Un helicòpter dels Bombers revisa i remulla aquest dissabte la zona afectada per l'incendi que ha cremat 567 hectàrees a la muntanya de Cerbi, als termes municipals de la Guingueta d'Àneu i Alt Àneu. El foc es va controlar ahir a la tarda i en les pròximes hores es preveu podeu extingir-lo totalment. La gran aliada dels Bombers ha estat la pluja i l'increment de la humitat a la zona, que ha permès aturar l'avançament de les flames després de sis dies exactes.
El foc va començar dissabte passat a la tarda com a conseqüència d'un llamp que va caure en un arbre i que va encendre una vegetació d'alta muntanya molt seca. Finalment s'han cremat 567 hectàrees, de les quals un centenar estan incloses al Parc Natural de l'Alt Pirineu. De la superfície cremada la major part és matoll, 328 hectàrees, mentre que la resta són pastures, boscos i terrenys improductius.
La valoració institucional, dilluns
El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, juntament amb el director del Parc Natural de l’Alt Pirineu, Marc Garriga, valoraran el proper dilluns l'afectació que ha tingut l'incendi de les Valls d'Àneu en el patrimoni natural. La roda de premsa als mitjans està prevista a dos quarts de dos del migdia.
L'incendi de les Valls d'Àneu, en fase d'extinció
L'incendi es va controlar divendres a la tarda i en les pròximes hores es preveu podeu extingir-lo totalment | Les flames han cremat en sis dies un total de 567 hectàrees, 104 pertanyents al Parc Natural de l'Alt Pirineu
ARA A PORTADA
Publicat el
05 de novembre de 2016 a
les 21:09
Actualitzat el
05 de novembre de 2016 a les
21:18
Et pot interessar
-
Societat
Lleida busca la veu jove de la Festa Major 2026
-
Societat
Les pluges dificulten la recol·lecció del cereal de Ponent
-
Societat
Agenda del cap de setmana a Lleida: 7 i 8 de febrer
-
Societat
La carn de senglar s’acumula als congeladors i els majoristes planten cara a la Generalitat
-
Societat Menys papers i més camp: Unió de Pagesos planta cara a la burocràcia
-
Societat
Així viuen la gran nevada al poble més alt de Catalunya: «No ho havíem vist mai»
