El pla de repartiment de 347 menors no acompanyats acordat pel govern espanyol i el de les Canàries ha obert una fractura entre el PP i Vox. Els populars han acceptat finalment el repartiment voluntari d'aquests migrants, fet pel qual la formació d'extrema dreta ha acusat Alberto Núñez Feijóo de "trencar els pactes de govern". Cal recordar que les dues formacions governen plegades a cinc comunitats autònomes i més de 140 ajuntaments.
Feijóo ha intentat, com és característic en el líder del PP davant d'una cruïlla de pressions, trobar una via intermèdia. Ha atacat Pedro Sánchez per "no tenir política migratòria" i no declarar un estat d'emergència migratòria, alhora que ha reiterat que el PP és un "partit d'estat" i que està d'acord en ser "solidari, sempre que es disposi dels recursos necessaris". Això va assegurar dilluns després de la seva reunió amb el grup popular al Parlament i ho ha reiterat avui, assegurant que els governs autonòmics del PP acolliran els menors migrants. Però aquest no és un xoc puntual, sinó que s'inscriu en un pols que es produeix a tot Europa.
A cavall de la immigració
La immigració s'ha convertit en el gran cavall de batalla de l'extrema dreta global. Des de les posicions més extremistes, com la de l'agitador Éric Zemmour i la seva teoria conspiranoica de la substitució (s'estaria produint una substitució de la població blanca i cristiana europea per les allaus migratòries del nord d'Àfrica) als qui reclamen un enduriment de la política d'acollida. Es dona a pràcticament tot arreu. I també a gairebé arreu els partits conservadors no presenten una oposició frontal a aquesta ofensiva sinó que tan sols la volen moderar.
El Pacte Migratori i d'Asil aprovat pel Parlament Europeu l'abril passat va ser criticat durament pels grups més a l'esquerra i pels verds, com també pel gruix de l'extrema dreta, però en realitat va ser fruit del triomf ideològic dels ultres. El Pacte Migratori va endurir les normes d'asil i va introduir un sorprenent mecanisme de solidaritat voluntària que estableix que els estats poden negar-se a rebre els migrants que els tocaria, però a canvi de pagar 20.000 euros per persona.
De Macron al Regne Unit
Els darrers temps, i mentre el discurs de l'extrema dreta en immigració s'ha anat fent més bel·ligerant, els governs han reaccionat girant a la dreta. El gener passat, Emmanuel Macron va fer aprovar una nova llei d'Immigració molt controvertida, que inclou una simplificació dels criteris d'expulsió de nouvinguts que hagin comès algun delicte. El Consell Constitucional va anul·lar els aspectes més radicals, que s'havien pactat amb Els Republicans, com la fixació d'unes quotes anuals d'acollida. Val a dir que l'oposició conservadora -aleshores liderada per Éric Ciotti, avui aliat de Marine Le Pen- ha fet de la immigració tema central dels seus missatges.
Al Regne Unit, el nou govern laborista ha anul·lat la deportació d'immigrants irregulars a Ruanda, però cal veure fins a on modificarà la política migratòria. El Partit Conservador, tot i la posició relativament moderada de Rishi Sunak, es va aferrar a les deportacions com un estri per no perdre vots a les darreres eleccions. No li va servir de res. Però aquest és el marc en què té lloc una batalla que ara arriba de ple a l'estat espanyol.
Feijóo endureix el discurs en immigració
Al PP li ha costat entrar de ple en el tema immigratori. No ha estat un tema essencial. L'abril passat, el PP va votar a favor de prendre en consideració una Iniciativa Legislativa Popular per regularitzar 500.000 immigrants. Va ser en la campanya catalana quan Feijóo va començar a fer al·lusions al tema en un to més agre. El líder del PP va referir-se al llarg de tota la campanya als problemes d'inseguretat, que havien fet de Barcelona "la ciutat que lidera el rànquing de criminalitat de la UE i lidera les ocupacions il·legals de l'estat".
A Cornellà, va unir immigració il·legal amb ocupacions il·legals. Fins i tot el president andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla, va fer costat al missatge de Feijóo: "Ha posat el dit a la llaga". Els estrategs de Génova han anat endurint aquesta via fins al punt que fa uns dies van reclamar el recurs de l'Armada espanyola per barrar el pas als qui venen en pasteres. La proposta va generar astorament general. El portaveu socialista al Congrés, Patxi López, es va preguntar amb ironia: "Però què demanaran després? Que bombardegem els "cayucos"?"
França fa canviar el to?
Les eleccions franceses, que han sacsejat la política europea, han agafat amb el pas canviat els sectors ultres, que ja es preparaven per a un escenari molt favorable que no s'ha materialitzat. Vox va anunciar dos dies abans que se n'anava amb el grup de Viktor Orbán. Però Marine Le Pen no governarà a París, on l'esquerra i el centre de Macron són les dues primeres forces.
A Génova han pres nota dels resultats francesos, del fracàs dels amics de Vox i del triomf laborista al Regne Unit sobre un govern conservador que havia fet de la política antiimmigratòria un dels seus lemes. Aquest dimecres, Feijóo ha assegurat que totes les comunitats on governa el PP acolliran menors migrants i ha recordat que ja n'hi ha 2.000 en aquests territoris. D'aquesta manera, col·loca Vox davant de les seves paraules. Trencarà l'extrema dreta algun govern de coalició amb el PP? O girarà cua, quedant en evidència la demagògia dels d'Abascal? Sigui el que sigui, la immigració continuarà enfrontant les diverses famílies de la dreta espanyola.