El Pla d’Urgell suma un nou atractiu cultural amb la posada en marxa de la Ruta Literària Mestre Benet, un itinerari que vol recuperar i difondre la figura de Joan Benet i Petit (Barbens, 1890 – Barcelona, 1968), mestre, pedagog i poeta considerat una de les personalitats més destacades de la cultura urgellenca del segle XX.

La iniciativa proposa un recorregut per diversos municipis estretament vinculats a la seva trajectòria vital i literària, amb l’objectiu de descobrir els paisatges, les tradicions i els espais que van inspirar bona part de la seva obra poètica.

Un nou itinerari cultural al cor de la comarca

La ruta transcorre pels municipis de Barbens, Ivars d’Urgell, Vila-sana i Bellvís, convertint aquests espais en escenaris literaris on els visitants poden conèixer de primera mà els textos de Benet i la seva relació amb el territori.

Amb aquesta incorporació, el Pla d’Urgell amplia la seva oferta de turisme cultural i literari, que ja comptava amb la consolidada Ruta Maria-Mercè Marçal, dedicada a una de les escriptores més influents de la literatura catalana contemporània. Ambdós itineraris reforcen la identitat d’una comarca que ha estat bressol de creadors i que reivindica la literatura com una expressió viva del seu patrimoni.

La Ruta Literària Mestre Benet ha estat impulsada pel Consell Comarcal del Pla d’Urgell i l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració dels ajuntaments de Barbens, Ivars d’Urgell, Vila-sana i Bellvís.

La figura d’un mestre compromès amb l’educació i el país

Joan Benet i Petit, conegut popularment com el Mestre Benet, va ser una figura destacada de la renovació pedagògica catalana. Al llarg de la seva trajectòria professional va treballar en diferents etapes històriques, des de la Mancomunitat de Catalunya fins a la dictadura franquista, mantenint sempre el seu compromís amb una educació moderna i transformadora.

Tot i no haver exercit mai com a docent al seu poble natal, Barbens va continuar sent un referent constant en la seva vida i en la seva producció literària.

A més de la seva tasca pedagògica, Benet va desenvolupar una intensa activitat poètica marcada pel seu profund arrelament al territori, la defensa de la llengua catalana i la voluntat de preservar la memòria i les tradicions de la Plana d’Urgell.

‘El Trobador de la Mare de Déu’, una obra monumental

Entre les seves creacions destaca especialment El Trobador de la Mare de Déu, considerada una de les obres més extenses de la literatura catalana contemporània. El poema, estructurat en tretze llibres i amb més de 1.700 pàgines, combina espiritualitat, història, tradició i descripció del paisatge català.

Dins d’aquesta obra, el Pla d’Urgell hi té una presència destacada a través dels versos dedicats a la Mare de Déu de l’Horta d’Ivars d’Urgell, Nostra Senyora de les Sogues de Bellvís i la Mare de Déu de la Cabeza de Vila-sana, espais que formen part del recorregut literari.

‘Urgellenques’, el retrat poètic de la plana

La ruta també recupera fragments d’Urgellenques, un conjunt de 32 poemes inèdits escrits entre 1938 i 1969. A través de romanços, cançons, cobles i trobes, Benet retrata la vida quotidiana de la comarca, les seves tradicions, la parla popular, les feines del camp i els sentiments vinculats a la terra.

Aquests textos ofereixen una mirada íntima sobre el territori i permeten comprendre millor la relació emocional que l’autor mantenia amb el paisatge urgellenc.

Un recorregut entre literatura i patrimoni

L’itinerari té quatre punts principals:

• Barbens, poble natal del poeta i centre emocional de la seva obra.

• Ivars d’Urgell, vinculat als poemes dedicats a la Mare de Déu de l’Horta.

• Vila-sana, escenari de les referències a la Mare de Déu de la Cabeza.

• Bellvís, associat a la devoció de Nostra Senyora de les Sogues.

A cada parada, els visitants poden llegir fragments de les obres de Benet i descobrir la connexió entre els seus versos i els paisatges que els van inspirar, convertint la ruta en una experiència que combina literatura, patrimoni i identitat territorial.