Les tres peces del trencaclosques judicial que expliquen el retorn de Rovira

La derogació de la sedició, una amnistia que aconsegueix esquivar el bloqueig del Suprem i l'error de García-Castellón precipiten el final dels sis anys d'exili de la secretària general d'ERC

Marta Rovira, amb Ruben Wagensberg, Oleguer Serra i Jesús Rodríguez, de camí cap a Catalunya
Marta Rovira, amb Ruben Wagensberg, Oleguer Serra i Jesús Rodríguez, de camí cap a Catalunya | Marc Puig / ERC
11 de juliol de 2024, 19:01

Marta Rovira tornarà aviat a Catalunya després de sis anys d’exili a Ginebra. En tot aquest temps no ha deixat de dirigir el seu partit, ERC, ni de participar en algunes de les principals negociacions que s’han dut a terme, com la investidura de Pedro Sánchez, i ha estat al cas de tot el que s'ha fet en matèria de desjudicialització. El seu retorn s’explica precisament pels rèdits obtinguts en aquesta carpeta, prioritària pels republicans els darrers temps. La líder independentista no ha estat eurodiputada ni ha tingut immunitat, com Carles Puigdemont, i no ha sortit de Suïssa fins ara pel risc d’extradició. 

Rovira va marxar el 2018. La justícia espanyola la perseguia per rebel·lió i ja havia enviat a presó Oriol Junqueras, els consellers de l’1-O, Carme Forcadell i els Jordis. Les autoritats helvètiques no han comprat mai les tesis del Tribunal Suprem i ja d'entrada van dir -i ho han anat repetint els darrers anys- que no col·laborarien en causes polítiques. Amb el temps, la causa contra la dirigent d’ERC s’ha anat desfent. Les tres peces del trencaclosques judicial que expliquen el seu retorn passen per la derogació de la sedició, l’amnistia i l’arxivament de la causa de Tsunami Democràtic, que ho ha precipitat tot.

No hi ha rebel·lió i cau la sedició

La causa de l'1-O estava oberta per rebel·lió, un delicte que el Suprem va descartar a la sentència del 2019. Rovira continuava perseguida per rebel·lió, però a la pràctica l'amenaça era per sedició, perquè en cas de judici no hi hauria hagut una pena més alta per ella que pels membres del Govern. Com que no havia estat condemnada, no es va beneficiar dels indults que van permetre la sortida de la presó de Junqueras i els exconsellers l'estiu de 2021. L'estratègia d'ERC, decisiva a Madrid, va passar per la reforma del codi penal, per derogar el delicte de sedició i modificar la malversació.

Una interpretació controvertida del Suprem va deixar la reforma legal en paper mullat pels membres del Govern de l'1-O perseguits per malversació. En canvi, els dirigents acusats només de sedició se'n van beneficiar. Va ser el cas de Clara Ponsatí, però també de Rovira. Amb el nou codi penal, la sedició va caure i la dirigent d'ERC passava a estar perseguida només per desobediència, que no implica pena de presó. Semblava, a principis de 2023, que el seu retorn podia ser una realitat, però ella ho refredava. "No hi ha prou garanties", deia aleshores Rovira.

Temia que formés part, en secret, d'alguna causa judicial important. I així va ser: el jutge Manuel García-Castellón feia temps que investigava la secretària general d'ERC per terrorisme, en la causa de Tsunami Democràtic, i un retorn precipitat hauria pogut comportar ordres de detenció i empresonaments preventius. La seva imputació no es va materialitzar fins al novembre de 2023, juntament amb Puigdemont, i de nou la possibilitat de retorn es va esvair. 

La desobediència esquiva el bloqueig del Suprem

Desactivada la sedició, i amb ERC i Junts decisius a Madrid, els independentistes han treballat per l'amnistia. El balanç, un mes després de la seva entrada en vigor, és agredolç. El Suprem ha aconseguit bloquejar-la pel que fa a la malversació -que afecta Puigdemont i Junqueras- però el delicte de desobediència ha passat el filtre, almenys per ara. Això ha fet que el jutge Pablo Llarena, que instrueix la causa de l'1-O i fa quasi set anys que persegueix els exiliats, deixi sense efecte l'ordre de detenció per aquest delicte.

La principal conseqüència és per Rovira, perquè la resta d'exiliats tenen també l'amenaça de la malversació, i l'ordre de detenció per aquest delicte no s'ha desactivat. Això explica que Puigdemont, Toni Comín o Lluís Puig encara no puguin tornar amb totes les garanties, sense risc de ser arrestats i empresonats. Només amb l'amnistia, però, la líder d'ERC encara no preveia tornar, perquè continuava viva la causa per terrorisme pilotada per García-Castellón. Un retorn amb aquest front obert hauria estat arriscat.

Un error judicial que ho precipita tot

És dilluns quan canvia tot. L'Audiència Nacional tomba els tres últims anys d'investigació de l'instructor de la causa de Tsunami. El motiu és que García-Castellón va acordar una pròrroga fora de termini, el juliol de 2021, i per tant tot el que s'ha fet des d'aleshores queda anul·lat. Davant del revés del tribunal, el jutge decideix arxivar la causa el mateix dilluns a la nit i la principal amenaça per Rovira queda, també, desactivada. És això el que precipita la possibilitat de tornar, de manera imminent, a Catalunya. Sense sedició ni desobediència ni l'ombra de terrorisme, desapareix el risc de presó i Rovira podrà trepitjar Catalunya sis anys després.