Les comarques de Ponent i l’Alt Pirineu i Aran continuen situant-se entre els territoris amb millors indicadors socioeconòmics de Catalunya. Així ho reflecteix l’Informe Social de Catalunya 2025, presentat aquest dimecres a Lleida per la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, que destaca especialment la baixa taxa d’atur, el cost de la vida per sota de la mitjana catalana i un mercat de l’habitatge més assequible que a la resta del país. Tot i això, l’estudi també alerta de reptes importants com l’envelliment demogràfic, la pobresa i les dificultats d’accés a l’habitatge.
Segons les dades recollides a l’informe, la demarcació registra una taxa d’atur del 7,3%, la més baixa de Catalunya, i una taxa d’ocupació del 56%, superior tant a la mitjana catalana com a l’espanyola. El cost de la vida se situa en 3.163 euros mensuals, clarament per sota dels prop de 3.380 euros de mitjana al conjunt del país.
Pel que fa a l’habitatge, Lleida continua sent la demarcació més assequible de Catalunya. El lloguer mitjà és de 511 euros mensuals i el preu de l’obra nova se situa en 1.534 euros per metre quadrat, unes xifres que, segons el Departament de Drets Socials, poden afavorir l’arribada de nous residents i facilitar l’estabilitat de moltes famílies.
La consellera Mònica Martínez Bravo ha defensat durant la presentació que reforçar l’estat del benestar serà “clau” per afrontar els nous reptes socials i consolidar la prosperitat. Segons ha explicat, les bones dades macroeconòmiques han de traduir-se en oportunitats reals i en una millora tangible del benestar de la ciutadania. En aquest sentit, també ha reivindicat “l’estabilitat” de l’actual Govern Illa com un element favorable per impulsar aquest progrés.
L’informe posa també el focus en l’estructura econòmica de la demarcació. El sector primari continua tenint un pes molt destacat, representant el 7% del PIB, una proporció molt superior a la mitjana catalana. Aquest fet consolida Lleida com el principal territori productor agrícola de Catalunya i una peça clau per a la seguretat alimentària.
La indústria és un altre dels pilars econòmics del territori i ja representa més del 20% del PIB provincial, fet que converteix Lleida en la segona demarcació més industrialitzada del país. En aquest àmbit destaca especialment la Segarra, impulsada pel creixement empresarial vinculat al grup Bon Àrea. A això s’hi suma el turisme de neu i natura, que genera activitat econòmica de valor afegit sobretot a les comarques de muntanya.
Malgrat aquestes dades positives, l’informe assenyala la necessitat de reforçar les activitats vinculades a sectors tecnològics i d’alt valor afegit. Actualment, aquestes activitats representen un 9,2% de l’economia lleidatana, una xifra que el Govern considera insuficient per garantir una millora sostinguda dels salaris i de les oportunitats laborals de futur.
L’envelliment demogràfic apareix com un dels principals desafiaments estructurals. A la demarcació, el 20,1% de la població supera els 65 anys, una dada que situa Lleida entre les zones més envellides de Catalunya. Les xifres són especialment elevades en comarques com el Pallars Jussà, on aquest percentatge arriba al 26%, o les Garrigues, amb un 25,9%.
Aquest fenomen té conseqüències directes sobre la dependència i els serveis socials. En algunes d’aquestes comarques, gairebé una de cada dues persones en edat de treballar ha de sostenir una persona gran. En canvi, territoris com l’Aran o la Segarra presenten una estructura demogràfica més equilibrada.
Davant aquest escenari, Martínez Bravo ha defensat la necessitat de reforçar els recursos destinats a la dependència i a les cures. Entre les mesures destacades hi ha el desplegament del ‘Pla Cura’, impulsat durant les darreres setmanes, així com l’aposta per ampliar les cures a domicili i avançar cap a una major integració sociosanitària amb el Departament de Salut. La consellera també ha remarcat la importància de continuar reforçant l’àmbit residencial per donar resposta a l’augment progressiu de la població envellida.
