Manuel García-Castellón ha arxivat aquest dilluns al vespre la causa de Tsunami Democràtic després que la sala penal de l'Audiència Nacional hagi estimat el recurs de Marta Molina i invalidat totes les diligències practicades des del 29 de juliol de 2021, quan va demanar una pròrroga de sis mesos de la investigació. El tribunal ha donat la raó a Molina i considera que la pròrroga de García-Castellón va ser "extemporània" i ordena a l'instructor que decideixi si continua amb la causa o bé l'arxiva. Hores després, el jutge s'ha pronunciat: causa arxivada.
L'arxivament de la causa beneficia les 10 persones que estaven essent investigades per terrorisme, entre les quals hi ha la secretària general d'ERC, Marta Rovira, així com Josep Lluís Alay, Oriol Soler, Xavier Vendrell, Marta Molina, Josep Capmajó, Jesús Rodríguez, Jaume Cabaní, Oleguer Serra i Nicola Flavio. El Suprem encara no ha adoptat cap decisió sobre les investigacions a Carles Puigdemont i Rubén Wagensberg, que derivaven també de les actuacions de García-Castellón.
La decisió és especialment rellevant, en termes polítics, per a Rovira, secretària general d'ERC. En decaure la causa de Tsunami, decau també l'acusació de terrorisme, que és una de les més greus que han planat per sobre dels dirigents independentistes. La dirigent republicana, instal·lada a Suïssa des de la primavera del 2018, comptava amb continuar un temps més a l'exili fins que s'aclarís el futur judicial, però aquesta novetat pot precipitar el retorn. Un retorn que va ser abordat en la cimera celebrada aquest cap de setmana a Waterloo, tenint en compte que la tornada dels exiliats -també de Puigdemont- va formar part de l'ordre del dia.
La tesi del terrorisme
La causa investiga les protestes contra la sentència del procés i el jutge ha mantingut fins aquest vespre la tesi que es tractaria d'un delicte de terrorisme. En la interlocutòria, de 16 pàgines, la sala penal sosté que la pròrroga que va dictar l'instructor el 30 de juliol es va fer quan el termini ja havia expirat, i per això ha considerat que era "extemporània", perquè ho hauria d'haver acordat, com a màxim, el 29 de juliol. El tribunal ha descartat l'argument de García-Castellón, que deia que la pròrroga del juliol de 2021 donava continuïtat a la instrucció duta a terme fins aleshores.
La decisió de la sala penal de l'Audiència Nacional és rellevant, especialment per a Puigdemont. García-Castellón va començar a investigar-lo el novembre de 2023, just quan s'estava negociant l'amnistia. La decisió de la sala implica que la investigació que va permetre posar el focus en l'expresident ara queda anul·lada, perquè es basava en una pròrroga il·legal. La causa de Puigdemont es troba ara al Tribunal Suprem, que se la va quedar perquè era aforat com a eurodiputat. L'exposició de motius que va enviar García-Castellón al Suprem també queda en paper mullat.