La plaça Neus Català de Manresa acollirà aquest dijous de Sant Jordi, a les 7 de la tarda, una concentració en defensa del català impulsada pel moviment Sant Jordi per la Llengua. L'acció, que s'estén a diverses ciutats després de l'èxit de les mobilitzacions de l'any passat a Barcelona i Girona, vol visibilitzar la situació de la llengua i activar una resposta col·lectiva.
Una mobilització que s'estén arreu del país
La iniciativa Sant Jordi per la Llengua farà parada aquest dijous a Manresa amb una concentració al centre de la ciutat, coincidint amb una jornada de gran afluència als carrers. L'acte tindrà lloc a la plaça Neus Català a les 7 de la tarda i s'ha concebut com una acció visible i oberta a tothom, amb l'objectiu d'interpel·lar la ciutadania en un dia especialment simbòlic.
La convocatòria s'emmarca en una dinàmica que neix de les mobilitzacions de l'any passat a Barcelona i Girona, que van tenir un caràcter massiu i inesperat. Aquella experiència, que inicialment es va impulsar coincidint amb la commemoració dels 40 anys d'una manifestació per la llengua, ha acabat derivant en una extensió territorial de la iniciativa.
Segons expliquen des de l'organització, l'èxit de participació va obrir la porta a replicar el model en altres ciutats. A partir d'aquí, diferents grups locals han assumit la iniciativa allà on s'han donat les condicions per fer-ho, com és el cas de Manresa.
Una iniciativa transversal i sense estructura formal
El coordinador de Sant Jordi per la Llengua a Manresa, Carles Badia, explica que la convocatòria no respon a una única entitat ni a una plataforma concreta. "És un grup de gent de diferents àmbits, preocupada per la llengua, que compta amb el suport d'entitats, però que no està constituït formalment", assenyala.
Aquesta transversalitat és, segons Badia, un dels elements definitoris del moviment, que busca sumar sensibilitats diverses sota un objectiu comú: visibilitzar la situació del català i fomentar la mobilització social.
Un acte amb lectura de manifest i actuacions
La concentració inclourà la lectura d'un manifest i diverses intervencions. En concret, hi haurà dos parlaments -un de perfil jove i un altre amb una trajectòria més consolidada-, així com una actuació del grup Gazzara. L'acte es tancarà amb un pilar a càrrec de Tirallongues.
La tria de la plaça Neus Català respon a la voluntat de situar la convocatòria en un punt cèntric i visible en plena diada de Sant Jordi. "Volíem un espai on la gent es pugui aturar i participar-hi fàcilment en un dia tan assenyalat", explica Badia.
De l'emergència lingüística a la crida a l'acció
Més enllà de denunciar la situació del català, els impulsors de la iniciativa volen transmetre un missatge que combini diagnosi i proactivitat. "No només es tracta de parlar d'emergència lingüística, sinó també de ser positius i activar-nos", afirma Badia.
En aquest sentit, considera que s'ha viscut un període marcat per la resignació i defensa la necessitat de capgirar aquesta dinàmica. "Portem un cicle gairebé de resignació respecte a la salut del català i el seu ús social, i creiem que cal passar a un cicle de mobilització i de reafirmació", sosté.
El repte de l'ús social del català
Tot i que alguns indicadors situen la Catalunya Central com un dels territoris on l'ús del català no ha retrocedit, Badia adverteix que això no garanteix cap estabilitat a llarg termini. "Les tendències acaben arribant més tard o més d'hora, i en el cas del català mai no n'hi haurà prou", afirma.
El coordinador apunta que el principal repte és reforçar l'ús social de la llengua, més enllà de l'àmbit normatiu o institucional. "Cal assegurar l'aprenentatge, però sobretot fer créixer l'ús social, que és el que costa més", resumeix.
Llengua, condicions de vida i model de país
Un dels elements centrals del discurs de Sant Jordi per la Llengua és la relació entre la situació lingüística i les condicions materials de la població. Badia defensa que no es pot analitzar la salut del català al marge del context social i econòmic.
"La llengua es desenvolupa en un medi, i si aquest medi no és favorable, és molt difícil que prosperi", afirma. En aquest sentit, apunta factors com l'accés a l'habitatge, la precarietat laboral o la qualitat dels serveis públics com a elements que incideixen en l'ús de la llengua.
"Si no tens les condicions materials cobertes, la llengua deixa de ser una prioritat", sosté, tot defensant que la cohesió social és clau per garantir-ne el futur.
Crítica a la responsabilitat individual com a única resposta
Badia també es mostra crític amb les campanyes que posen l'accent en la responsabilitat individual, com ara la crida a no canviar de llengua. Tot i reconèixer que aquesta actitud té importància, considera que és insuficient si no s'aborden els factors estructurals.
"Traslladar tota la responsabilitat a l'individu és obviar la part política i social que hi ha darrere", afirma. Segons explica, aquesta visió pot generar frustració entre les persones més compromeses si no es produeixen canvis reals en l'entorn.
La necessitat de mobilització sostinguda
Els impulsors de la concentració entenen aquesta acció com un primer pas per reactivar la mobilització en defensa de la llengua. Tot i que la iniciativa s'ha plantejat inicialment per a aquest Sant Jordi, consideren que caldrà donar-li continuïtat.
"Hi ha molta preocupació per la llengua, però el nivell de mobilització no està a l'alçada", apunta Badia. En aquest sentit, defensa la necessitat de generar espais que permetin canalitzar aquesta inquietud de manera col·lectiva.
Una resposta davant el desencís
Finalment, el coordinador vincula la iniciativa amb el context polític i social dels darrers anys. "Estem vivint una decepció postprocés que està costant de pair, i hi ha espais que intenten aprofitar aquest desencís", afirma.
Davant d'això, Sant Jordi per la Llengua es planteja com una resposta per reivindicar un altre camí. "Volem dir que no, que aquest no és el camí, i intentar transformar la resignació en mobilització", conclou.
