L'expresident del Lleida Esportiu entre els anys 2011 i 2021, Albert Esteve, ha negat aquest dimecres a l'Audiència de Lleida les acusacions de presumpte frau a la Seguretat Social i ha afirmat que no tenia cap voluntat d'incomplir la normativa laboral. La Fiscalia, però, ha mantingut la petició de 6 anys de presó per a l'exgestor del club de futbol per un presumpte frau de 828.000 euros arran de les irregularitats detectades en les altes i cotitzacions d'uns 90 treballadors, entre 2014 i 2018. Durant el judici, un sotsinspector de la Inspecció de Treball ha denunciat que l'entitat va "obstruir" la seva investigació, però que van poder corroborar que no donava d'alta jugadors o declarava que feien jornades de treball inferiors a les reals.
El funcionari ha explicat que el club els va impedir l'entrada a les oficines del Camp d'Esports i que, finalment, van acabar-hi accedint amb la Guàrdia Civil. Davant la manca de col·laboració del club, ha apuntat que van fer un càlcul del presumpte frau a través dels contractes professionals que constaven a la Federació Catalana de Futbol i d'estimacions de les hores treballades consultant a la "premsa especialitzada" els minuts que jugaven els futbolistes, a més de les hores de concentració i els entrenaments.
"Un jugador que juga tots els partits no pot ser que declari un 10% de la jornada", ha exemplificat. En algun cas, també van detectar que algun jugador cobrava la prestació d'atur i, alhora, jugava partits de futbol amb el club, ha assegurat. Segons la Inspecció de Treball, la Tresoreria General de la Seguretat Social havia detectat que el club tenia un deute important amb el sistema i que el que va "cridar l'atenció" és la declaració d'unes jornades de treball "molt baixes".
Un jugador de la temporada 2017-2018, Carlos Lázaro Vallejo, ha declarat per videoconferència que va detectar que "alguna cosa no quadrava" en el seu contracte. "Tenia entès que el salari estipulat seria a jornada completa, però després vam comprovar que la meva base de cotització no constava així i estava donat d'alta un 25% de la jornada", ha declarat. El club, ha afegit, va "resoldre" al cap d'uns mesos el conflicte amb la seva base de cotització.
Per la seva banda, la defensa d'Albert Esteve ha admès la possibilitat que s'incorregués en una infracció administrativa, però ha negat l'existència d'un delicte penal. L'argument és que el club donava d'alta i pagava un sou als jugadors professionals i pagava compensacions econòmiques als 'amateurs'. Esteve ha declarat que mai no ha volgut defraudar a la Seguretat Social, que ell no s'ocupava dels contractes i que el club estava fiscalitzat per la federació.
Segons l'informe pericial d'un expert comptable proposat per la defensa, el deute amb la Seguretat Social pujaria a uns 335.000 euros, menys de la meitat del que sostenen la Fiscalia i la Seguretat Social. Per la seva banda, l'actual adjunt a la presidència del Lleida Club de Futbol, Marc Torres, ha afirmat que aquesta entitat hereva del Lleida Esportiu podria fer-se càrrec, subsidiàriament, d'uns 248.000 euros.
La Fiscalia ha mantingut la petició de 6 anys de presó per a Albert Esteve i que ell i les dues entitats esportives --com a responsables civils subsidiàries-- indemnitzin la Seguretat Social amb l'import presumptament defraudat durant aquell període. A més, ha sol·licitat una pena de multa del triple d'aquest import i que durant 6 anys no pugui obtenir subvencions públiques o acollir-se a beneficis fiscals. El judici ha quedat vist per a sentència.
