El Galacticat ha posat punt final aquest diumenge a la seva 12a edició amb una xifra rècord de públic: 1.400 espectadors, un increment del 40% respecte de l’any passat. El festival internacional de cinema de Tàrrega i Ponent fa dos anys que va abandonar l’etiqueta de festival especialitzat en gènere fantàstic i de terror per obrir-se a una programació més variada. Ara, els organitzadors celebren que aquest gir cap al cinema generalista ha ampliat horitzons i ha connectat amb nous públics.
“El canvi ens ha permès arribar a espectadors que abans no coneixien el festival”, explica el sotsdirector Genís Casanovas, que també destaca l’augment de famílies i joves entre el públic assistent. Segons Casanovas, seccions com la de documentals i la nova aposta juvenil, Facts, han funcionat especialment bé: “Hem fet un salt amb una programació més eclèctica. Repetirem l’any vinent”, assegura.
Durant set dies, el Galacticat ha omplert Tàrrega de cinema, amb projeccions a diversos espais de la ciutat, des dels cinemes Majèstic —que han concentrat la major part de la programació— fins a places com la de les Nacions Sense Estat, Sant Antoni o l’avinguda Catalunya. S’hi han projectat prop d’un centenar de peces, entre 50 curtmetratges, una vintena de llargmetratges de ficció i 15 documentals.
A més de les projeccions, el festival també ha acollit activitats professionals vinculades al sector audiovisual, com la visita a espais del territori per presentar-los com a possibles localitzacions per a rodatges. Un tret diferencial del Galacticat és la proximitat entre creadors i públic. “Poder conversar directament amb directors és un valor afegit que cada cop s’aprecia més”, apunta Casanovas. Ho confirma el director Gerald Fillmore, que ha presentat Amor en toda la cara: “Compartir la pel·lícula amb la gent m’omple el cor”.
Premis amb accent local i mirada global
La gala de cloenda es va celebrar diumenge al Museu Cal Trepat, on s’han lliurat els premis de les seccions oficials. El Premi del Públic a millor llargmetratge ha estat per a Parirem sense por, de la directora de Rosselló Alba Pifarré, un documental que reflexiona sobre el part i la maternitat. En curtmetratge, el lleidatà Joel Munu s’ha endut el premi de gènere lliure amb El hombre que mató a Terry Gilliam.
El premi a millor pel·lícula ha estat per al thriller mexicà Lujuria, dirigit per Iñaki Aguilar, que es va estrenar mundialment al festival. En les altres seccions, han estat guardonats curtmetratges com El Mal Donat (terror), Interchange (fantàstic i ciència-ficció), Seeds from Kivu (documental internacional), Metacíclica (documental espanyol), The Fruter and the Husband (ficció espanyola), i Les belles cicatrices (animació). El documental La Marsellesa de los Borrachos ha estat reconegut com a millor llargmetratge documental, mentre que Mierda, de David Fernández, ha estat el curt preferit del públic.
El festival també ha destacat per la qualitat de les projeccions internacionals i clàssiques, amb títols com The Human Hibernation d’Anna Cornudella —vist a la Berlinale—, Esto no es Hollywood, Las vacaciones de Mr Hulot, Arizona Baby, Mon Oble, o clàssics com El apartamento, Con faldas y a lo loco, La Pantera Rosa i El Guateque.
