La darrera víctima mortal d'un accident de trànsit a la N-240, una noia jove de Les Borges Blanques, ens ha recordat a tots plegats que aquesta via de comunicació segueix presentant un índex de sinistralitat inadmissible i que les institucions que haurien de vetllar per resoldre el problema fluctuen entre la passivitat i la impotència. L'Estat, que en té la titularitat, no ofereix solucions. La Generalitat no ha pogut empènyer-lo a fer-ho i les corporacions locals no han exercit una pressió prou efectiva.

Tal com estan les coses, a curt i mig termini només tenim dues alternatives a l'abast per aturar la sagnia humana que patim: alliberar el peatge de l’AP-2 o desdoblar la N-240. Malgrat que n'hi ha que encara juguen irresponsablement amb ambdues alhora, des del meu partit, ERC, ja fa dies que apostem per l'alliberament sense dubtar, per múltiples raons ben fàcils d'explicar. La primera, perquè alliberar només requereix d'una negociació política que podria enllestir-se en sis mesos, perquè l'Estat té tots els trumfos a la mà si tenim en compte que al concessionari li resta pocs anys de contracte, aspira a noves concessions i és un tram que no genera gaires beneficis.

Si l'Estat, doncs, vol i els dirigents del PP provincials, com la Sra. Manso o el Sr. Llorens fan el que toca i defensen els interessos dels qui representen, l'alliberament podria ser una realitat aviat. La segona raó és que entre Lleida i Montblanc, l'autopista discorre pràcticament buida, paral·lela a la N-240, a molt poca distància i gairebé com si estiguessin duplicades.

Per tant, alliberar significaria apostar per la racionalitat i l'eficiència en els àmbits del medi ambient, les inversions pressupostàries i la planificació d'infraestructures i de la mobilitat i es descarregaria bona part del trànsit pesat de la N-240. La tercera raó és que el desdoblament, en lloc dels sis mesos de l'alliberament, requerirà pel cap baix sis anys i restarà supeditat a moltes circumstàncies impossibles de preveure: canvis de govern, restriccions pressupostàries, modificacions de prioritats, etc. La quarta, és que alliberar el peatge no impedeix pas  realitzar les millores a la via actualment compromeses (rotondes).

A més, un cop alliberat el peatge, en poc temps disposarem d’elements de judici per a valorar si cal fer d’altres actuacions per millorar la seguretat i/o els accessos a nuclis o zones industrials i si el trànsit restant segueix constituint una amenaça. Per tant, alliberar és reversible i no és incompatible amb desdoblar si finalment es conclou que és imprescindible fer-ho. En canvi, si apostem per desdoblar primer ja no hi haurà mai alliberament. I la cinquena i darrera és que és bastant més barat alliberar que no pas desdoblar i per tant menys costós per al contribuent i més idoni per un escenari futur de recursos públics minvants.

Alliberar el peatge entre Lleida i Montblanc és l'alternativa, doncs, més ràpida, més efectiva, més racional, més versàtil, més econòmica i més fàcil d'executar. Aleshores per què encara n'hi ha que dubten, expressen criteris ambigus o callen sense assumir les seves responsabilitats? Doncs només se m'acut que ho fan perquè estan lligats a interessos empresarials inconfessables, són deutors d'un model obsolet i radial d'infraestructures o desconeixen que la tramitació d'un projecte de desdoblament a Catalunya acaba convertint-se sempre en un calvari farcit de retards exasperants, enganys execrables o incompliments escandalosos. És a dir, ignoren o volen ignorar, que encara és pitjor, que l'Estat a Catalunya hi inverteix sempre a desgrat, vulnerant arbitràriament els terminis i utilitzant-ho com a moneda de canvi il·legítima per aconseguir suports parlamentaris a Madrid.

Ho adverteixo, abans no estarà completat el desdoblament, si és aquesta l'única alternativa escollida, ens exposem a seguir patint un nombre alt d’accidents que poden tenir conseqüències i costos importants de caire personal, sanitari i econòmic.

Per la meva  banda, la moció que ja he registrat al Senat favorable a l'alliberament confio poder-la debatre i votar aviat en representació del nostre grup parlamentari, que ja ha decidit donar-li prioritat, i sobretot dels conciutadans que en lloc de discussions estèrils esperen solucions viables i que puguin aplicar-se en un termini raonable.