Ara, l’objectiu és homenatjar les víctimes de la repressió franquista de forma territorialitzada, i lliurar un diploma de reconeixement als represaliats que van patir privació de llibertat durant la Guerra Civil o la dictadura o, en la majoria de casos, a les seves famílies. Es tracta d’un document simbòlic que ja han lliurat altres països com França i, a l’Estat, la Junta d’Andalusia. Signat pel president José Montilla i el conseller Joan Saura, el document es lliura “en reconeixement per la seva contribució a la causa de la llibertat i la democràcia durant la guerra civil i la dictadura franquista”. El text afegeix “Sigui el seu compromís durant aquells anys de foscor exemple de generositat, dignitat, coratge i amor a la llibertat, a la democràcia i a Catalunya per a les generacions posteriors”.
El primer acte d'homenatge se celebrarà el proper divendres a Balaguer, començarà a les 19h i comptarà amb el testimoni de Carles Ticó en representació dels represaliats de la Noguera i el Pla d’Urgell. Nascut al 1920 a Balaguer, Ticó va entrar a formar part de la Lleva del Biberó amb 18 anys. Va combatre al front del Segre i també a la Batalla de l’Ebre. Quan va acabar la guerra, es va presentar a les autoritats franquistes i va ser traslladat al camp de concentració de la Seu Vella de Lleida, on va passar quatre mesos. Després va ser destinat a un batalló de treballadors durant un any i mig; i posteriorment va ingressar en un camp de concentració a Reus, on va passar dos anys. Desprès de completar el servei militar a Barcelona, Ticó va tornar a casa amb 26 anys, havent-ne sortit als 18.
També intervindrà en l’homenatge el professor d’Història Contemporània de la Universitat de Lleida, Joan Sagués, qui ha centrat la seva tasca investigadora en la repressió franquista, la Guerra Civil i la gestió de la memòria històrica. Després de les intervencions, tancarà l’acte una actuació de la Cambra d'Alumnes de l'Àrea de Corda de l'Escola Municipal de Música de Balaguer, dirigida per Robert Oró.
Prop de 3.000 lleidatans represaliats, indemnitzats pel Govern
Des de l’any 2.000, 2.806 veïns de les demarcacions de Lleida i de l’Alt Pirineu i Aran han rebut indemnitzacions del govern català pel temps en què van ser privats de llibertat durant la Guerra Civil i la dictadura. Per comarques: 1.011 eren del Segrià; 340 del Pla d’Urgell; 150 de la Segarra; 243 de l’Urgell; 351 de les Garrigues; 339 de la Noguera; 126 del Pallars Jussà; 70 del Pallars Sobirà; 14 de la Vall d’Aran; 15 indemnitzats eren de l’Alta Ribagorça; 97 de l’Alt Urgell i 50 de la Cerdanya.
A tot Catalunya, més de 22.000 persones han rebut la indemnització, amb un import atorgat total de més de 51 milions d’euros. La major part dels beneficiaris van participar de forma directa en la Guerra Civil i van ser privats de llibertat sense judici ni causa.
Entre la documentació acreditativa de la privació de llibertat, el 46% procedeix d’arxius militars i el 30% de presons. Però s’han tingut en compte proves alternatives: cartes i postals; fotografies; memòries presentades pels afectats; fulls de compliment militar; actes de notorietat d’ajuntaments; cartilles de vacunació...etc. Tota la documentació recollida es conservarà de forma permanent, ja que constitueix un fons testimonial de la memòria històrica a Catalunya. La convocatòria continua encara oberta i es pot tramitar a través de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat.
La repressió
Alguns historiadors asseguren que fins a 150.000 persones van morir víctimes de la repressió franquista a tot l’Estat. Però la repressió també va tenir moltes altres cares: les presons, els camps de concentració, els batallons de treballadors..etc. L’any 1940, 280.000 persones estaven retingudes a les presons de Franco, la majoria acusades de “rebel·lió”. L’any 1939, només a Catalunya, hi havia més de 130.000 presoners de guerra repartits per diferents camps de concentració (Lleida, Tarragona, Reus, Figueres, Barcelona..etc) i fins a 700.000 persones van ser empresonades durant la postguerra a l’Estat espanyol. Les xifres proven la duresa de la repressió del règim, una repressió que li va permetre perpetuar-se en el poder fins a la mort del dictador.
