El socialisme balaguerí viu les seves hores més baixes de les darreres tres dècades. Després de les èpoques de vi i roses on Miquel Aguilà liderava el partit sense discussió, el PSC de Balaguer es troba ara sense brúixola ni ningú que vulgui marcar el nord per afrontar les eleccions del proper 24 de maig. Cap dels noms que han anat sonat en els darrers mesos per rellevar l'exalcalde, Albert Saiz i Josep Baldillou, tenen la intenció de fer el pas, al contrari. Els dos socialistes defugen aquesta voluntat i es passen la pilota l'un a l'altre, una actitud que encatifa un escenari d'immobilisme que, avui, no té visos de solucionar-se.

La situació es tan inquietant a les files del PSC de Balaguer que ja des de dins del partit s'admet el perill que no es pugui fer una candidatura que concorri a les eleccions. No és que aquest sigui un pensament que es contempli com la primera opció, però fonts del partit apunten que aquest escenari no s'ha de descartar si s'atén que falta un mes i mig per formalitzar oficialment la llista. Sense líder a la vista, molts giren la mirada cap a Miquel Aguilà, candidat en tots els comicis anteriors i que podria arribar a fer el darrer servei al partit actuant en el paper de l'heroi que salva els socialistes balaguerins del ridícul que suposaria no anar a les municipals. 

La situació d'Aguilà, però, tampoc ajuda a que es vegi com una possibilitat que pugui prosperar. L'exalcalde de Balaguer està imputat per presumptes cobraments irregulars quan era membre de la Federació Catalana de Municipis i té oberta una altra via judicial pel cas de les factures de les Festes Majors suposadament inflades. Amb aquest escenari, el partit ha sortit a buscar un candidat independent, però de moment, s'assegura a NacióLleida, totes les respostes han estat negatives. El fet de no tenir un candidat suposa, també, l'endarreriment en la tasca de buscar gent per confeccionar la llista i en l'elaboració del programa electoral. La candidatura s'ha de presentar oficialment a meitats d'abril.

Per què s'ha arribat a aquesta situació?

Per entendre què està passant al PSC de Balaguer cal remuntar-se al 22 de maig de 2011, el dia que Miquel Aguilà perd, contra tot pronòstic, les eleccions municipals. La trompada és tal que la direcció del partit triga un any a reaccionar i a moure's internament. Albert Saiz és escollit primer secretari el juny de 2012, però aquesta renovació no comporta que ni Aguilà ni Francesc Ferrer, els dos pesos pesants que han controlat el partit en els darrers lustres, s'apartin de la primera línia política.

L'ascendència a la formació dels dos polítics és encara molt gran, i més si es té en compte que controlen els fils del grup municipal del PSC, el segon del consistori amb sis regidors. Que Aguilà i Ferrer siguin encara els que gestionin la política dels socialistes a la ciutat és interpretat per Saiz i el seu grup com un fre a les seves aspiracions de remoure les bases del PSC i aplicar-li la renovació que creuen necessària. Sense possibilitat de moure's, el primer secretari viu a l'ombra d'Aguilà, que es manté com a cap visible del partit fins que el 2014 anuncia que no té intenció de tornar-se a presentar.

Tothom dóna per descomptat que Saiz serà el recanvi, però el primer secretari no està disposat a assumir el lideratge d'un partit que no s'ha mogut en tres anys. En poques paraules; Saiz no vol carregar amb la responsabilitat de fer en pocs mesos el que considera que s'hauria hagut de fer just després que el PSC perdés els comicis municipals del 2011. En aquest escenari, el primer secretari es fa fort en la seva intenció de no presentar-se, i aguanta la insistència dels membres del partit de Balaguer i del líder socialista lleidatà per excel·lència, Àngel Ros, que s'acosta a Balaguer en diverses ocasions per intentar convèncer Saiz. El primer secretari argumenta també motius laborals per no fer el pas. La negativa fa obrir altres portes com la de Baldillou, polític veterà i que tampoc té intenció de ser el cap de cartell.

Aquests són els dos noms de la travessa que s'ha anat mantenint fins aquest mes de març. Saiz continua assegurant que té molt clar que no es presentarà, i Baldillou diu que el candidat ha der ser el primer secretari. Els temps s'esgota i el partit no es mou.