La pista de ball de la històrica discoteca Big Ben es va transformar aquest diumenge a la tarda en un escenari insòlit: lluny dels focus nocturns i la música electrònica, prop de mig miler de persones s’hi van congregar per assistir a la presentació d’un llibre. Enmig d’aquest espai carregat de memòria col·lectiva, el periodista Francesc Canosa va explicar els detalls de "La Catalunya discoteca. Big Ben, la conquesta de la nit", publicat per Editorial Comanegra.
L’acte, impulsat pel Consell Comarcal del Pla d’Urgell, va tenir un fort component simbòlic. No era només la presentació d’un llibre, sinó també una reivindicació d’un espai que, durant dècades, ha estat molt més que un centre d’oci. Canosa va descriure Big Ben com una mena de “disc dur emocional”, capaç d’emmagatzemar records de diverses generacions que han passat per les seves pistes.
La crònica del llibre traça un recorregut pels cinquanta anys d’història del local, des de la seva irrupció l’any 1976 fins al seu tancament el 2015. En paraules de l’autor, la discoteca va emergir com una “nau espacial” enmig del paisatge agrícola del Pla d’Urgell, convertint-se en un símbol d’obertura i modernitat en una època de canvis. Aquell edifici, envoltat de camps de cereals i fruiters, no portava visitants d’altres mons, sinó que projectava els joves del territori cap a noves formes de relació, oci i identitat.
Durant les dècades dels setanta, vuitanta i noranta, Big Ben va actuar com un autèntic pol d’atracció territorial. Molt abans que infraestructures com l’A-2 o l’Eix Transversal vertebressin el país, milers de joves recorrien quilòmetres des de punts tan diversos com les Terres de l’Ebre, Aitona o Barcelona per viure-hi la nit. Allà, molts hi van descobrir no només la música i la festa, sinó també les primeres experiències adultes i socials.
Canosa va subratllar que pocs fenòmens han tingut una capacitat d’agregació tan transversal, només comparable —segons ell— a institucions com el Barça. Generacions senceres, des dels baby boomers fins als més joves, comparteixen aquest imaginari comú vinculat a la discoteca.
El president del Consell Comarcal, Carles Palau, va reforçar aquesta idea durant l’acte, definint Big Ben com “el cor i l’ànima de la comarca” durant molts anys. El suport institucional al llibre respon, segons va explicar, a la voluntat de preservar una memòria col·lectiva feta d’històries personals, emocions i vivències que han contribuït a construir la identitat del territori.
Tot i haver abaixat la persiana el 2015, la història de Big Ben no s’ha tancat. Un nou grup promotor va adquirir el complex i, des del 2024, n’ha reobert parcialment les instal·lacions. Actualment, la discoteca torna a acollir esdeveniments en dates assenyalades, mentre resta pendent la rehabilitació d’altres espais emblemàtics com el restaurant, les carpes o la bolera.
Així, entre el passat i el present, Big Ben continua ballant —ara també— al ritme de la seva pròpia memòria.
