Marc Solsona: «Vull empoderar els regidors per crear sinergies amb el ciutadà. Això sí que és governança republicana»

L'alcalde i candidat de Mollerussa Primer interpreta els comicis com un plebiscit sobre el seu lideratge municipal i defensa el seu projecte "allunyat dels partits" mentre comença a preparar el seu relleu

Publicat el 20 de maig de 2023 a les 10:00
Actualitzat el 04 d’octubre de 2023 a les 09:58
[municipalsinformacional]
Marc Solsona i Aixalà (Mollerussa, 1976) es presenta als comicis municipals de Mollerussa amb l'objectiu d'assolir una fita poc habitual; aconseguir la quarta majoria absoluta. Ho vol fer liderant Mollerussa Primer, la candidatura municipalista que ha bastit en els darrers mesos i que, diu, s'allunya dels partits polítics.

L'actual secretari general del PDECat es presenta en aquestes eleccions "per responsabilitat" després de la pandèmia, tot i que ja reflexiona sobre el seu relleu com a primer edil de la capital del Pla d'Urgell, càrrec que ostenta des de finals del 2010. Solsona és el batlle més veterà de totes les capitals de Ponent, i ho vol seguir essent malgrat l'estol de formacions que concorreran a les urnes el pròxim 28 de maig al seu municipi. Dubta sobre si aquest gran nombre de llistes el pot llastar o beneficiar, però veu clar que les eleccions s'estan configurant com un plebiscit sobre el seu lideratge. 

- De què van les eleccions a Mollerussa?

- De si volem renovar la confiança en el govern actual de la ciutat, que és el mateix que va defensar l’1-O, el que ha gestionat la pandèmia, el que ha tirat endavant el pla de barris i aprovat diversos projectes estratègics de futur. Crec que son unes eleccions que s’enfoquen sobre la figura de l’alcalde: volem que continuï Marc Solsona o no?

- Ho veu com un plebiscit?

- Tal com veig que plantegen la campanya alguns partits de l’oposició, sí. Insten al canvi però sense plantejar propostes, al contrari del que fem nosaltres, que presentem un projecte en clau local. Sap quantes esmenes va presentar ERC als darrers pressupostos?

- Quantes?

- Cap. Ells només reclamen un canvi de persones. Junts tampoc no fa propostes i el PSC ha fet bona feina a l’oposició però veurem quin univers de vot té.

- També es presenta la CUP per primera vegada.

- És la novetat que sacseja el tauler de joc. Com més alternatives polítiques hi ha, més es pot fraccionar el vot.

- Per tant, cupaires i juntaires poden ser bons aliats per a vostè, que té l’objectiu de retenir vot per ser reelegit.

- Hi ha gent que diu que el concurs de moltes llistes pot igualar la contesa, però també es poden donar diferències més grans. Respecto tothom que es presenta a les eleccions, i soc conscient que si nosaltres expliquem bé el nostre projecte no ens cal mirar de reüll ningú. El nostre programa és molt "votable" per tothom i estem oberts a pactes amb tothom.

- No posa cap línia vermella?

- Sí, amb Vox.

- Vostè va assumir l’alcaldia a finals del 2010, fa 13 anys i si torna a ser investit acabarà la legislatura havent estat gairebé dues dècades al capdavant del municipi. No està cansat?

- Hi ha una cosa curiosa en política: com més en saps i més experiència tens, més risc corres de cansar la ciutadania. Això no passa en cap altra feina. Jo ara en sé molt més que quan vaig començar, però li he de dir que si no haguéssim patit la pandèmia, la meva reflexió sobre la continuïtat com a alcalde hauria estat més profunda. 12 anys i tres majories absolutes em semblaven un bagatge excel·lent.

[blockquote]"Si no haguéssim patit la pandèmia, la meva reflexió sobre la continuïtat com a alcalde hauria estat més profunda. 12 anys i tres majories absolutes em semblaven un bagatge excel·lent"[/blockquote]
- I per què no ha penjat els hàbits d’alcalde ara?

- Hem tingut quatre anys molt complicats i diversos projectes no s’han pogut tancar. Crec que l’Ajuntament de Mollerussa necessita més que mai un alcalde amb experiència, i, per tant, em poso novament al capdavant. Ull! Ho faig assumint riscos, fent autocrítica i amb un equip renovat al qual puc acompanyar per iniciar un procés de relleu.

- Per tant, aquestes seran les seves darreres eleccions com a candidat a l’alcaldia.

- No es pot dir mai, això.

[blockquote]"Dividirem la ciutat en 17 zones, i cada una d’elles serà controlada per un edil. El regidor de capçalera. Seran importants per saber les necessitats dels barris abans dels pressupostos"[/blockquote]
- Quina autocrítica fa d’aquest mandat que ara acaba?

- De com estem organitzats com ajuntament: finançament, burocràcia, dotació de personal amb secretaris i interventors, la l'excés de fiscalització a la que estem sotmesos, la poca agilitat de l’administració... costa donar una resposta directa als ciutadans i no podem reaccionar de manera efectiva als problemes de la societat. Encara avui estem en plena licitació per al nou contracte de neteja. Vaig haver de recuperar fa un any la gestió de jardineria, i encara no es nota l’impacte al carrer. Una de les mesures que proposo és la creació del regidor de zona.

- Expliqui això.

- Dividirem la ciutat en 17 zones, i cada una d’elles serà controlada per un edil. El regidor de capçalera. L’objectiu és que abans de cada pressupost els representants de l’ajuntament aportin les necessitats que hauran registrat de la zona sobre la qual tinguin el control.

