La Casa de la Culla de Manresa ha acollit aquest dissabte una trobada de persones i col·lectius vinculats a la recuperació i preservació de la pedra seca al Bages. La jornada, impulsada pel Consell Regulador de la DO Pla de Bages, ha reunit una vintena de participants amb l'objectiu de compartir experiències i projectes al voltant d'aquest patrimoni tradicional.
Una jornada per connectar iniciatives del territori
La trobada ha començat amb la benvinguda d'Eva Farré, en representació de la DO Pla de Bages, que ha agraït la participació dels assistents i ha destacat la feina que el Consell Regulador impulsa des de fa anys per posar en valor el patrimoni de la pedra seca associat al paisatge de la vinya.
Entre les iniciatives impulsades per l'entitat hi ha el Premi Viu la Pedra Seca, els ajuts per a la rehabilitació de construccions amb aquesta tècnica tradicional a través de projectes d'inserció sociolaboral i la mirada posada en l'any 2027, quan Manresa acollirà la Trobada de la Pedra Seca i l'Arquitectura Tradicional dels Països Catalans.
Col·lectius implicats en la conservació del patrimoni
Durant la jornada hi han participat voluntaris, professionals i entitats que treballen per conservar elements característics del paisatge rural com murs, barraques o tines construïdes amb pedra seca.
Entre els col·lectius presents hi havia el Centre Cultural La Guíxola de Sant Salvador de Guardiola, que ha catalogat més de 400 barraques de vinya al municipi i impulsa una exposició divulgativa sobre aquest patrimoni.
També hi ha intervingut el grup Cara Barraca d'Artés, que des de 2018 organitza tallers per restaurar barraques i murs del municipi. Aquest treball ha contribuït a la creació de l'itinerari senyalitzat de Matacans, amb plafons explicatius sobre la pedra seca.
Un altre dels col·lectius participants ha estat el grup Barracaire de Rocafort, vinculat a l'associació Rocafort: patrimoni i documentació, del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort. Aquest territori destaca per la gran concentració de construccions de pedra seca, amb més de mil barraques i diversos conjunts de tines.
La trobada també ha comptat amb la participació de la cooperativa Senders Vius, dedicada a treballs agraris, forestals i de pedra seca, que també impulsa formacions i tallers amb voluntaris.
Debat sobre el futur de la pedra seca
Després de les presentacions s'ha obert un espai de debat moderat per Josep Soler, expert en pedra seca i president del jurat del Premi Viu la Pedra Seca. Durant la conversa s'han abordat qüestions com el relleu generacional, el suport institucional o el manteniment d'aquestes construccions, sovint de propietat privada.
Entre les propostes plantejades hi ha la creació de materials didàctics per transmetre aquest coneixement a les noves generacions, l'organització d'activitats culturals i caminades vinculades a la pedra seca i la possibilitat de celebrar anualment aquesta trobada de manera itinerant per diferents municipis del Bages.
Un patrimoni lligat a la història del vi
La pedra seca forma part de la història vitivinícola del Bages. Durant els segles XVIII i XIX, l'expansió del conreu de la vinya va transformar profundament el paisatge de la comarca, que va arribar a tenir unes 28.000 hectàrees de vinya i milers de construccions com barraques, murs i tines que facilitaven el treball als camps.
