El grup feminista Dones de Lleida celebra aquest divendres la sanció a "la Manada" arran de la denúncia que va posar l'organització a l'Agència espanyola de Protecció de Dades contra els fòrums ForoCoches i Burbuja.info el maig de 2018, i que ara s'ha resolt amb 150.000 euros de multa a dos dels violadors del grup – el guàrdia civil i el militar - per la difusió del vídeo de la víctima.
Des de Dones de Lleida han volgut fer una crida a seguir denunciant públicament els agressors i les institucions que "legitimen la violència contra les dones". En aquest sentit, envien el recolzament a totes les víctimes d'agressions masclistes sota el lema "Nosaltres sí et creiem germana", i recorden que "el feminisme autoorganizat dóna fruits quan planta cara col·lectivament al patriarcat".
El Grup Dones de Lleida va presentar una denúncia per la "greu vulneració de drets" que consideren que van cometre persones usuàries de les dues xarxes d'internet denunciades al difondre el vídeo de la víctima gravat pels dos violadors. Segons el grup, un dels seus usuaris va publicar el vídeo de l'agressió, dades persones de la víctima de "la Manada", creuant dades publicades a la premsa i van aconseguir el seu nom i cognoms, fotos així com accés a un dels seus perfils a les xarxes socials. Malgrat que els principals fils d'informació van ser esborrats per alguns dels foreros, des de Dones de Lleida es remarca que les xarxes continuaven publicant informació confidencial i protegida per la justícia mentre feien "comentaris insultants, acusaven a la víctima i exculpaven als violadors".
El Grup Dones de Lleida entén que aquests fets vulneren greument la protecció de dades personals d'una víctima i per això va sol·licitar a l'agència que obrís un expedient sancionador contra les dues empreses, una amb seu a Palència i l'altra a Madrid; així com també contra els que havien realitzat i difós el vídeo.
L'organització feminista ja va destacar en aquell moment que emprenia la denúncia administrativa mentre esperava que la causa penal fos duta a terme per la policia espanyola. Les feministes consideren que la sentència de "la Manada" i el vot particular del jutge van aplanar el camí per a què "els masclistes condemnin la víctima i no els violadors, i se sentin lliures de tenir actuacions com les ocorregudes en aquests fòrums d'internet".
Així mateix, reclamen que els mitjans de comunicació no donin veu a comentaris "misògins i masclistes com el d'Arcadi Espada en què reclamava vídeos sexuals de la víctima de la violació de "la Manada". Per a Dones de Lleida, aquests vídeos constitueixen una "greu humiliació i volen posar en dubte la llibertat de les dones i la exculpació dels agressors". En el mateix sentit, lamenten que la periodista Ana Rosa Quintana permetés aquestes declaracions en el seu programa.
Dos membres de «la Manada», sancionats amb 150.000 euros per una denúncia de Dones Lleida
El col·lectiu va denunciar a Protecció de Dades la difusió d'imatges de la víctima de la violació als San Fermines del 2016
ARA A PORTADA
-
-
Larrosa repetiria victòria a Lleida amb ERC a l’alça i Junts en caiguda, segons els sondejos Àlvar Llobet i Sotelo
-
Segueix Nació a Google: així pots escollir-nos com la teva font preferida per no perdre't cap notícia Redacció
-
Més de vint entitats s'oposen a Saül Craviotto com a pregoner de les Festes de Maig Àlvar Llobet i Sotelo
-
Ferrocarrils supera el mig milió de viatges a la línia Lleida–La Pobla i marca un nou rècord històric Àlvar Llobet i Sotelo
Publicat el
03 de maig de 2019 a
les 21:01
Et pot interessar
-
Societat
Mig any de presó per al pastisser de Lleida acusat d'inventar-se un robatori per a estafar l'assegurança
-
Societat L’atur cau un 2,62% a Lleida, però la demarcació perd 527 llocs de treball a l'abril
-
Societat
FGC inicia una roda de visites per explicar el projecte de la línia Lleida-Terrassa
-
Societat
Fira Lleida tindrà sis nous pavellons i es consolidarà com a segon recinte firal català
-
Societat
Tres centres educatius de l'Urgell rebutgen tenir mossos a les portes dels centres
-
Societat
Tallen una carretera a Bellcaire d'Urgell contra la planta de biometà de la Sentiu de Sió
