Josep Vallverdú compleix aquest dijous 103 anys. Els celebra lluny del ritme intens que l’ha acompanyat durant les últimes dècades (i en especial en els darrers anys), quan homenatges, conferències i presentacions l’han convertit en un dels escriptors més estimats i reconeguts del país.
Fa uns mesos va anunciar que deixava la vida pública i ara el dia a dia transcorre amb una calma que ell mateix resumeix amb una paraula que li agrada especialment: “acasat”. Manté una salut estable, dins les limitacions pròpies de l’edat, continua escrivint relats breus i no perd el costum de seguir l’actualitat. “Encara estic pendent dels titulars i de les notícies”, explica a Nació.
Els seus matins comencen aviat. Abans que la calor es faci notar, surt a caminar pels carrers de Balaguer. El passeig de l’Estació i l’avinguda Pere III formen part de la seva ruta gairebé diària, una manera de mantenir-se actiu i de continuar observant el món des de la discreció que ara busca. Sovint fa una parada per esmorzar. Quan el sol ja comença a escalfar, torna cap a casa, on les hores transcorren entre algunes lectures, una mica d'escriptura i una vida molt més descansada que anys enrere.
Aquest aniversari arriba, a més, acompanyat d’un retorn carregat de simbolisme. Més de mig segle després de crear-lo, Vallverdú ha recuperat el seu personatge més emblemàtic amb "El retorn del Rovelló", una obra que té molt de retrobament i també de comiat.
El gos que va captivar generacions de lectors reapareix ara amb la petjada del temps, però sense perdre la fidelitat, l’instint i l’arrelament al món rural que el van convertir en una icona de la literatura infantil catalana. “El Rovelló forma part de mi”, admet l’autor, que confessa que el que més li ha agradat és explicar històries.
Al llarg de més de set dècades de dedicació a les lletres, Josep Vallverdú ha publicat més de tres-cents títols entre novel·les, contes, assaigs, traduccions i memòries. A banda de Rovelló, obres com "En Roc Drapaire", "Un cavall contra Roma" o "El testament de John Silver" formen part de l’imaginari de diverses generacions de lectors.
La seva trajectòria ha estat distingida amb alguns dels màxims reconeixements del país, com el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, la Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya o el Premi Nacional de Cultura.
