El Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) tornarà a repetir, aquest 2017, el projecte FeMAP Social, per acostar la música als col·lectius amb risc d'exclusió. Serà en la segona edició d'aquest programa, i en la setena edició del festival. Així s’ha decidit a la reunió del Consell Social que es va realitzar el passat divendres, segons ha informat el festival.
El FeMAP Social, doncs, es tornarà a programar amb un format molt similar, vehiculat a través de tallers i concert a domicili. D'aquesta manera, el FeMAP continua tirant endavant, conjuntament amb el Conservatori de Música dels Pirineus, la seva vessant més social, de servei públic i d'implicació de tots els col•lectius amb la música antiga, amb l'objectiu d'aprofitar aquest vehicle com a element de cohesió social i aprenentatge musical integrador.
En la seva primera edició, el FeMAP Social va desenvolupar 15 concerts a domicili a col•lectius que no tenien possibilitat de desplaçar-se al lloc on es realitzaven els concerts. De manera complementària, es van organitzar tallers preparatoris per a aquells grups de persones que sí que podien moure's, però que necessitaven una preparació específica.
El Consell Social del FeMAP està integrat per l'alcalde de Guardiola de Berguedà i monitor del Taller Coloma d'Avià, Josep Lara; la tinent d'alcalde d'Atenció a les Persones de la Seu d'Urgell, Anna Vives; la directora de l'Escola Municipal de Música de la Seu d'Urgell i directora adjunta del Conservatori de Música dels Pirineus, Sònia Lanau; la regidora de Cultura d'Alp i logopeda, Fàtima Zanbot; la regidora de la Pobla de Segur i tècnica en educació infantil i educació especial, Susagna Cabré; la regidora de Cultura de Berga i musicoterapeuta, Mònica Garcia, i la responsable del programa FeMAP Social, educadora social i pedagoga, Gemma Guàrdia.
El FeMAP torna a apostar per apropar la música als col·lectius de risc
El Festival de Música Antiga dels Pirineus desenvoluparà la segona edició del FeMAP Social
Ara a portada
-
Societat «Si el camp cau, cau tot el país»: resignació i resiliència dels pagesos després de la pedregada Oriol Almacellas Verdés
-
Societat 50.000 hectàrees de cultius afectades per la pedregada a Lleida, segons Unió de Pagesos Redacció
-
-
-
Societat Maribel Pedrol: «El canal d’Urgell no és conegut perquè no l'hem sabut explicar» Àlvar Llobet i Sotelo
Publicat el 25 de desembre de 2016 a les 21:36
Et pot interessar
-
Cultura Història i contemporaneïtat, la nova mostra del Museu de Lleida i la Fundació Sorigué
-
Cultura Què fer aquest cap de setmana a Ponent: del 25, 26 i 27 d'abril
-
Cultura El Mercat de les Idees omplirà la plaça de la Catedral aquest dissabte, 26 d'abril
-
Cultura El còmic entra a les aules de Lleida i Tàrrega com a eina educativa