí, encara no es pot posar a zero.
Bàsicament perquè d'exiliats encara en queden tres: Toni Comín, Lluís Puig i Carles Puigdemont. Sobre el líder moral de Junts encara hi pesa el delicte de malversació, que el Tribunal Suprem es nega a amnistiar, i el retorn és incert en la mesura que implica una detenció assegurada, tenint en compte que l'ordre de detenció continua vigent. Aquest és un dels elements que Rovira porta a la maleta: com gestionar la relació amb Junts camí d'una investidura que ERC "avança" -així ho va dir dilluns la portaveu Raquel Sans- amb el PSC. Es pot refer la unitat independentista portant Salvador Illa a la Generalitat? Els republicans saben que, si això passa, Junts contraatacarà. De quina manera? Ja es veurà.
Rovira té previst tancar el dia al consell nacional d'ERC, que es reuneix a Barcelona. Quan es va convocar, la idea és que fos pràcticament un monogràfic per donar compte de la investigació interna pels cartells de l'Alzheimer, però aquesta carpeta quedarà en segon terme. Almenys aquest divendres. L'endemà, quan Rovira tingui temps de desfer la maleta i endreçar records i emocions generats durant sis anys, haurà de començar a afrontar totes les qüestions pendents. Investidura a banda, unitat independentista al marge, potser haurà de començar per recosir les ferides que s'han generat a ERC les últimes setmanes. A partir d'ara, això sí, ja ho podrà fer sense la intermediació d'una pantalla.
- Les tres peces del trencaclosques judicial que expliquen el retorn de Rovira
- El vot dels exiliats fa un pas més al Parlament
- «Recaptar tots els impostos és impossible»: duel sobre finançament al Cercle d'Economia
- Qui guanya i qui perd amb el trencament entre el PP i Vox?
- Els alumnes milloren en totes les competències bàsiques menys en català (a l'ESO) i en anglès
El passadís
El tanatori de Sant Gervasi va acollir aquest dimecres el funeral de Marta Ferrusola, la dona de Jordi Pujol. S'hi va congregar tota la família, la personal -nombrosa, amb fills, nets i parelles- i política, amb especial protagonisme per als dirigents de Junts. També de Convergència, amb consellers com Felip Puig i Lluís Recoder. Qui no hi va poder ser, oficialment per raons d'agenda, va ser el president Pere Aragonès. La màxima representació del Govern va recaure en el conseller d'Interior en funcions, Joan Ignasi Elena. En la família hi regnava una sensació de tranquil·litat després d'acomiadar la matriarca, que en els últims anys havia arrossegat una malaltia degenerativa.
Vist i llegit
Lamine Yamal s'ha convertit en el nom de la setmana esportiva, independentment de si la selecció espanyola s'imposa a Anglaterra en la final de l'Eurocopa que se celebra aquest diumenge a Berlín. Golejador precoç, superdotat amb la pilota als peus, descarat en els moviments, alegre en la gestualitat, el futbolista del Barça compleix disset anys -per dimensionar-ne la joventut només cal recordar que quan va esclatar la pandèmia només en tenia dotze- erigit com a gran esperança del club blaugrana. Al llarg dels últims dies, múltiples mitjans s'han acostat fins al barri de Rocafonda, a Mataró, per escrutar els orígens de Yamal. El País, per exemple, n'ha fet aquest reportatge.
L'imperdible
Els amants de la música tenen una cita obligada a mitjans de juliol amb el festival Cruïlla. Entre dimecres i dijous ja han pogut gaudir de les actuacions de María Becerra, Figa Flawas o bé Albert Pla, i aquest divendres tenen assenyalats en vermell els noms d'Avril Lavigne, Kasabian i els sempre recomanables The Kooks. Pel que fa a dissabte, el plat fort és el dels incombustibles Pet Shop Boys, referents del pop electrònic britànic de les últimes dècades. Per complementar la vena nostàlgica, també hi ha l'opció d'atendre els Smashing Pumpkins, que tantes carpetes van decorar durant els noranta. Oques Grasses i The Tyets posen l'accent català al cartell. Molt bon cap de setmana!
Joan Serra Carné
Redactor en cap de Nació
Vols que t'arribi La Brúixola de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre-la.