- Farà treballar els regidors de l’oposició.

- Això sí que és la governança republicana! Empoderar els regidors i crear sinergies amb els ciutadans. Si algú no vol fer aquesta tasca, que ho digui.

- Els posarà entre l’espasa i la paret.

- Aquesta és una proposta innovadora, i els hi dono l’oportunitat.

- Al seu govern l’acusen de problemes econòmics; manca de liquiditat i incapacitat d’inversió.

- És mentida. No tenim cap problema ni de deute ni de liquiditat. Tenim suficients diners al banc per pagar totes les factures. El nostre inconvenient, que és el de tots els ajuntaments, és el de la lentitud administrativa. Una cosa és estar bé econòmicament, que ho estem, i l’altra, tenir la capacitat d’inversió amb fons propis de manera directa. Per solucionar això, utilitzem les subvencions i també la col·laboració publicoprivada.

- Com es pot solucionar aquesta lentitud de l’administració?

- Canviant la llei.

- Però això no depèn dels ajuntaments. Entenc que continuaran arrossegant els mateixos problemes.

- L’administració existeix per servir al ciutadà, però no el posa al principi de la cadena, sinó al final. És més important la fiscalització, la tramitació... tot i això, a l’hora de cobrar impostos sí que es contempla la ciutadania com a primera baula de la cadena. Això no pot ser. L’objectiu de la política és que el ciutadà sigui la prioritat en tots els àmbits. Jo crec que la llei s’acabarà canviant, perquè la càrrega burocràtica que assumim els ajuntaments és brutal.

- Parli’m de les seves propostes per a Mollerussa.

- Les dividim en dos apartats; les que hem aconseguit tancar amb altres administracions i les que impulsem amb fons propis. De les primeres destaco el nou CUAP, que serà una realitat el desembre d’aquest any gràcies als fons europeus. Serem la primera ciutat de Ponent després de Lleida que tindrem un equipament de salut d’aquestes característiques. També poso l’accent en la construcció de l’Àrea bàsica policial Mollerussa-Borges, un projecte en el qual hi hem picat molta pedra. D’altra banda, tindrem un pont de bicicletes que creua l’autovia A-2 i ens connecta amb el Palau d’Anglesola. Aquestes tres obres canviaran el dia a dia de la nostra ciutat.

Dels projectes impulsats des de l’ajuntament destaco les noves dependències de Serveis Socials i la nova biblioteca. L’actual té 27 anys i la Generalitat no la té catalogada com a adequada. La ubicarem a l’antiga SEAT, on hi haurà 60 places d’aparcament públic. Amb aquest nou equipament revitalitzarem l’avinguda de la Generalitat i crearem un eix estratègic amb Cal Duch, l’estació de tren i d’autobusos i el Teatre l’Amistat. D’altra banda, també impulsarem una comunitat energètica de comerciants i instal·larem una planta fotovoltaica d’autoconsum al pavelló firal que ens donarà un estalvi de 270.000 euros. També hem abordat el pla de mobilitat, que contempla 12 quilòmetres de carril bici en 17 trams de la ciutat.

- El candidat d’ERC critica el seu govern perquè creu que no hi ha hagut una evolució de la Fira de Mollerussa, que veu amenaçada per la de Saragossa.

- És una barbaritat que digui això després d’estar vuit anys a l’oposició. La Fira de Saragossa és de marques, i la nostra, de concessionaris i distribuïdors, i és més potent que la de Lleida. Tothom en parla bé de la nostra fira, també els consellers d’ERC. Ara volem estructurar l’organisme de la fira amb l’objectiu que sigui un nou actor de la promoció econòmica de la ciutat.

- S’hi porta bé vostè amb els membres de la candidatura de Junts?

- No tinc cap problema amb ells.

- Hi voldria pactar?

- No hi tinc cap problema, li dic.

- Això vol dir que sí.

- Els hi hauria de preguntar a ells. Jo estic disposat a establir pactes amb totes les formacions que prioritzin la ciutat de Mollerussa.

- Totes les candidatures de Mollerussa li diran que prioritzen la ciutat.

- Nosaltres ens diem Mollerussa Primer, i és un projecte municipalista al marge de sigles polítiques.

- Però vostè és el líder del PDECat. Alguna vinculació hi tindrà la seva llista amb la formació de la qual és secretari general.

- Jo tinc una militància política de la qual no renego i conservo els drets electorals, però la candidatura és municipalista. És un projecte molt propi. Això estressa els partits polítics, que tenen els seus líders passejant pels carrers de Mollerussa. No som la marca blanca de ningú.

[blockquote]"Jo me l’he jugat personalment per la independència i no accepto que es dubti del meu compromís. No soc més independentista que ningú, però tampoc menys"[/blockquote]
- Li agrada el discurs en clau nacional que fa Junts?

- Hi ha formacions que han patrimonialitzat l'independentisme, una cosa que és col·lectiva. Miri, jo soc l’alcalde de l’1-O a Mollerussa, vaig ser denunciat per la Fiscalia, soc dels 18 espiats del Cas Pegasus. Jo me l’he jugat personalment per la independència i no accepto que es dubti del meu compromís. No soc més independentista que ningú, però tampoc menys.

- El PDECat es juga el seu futur com a partit en aquestes eleccions?

- Se l’ha jugat sempre i no ho tenim fàcil, però som resilients. Els votants de l’antiga Convergència han de poder trobar un espai que els representi, i hem de ser capaços de trobar un vehicle per complir amb aquest objectiu. Junts el vol, aquest espai?