Marta Rovira, Ruben Wagensberg, Jesús Rodríguez, Oleguer Serra i Josep Campmajó enfilen el retorn cap a Catalunya. L'arxivament de la causa de Tsunami Democràtic ha precipitat la tornada de tots ells, que s'ha concretat en les últimes hores. La secretària general d'ERC porta més de sis anys a l'exili, on va arribar la primavera del 2018 en plena escalada judicial contra el procés, mentre que la resta hi han aterrat els últims mesos per afrontar des de l'estranger la investigació judicial protagonitzada pel jutge Manuel García-Castellón. La previsió és que tots cinc siguin protagonistes d'un acte a Cantallops, poble d'on és la mare de Wagensberg, a l'Alt Empordà, aquest mateix divendres a les nou del matí, després de trobar-se a última hora del dijous a la Catalunya Nord per fer-hi nit.
Els exiliats -tots menys Campmajó- i els seus acompanyants s'han trobat al migdia en un pàrquing d'un centre comercial a Carouge, als afores de Ginebra, per emprendre el camí de retorn. A tots quatre els ha vingut a acomiadar Olivier Peter, advocat d'alguns d'ells, i el delegat del Govern a la capital diplomàtica, Gabriel Boichat, a més d'un equip del canal públic suís RTS. Quan es completi el retorn, ja només quedaran tres dirigents independentistes exiliats: Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. Sobre tots tres encara hi pesa el delicte de malversació, que el Tribunal Suprem no vol amnistiar tot i que la llei està en vigor. L'arribada de Rovira, Wagensberg -diputat d'ERC-, Rodríguez -periodista de La Directa-, Serra -recentment nomenat vicepresident d'Òmnium, entitat de la qual ha estat director- i Campmajó -activista i empresari- permet acabar amb una de les carpetes judicials de la repressió contra el referèndum i les mobilitzacions posteriors a la sentència del Suprem contra els líders de l'1-O.
El retorn de Rovira és el que té més contingut polític, en la mesura que en cap moment ha abandonat les seves responsabilitats a la secretaria general d'ERC. L'arribada a Catalunya coincideix en un moment de turbulències a les files republicanes, perquè els mals resultats electorals han derivat en una crisi interna. Rovira té previst deixar el càrrec de cara al congrés del novembre, però Oriol Junqueras, expresident del partit des de fa un mes, aspira a tornar al lideratge. La secretària general porta les regnes de la negociació amb el PSC de cara a la investidura de Salvador Illa i, a banda, també manté interlocució amb Puigdemont i Jordi Turullper refer els ponts amb Junts i la resta de l'independentisme.
El motiu de l'exili
Més de la meitat dels implicats en Tsunami van marxar a Suïssa davant l'amenaça de presó. García-Castellón no els havia citat a declarar, però algunes defenses admetien en privat que, quan haguessin de prestar declaració, hi havia risc d'empresonament preventiu. Durant aquest procediment, que s'ha allargat durant més de quatre anys, no va ser fins fa uns mesos que el jutge els va ordenar comparèixer per saber els seus arguments. Sobre Rovira també hi pesava la participació en el referèndum de l'1-O -en va ser una de les protagonistes, especialment en el tram final-, però aquesta derivada va quedar cancel·lada quan el Suprem va retirar-li l'ordre de detenció per un delicte de desobediència.
I què passa amb Puigdemont? Malgrat que el Suprem acabarà arxivant la causa de Tsunami contra l'expresident de la Generalitat -seguint el mateix argument que García-Castellón-, la seva situació no permet un retorn amb garanties de no ser detingut ni empresonat. El líder de Junts encara s'enfronta a la detenció i empresonament pel delicte de malversació de l'1-O, després que Pablo Llarena es negués la setmana passada a aplicar l'amnistia. Tampoc despareix encara la causa de la trama russa, que el jutge Joaquín Aguirre insisteix a mantenir oberta per alta traïció. Puigdemont s'ha compromès a tornar a Catalunya per a la investidura, però ara com ara encara no s'ha convocat cap ple.
Enviat especial a Ginebra