Ho escrivia en Bernat Surroca des del Congrés dels Diputats: l'independentisme ha viscut molts dies històrics, però poques victòries. Certament, el de l'amnistia és un triomf polític rellevant, aconseguit gràcies a la influència que ostenten ERC i Junts a les Corts espanyoles, que han forçat el PSOE a fer un recorregut que no hauria transitat sense les necessitats associades a l'aritmètica parlamentària. Dues imatges sintetitzen el pas endavant. La primera, l'abraçada entre Oriol Junqueras i Jordi Turull al pati de la cambra baixa, com a representants dels partits artífexs d'una llei perseguida llargament. La segona, la decisió de Pedro Sánchez d'ocupar l'escó només en el moment de la votació, perfil baix de qui s'ha sentit obligar a fer un trajecte no desitjat. L'absència del president espanyol responia a la voluntat d'evitar fotografies incòmodes davant els atacs d'Alberto Núñez Feijóo en plena campanya, però també de passar pàgina amb rapidesa a la carpeta catalana.
No serà tan senzill, perquè els jutges assumiran protagonisme. Els poders executiu i legislatiu han fet la feina, i ara seria el torn de la justícia, a qui li pertocaria aplicar la llei des del rigor normatiu. Però fa mesos que s'albira una resposta bel·ligerant i obstructiva des dels tribunals, que els fiscals del procés s'han afanyat a mostrar. Des del Poder Judicial ja havia emanat una guia d'oposició a l'amnistia -inaudita en l'etapa democràtica- i en les pròximes setmanes s'esperen més moviments judicials, pensats especialment per torpedinar la situació de líders de l'independentisme polític. Al Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional hi ha oberta la causa de Tsunami Democràtic mentre el PP ja ha anunciat recursos al Tribunal Constitucional, que es vehicularan des de les comunitats autònomes. No és menor el detall que fos Isabel Díaz Ayuso qui els anunciés. Feijóo no té la casa endreçada.
L'amnistia tensarà, doncs, les costures de l'Estat. La confrontació entre una part del poder judicial i la Moncloa s'avivarà. Fins ara, Sánchez ha sabut fer prou piruetes per muscular-se davant els adversaris que feien cua per erosionar-lo i tombar-lo. I sembla capacitat també per superar l'examen de les eleccions europees en un moment de gir conservador i reaccionari al continent. Però la batalla de l'amnistia serà cruenta, perquè desfà el guió que el PP va alimentar el 2017, que els jutges tenien plenes atribucions per fer de xerpes de la resposta a la unilateralitat independentista. Una part de la judicatura se sent desautoritzada i actuarà.
Al seu torn, l'independentisme es pot felicitar per un encert polític que beneficiarà molts activistes anònims, però també ha d'aprofitar el moment per obrir un període de reflexió. L'amnistia li permet fer un reset. No es tracta només de debatre sobre els lideratges -aquesta és una qüestió que hauran de resoldre a Junts i ERC en processos interns, que els republicans ja han encetat i els postconvergents prefereixen posposar- sinó també de repensar estratègies de llarg termini. Perquè l'objectiu de l'autodeterminació, expressat des de la tribuna del Congrés i en totes les intervencions formulades aquest dijous, és tant legítim com llunyà. L'independentisme no ha desaparegut. Simplement, està replegat per desorientació. Un moment de debilitat electoral que convida més a pensar que equivocar-se en les decisions que s'hauran de prendre d'ara endavant.
- Podran tornar Puigdemont i Rovira? Junqueras deixarà d'estar inhabilitat? Els escenaris postamnistia; per Bernat Surroca i Carme Rocamora.
- L'amnistia s'aprova i Madrid no crema; per Carme Rocamora.
- Snooker: «Europa no ens mira... i sort n'hi ha».
- La veu de Nació: «L'abraçada Junqueras-Turull»; per Oriol March.
- Imputen Gerard Piqué per les comissions de la Supercopa a l'Aràbia Saudita.
El passadís
En la jornada d'aquest dijous al Congrés era important fixar-se en els detalls, perquè permetien desencriptar missatges. Com el que projectava Carme Forcadell, que va voler assistir a la sessió d'aprovació de la llei d'amnistia amb el mateix vestit -de color groc- que portava el dia de l'al·legat final al judici del Tribunal Suprem. L'expresidenta del Parlament visitava Madrid per primer cop des que va sortir de la presó, un llarg periple tancat amb la validació de l'amnistia. En el moment d'entrar a la cambra baixa, Forcadell ho va fer al costat de Dolors Bassa -amb qui va compartir part de l'etapa d'empresonament- i Oriol Junqueras, al capdavant de la comitiva d'ERC.
Vist i llegit
La pressió internacional sobre Israel s'ha intensificat en les últimes setmanes. Un dels moviments rellevants va ser el de la Cort Penal Internacional, que va sol·licitar la detenció dels màxims dirigents israelians -i també de la cúpula de Hamàs-, acompanyada d'una crida del fiscal en cap a Tel Aviv perquè aturessin les intimidacions als membres del tribunal. Qui hi havia darrere d'aquestes hostilitats? Ho ha revelat The Guardian, en col·laboració amb les revistes +972 Magazine i Local Call, amb seu a territori hebreu. La investigació documenta una batalla secreta del poder israelià contra la Cort Penal Internacional, amb l'ús de les seves agències d'espionatge per perseguir, difamar, pressionar i hackejar alts càrrecs del tribunal amb la intenció de sabotejar els processos oberts contra Israel. Una informació imprescindible per entendre l'abast de la guerra bruta contra els estaments internacionals que auditen els excessos del govern de Benjamin Netanyahu.
L'imperdible
Mentre a Madrid brillava amb llum pròpia Taylor Swift, a Barcelona Stella Maris i Phoenix van estrenar dimecres al vespre el Primavera Sound 2024, cita musical que posa la capital catalana al mapa internacional dels festivals. L'edició d'aquest any torna a tenir un gran cartell, amb Lana del Rey, SZA, Arca, Vampire Weekend, Pulp o PJ Harvey. Aquí teniu una guia amb totes les actuacions. Els que teniu entrada, gaudiu-ne. Bon cap de setmana!
Joan Serra Carné
Redactor en cap de Nació
Vols que t'arribi La Brúixola de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre-la.