Josep Vallverdú diu que es pot cansar de tot menys de defensar el català. La famosa frase de l’il•lustre escriptor, que sembla feta per resistir el pas del temps, ha planat aquest dimarts sobre els carrers de Lleida, convertits en escenari viu de l’acte central a les terres de Ponent del Correllengua Agermanat.
Centenars de persones han sortit al carrer en una jornada que ha combinat reivindicació, festa popular i una idea persistent: la llengua com a nervi dels Països Catalans. El canvi de model, més territorial que concentrat, ha donat aire a la mobilització. Ja al migdia, la flama del català havia encès el recorregut a Agramunt, des d’on ha continuat cap a Linyola abans d’arribar a la capital passades les set del vespre.
L’entrada a Lleida ha tingut un aire entre solemne i festiu amb la flama rebuda com si fos una torxa en moviment continu, símbol d’un relleu compartit més que no pas d’un punt d’arribada. Des del Teatre de la Llotja fins a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el recorregut ha anat recorrent la ciutat en presència de nombroses entitats i associacions, entre les quals les dels clubs com el Lleida Llista Blava, el Hiopos i el Lleida CF: “És imporant que aquests col·lectius s’hagin implicat en el Correllengua perquè demostra que la defensa del català és una lluita transversal”, asseguraven des de l’organització.
La plaça de Sant Francesc o els famosos Indíbil i Mandoni també han vist passar el seguici combatiu a favor d’una llengua que ha estat motiu de polèmiques i debats polítics en la darrera dècada a la ciutat: els pactes de l’alcalde Ros amb Ciutadans, les retolacions de “Lérida” i la nomenclatura del municipi per part del candidat socialista Salvador Illa durant la campanya electoral (un error que va assumir amb un perdó) són episodis que han quedat en la memòria col•lectiva del catalanisme lleidatà, manifestat avui amb notable esplendor en un clima gairebé d’estiu.
La llengua s’ha deixat veure no com un símbol, sinó com una presència que no marxa. I mentre la flama avançava, la plaça Sant Joan s’ha omplert de vida i de cultura popular catalana. Balls de bastons, esbarts, gegants i molta percussió han posat el ritme a la tarda Entre actuació i actuació, també hi ha hagut espai per als recitals de textos que han servit d’aperitiu Sant Jordi. La lectura del manifest ha posat el punt i final a la jornada, que ha tancat els lleidatans Sexenni fent ballar el veí, el barri i la ciutat.
