Lluís Muixí (1935-2023) va passar la vida modelant somnis de sucre i xocolata. Des de Cantinflas fins a Dalí, les seves mans van donar forma a la història dolça de Balaguer. Ara, paradoxalment, és la seva pròpia figura —immortalitzada en acer corten per l’argentí Miguel Ángel González— la que busca un lloc on arrelar.

La peça, que hauria d'estar avui saludant els veïns des d'un banc davant l'antiga Pastisseria Muixí, s'ha convertit en una obra itinerant gestionada pel galerista Ernest López (Habit-art). El motiu? Un incompliment de contracte per part de l'associació que en va fer l'encàrrec inicial, que va deixar l'obra en un buit legal i econòmic.

Actualment, el Muixí d'acer descansa a l'Art Gallery Patricia Cancelo de Barcelona, compartint espai amb noms de la talla de Jaume Plensa. Però la seva vocació no és el cub blanc d'una galeria, sinó el carrer. "És una peça absolutament hiperrealista, transmet una tendresa que impressiona; realment respira vida", explica López.

L’obra està dissenyada per a la interacció: per asseure-s’hi al costat, per fer-se una foto, per mantenir viu el record del mestre que va morir l'abril del 2023 anys als 87 anys. De fet, en el seu periple per ciutats com Saragossa, Andorra o Toulouse, l'escultura ha seguit captivant els vianants, que s'hi acosten confosos per la seva fidelitat a la realitat.

Destí: El Museu de la Xocolata?

Davant la impossibilitat d'instal·lar-la a la seva Balaguer natal, el galerista ha començat a moure fils per trobar-li una llar digna del seu llegat. Una de les opcions més sòlides és el Museu de la Xocolata de Barcelona, institució amb la qual Muixí va mantenir un estret vincle des de la seva fundació l'any 2000.

Mentre el preu de venda es manté sota secret professional, l'interès per la peça creix. Seria el destí final per a l'home que va fer de la pastisseria un art de museu, tot i que molts a la Noguera encara somien veure'l assegut, tal com es va prometre, mirant fixament l'aparador que va omplir de màgia durant dècades.