Aquest vespre, la direcció de Vox decidirà si trenca -com tot indica- els seus pactes de govern amb el PP. El partit d'extrema dreta va amenaçar de trencar "d'immediat" les coalicions que manté amb la formació d'Alberto Núñez Feijóo si acceptava el repartiment de menors migrants que es troben a les Canàries. Feijóo va confirmar ahir que tots els governs del PP serien "solidaris", tot i que han acceptat tan sols 347 nois dels 3.000 que el govern de les Canàries considera que s'han de repartir.
La crisi entre el PP i Vox, de confirmar-se definitivament, seria la primera ruptura política rellevant des de l'arribada del dirigent gallec al lideratge del partit conservador. Els pactes entre totes dues forces -a cinc comunitats i més de 140 municipis- es van segellar en vigílies de les eleccions espanyoles del 23-J i van suposar un cost important per a les opcions de Feijóo davant Pedro Sánchez. Qui guanya i qui perd després d'aquesta trencadissa?
PP: pastís territorial en risc i més centralitat
Si es materialitza la ruptura, això afectarà cinc comunitats autònomes on el PP governa amb Vox: el País Valencià, Castella i Lleó, Extremadura, Múrcia i l'Aragó. A les Illes, els populars governen amb el suport de Vox, però el partit ultra està fora de l'executiu. De cop, el PP es trobarà amb el que és el seu immens poder territorial en risc. Només allí on el PP disposa de majoria absoluta, la trencadissa amb Vox no tindrà impacte: la Comunitat de Madrid, Andalusia, Galícia i la Rioja.
Caldrà veure si els governs del PP podran mantenir-se després de la ruptura de les coalicions i si l'extrema dreta durà més enllà l'actual crisi amb els conservadors. Si fos així, Feijóo podria veure amenaçada la seva hegemonia territorial. Des del punt de vista del pastís del poder, la direcció del PP s'afebleix. Però, en canvi, la nova situació aporta elements positius pel líder gallec. Li dona centralitat, pot contribuir a reforçar la imatge d'un Feijóo que en aquest cas ha mostrat energia davant l'amenaça de Santiago Abascal. A més, la direcció de Génova pot nodrir el seu argumentari contra una extrema dreta que és element d'inestabilitat.
Vox juga fort però perd poder institucional
De materialitzar la seva amenaça, Vox perdrà una important quota de poder i presència institucional. Ho farà, a més, quan el partit ultra es troba còmode governant amb els populars. Avui mateix, tots dos partits han aprovat a les Corts valencianes la nova llei de "concòrdia", que suposa una reculada en la recuepració de la memòria històrica. Per un partit que encara és relativament jove, i amb el record de com va acabar Ciutadans, que molts quadres es quedin sense càrrec és un risc que pot dur a episodis d'inestabilitat interna.
Vox està en un moment de protagonisme polític, sobretot en l'escena internacional. El seu darrer moviment, abandonant el grup ultraconservador de Giorgia Meloni i abraçant-se al populisme filorus de Viktor Orban, vol ser ambiciós. Abascal i el seu nucli dur, on s'han acabat imposant els més radicals, com Jorge Buxadé, se senten prou segurs com per amenaçar i ferir el PP. A més, no poden perdre espai en favor d'un nou competidor com el S'ha acabat la festa d'Alvise, que els passa per la dreta.
A vegades, però, l'ambició cega els dirigents polítics. El resultat de les eleccions europees ha desmentit les pretensions més maximalistes del bloc ultra, que viu molt del relat que ell mateix ha construït. El pes d'Orban a la UE continuarà sent irrellevant. Les eleccions franceses i les britàniques han imposat un marc més ponderat: els electorats volen serenor. Aquests darrers anys, han estat els partits conservadors els qui han portat més incertesa, un fet sorprenent. Amb la decisió de posar en risc els governs de dreta i extrema dreta, i fer-ho, a més, per no acollir uns menors, Vox mostra el seu veritable rostre i recorda que és vent d'inestabilitat.