Nascut a la Terra Ferma però expert en oceans i de cognom; Canals. Amb aquestes bases, el pregó de la Festa Major de Balaguer 2016 només podia tractar d'un tema, l'aigua. Així ha estat. Miquel Canals Artigas, catedràtic i doctor en Geologia ha completat un discurs que ha començat com un filòleg recordant l'etimologia de la paraula Noguera, que dóna nom a la comarca de la que Balaguer és capital, i l'ha acabat fent mostra de la seva formació científica parlant de rius, d'aigua i del gel de l'Antàrtida, el "món" que ell ha trepitjat en diverses ocasions.
"Ningú no pot dir que no coneix el planeta si no ha estat a l'Antàrtida", ha assegurat Canals, que ha indicat que aquesta part de la Terra és un repte pels científics, una afirmació que li ha servit per instar al públic a afrontar, lluitar i superar els reptes. Tot i això, Canals ha assegurat que la veritable importància de la lluita pel repte és el camí que es fa per intentar aconseguir-lo. El camí. Un concepte que ha fet anar per repassar la importància dels "camins" d'aigua dels que està envoltat la ciutat de Balaguer.
Com el gel, ha dit, l'aigua dels rius i la seva velocitat han anat configurant el paisatge de Balaguer, indret privilegiat per estar envoltat d'aigua dolça, un element que només significa el 0,006% de l'aigua de tot el món.
Canals reivindica l'aigua com «l'escultora» del paisatge de Balaguer i crida a l'esperit de superació
L'oceanògraf Miquel Canals obre la Festa Major de Balaguer defensant el privilegi de la ciutat d'estar envoltada de rius
ARA A PORTADA
Publicat el 08 de novembre de 2016 a les 22:14
Et pot interessar
-
Cultura Incertesa a Cappont pel futur del Col·lectiu Cultural
-
Cultura La Paeria defensa la nova Escola Municipal d’Arts Escèniques davant les crítiques de l’equip directiu actual
-
Cultura El Morera i la Panera oferiran sis visites guiades nocturnes aquest estiu
-
Cultura Un hospital de cartró de la Vall Fosca es converteix en galeria d’art
-
Cultura El Parc d’Aigüestortes oferirà visites guiades gratuïtes a l’estiu
-
Cultura «La segregació del Bisbat de Lleida va ser la guspira que va encendre el litigi de Sixena»