La desena campanya arqueològica de les Coves del Toll de Moià se centrarà en descobrir si el fogar trobat a l'interior de la cova de les Teixoneres és el més antic de Catalunya. El codirector de l'excavació, Jordi Rosell, ha assegurat a l'ACN que la foguera pot tenir més de 100.000 anys. Un fet que "el convertiria en una peça clau del debat sobre l'origen del foc a Europa".

En total, els arqueòlegs han trobat quatre fogars a la cova de les Teixoneres. Tres estan situats a la part davantera de la cova i tenen al voltant d'uns 50.000 anys. El quart es troba a l'interior i la seva cronologia és un secret que els arqueòlegs miraran de destapar durant els quinze dies que dura la campanya.

La codirectora de l'excavació, Ruth Blasco, ha explicat que un fogar aporta molta informació perquè, al seu voltant, s'hi tallen eines, s'hi cuina o s'hi expliquen històries. A més, una foguera també indica que l'espai no era un simple lloc de pas.

L'ós de les cavernes, el rei de Moià
Linx, gats salvatges i llops convivien, fa gairebé 50.000 anys, amb óssos de la caverna i hienes en un moianès boscós i amb una vegetació frondosa; tot plegat feia de l'ecosistema de Moià un espai molt divers i variat. Segons Rosell, així és com ens hem d'imaginar el moianès de l'època. Les Coves del Toll però, són conegudes per la presència de grans carnívors. Precisament a Moià s'ha recuperat una de les col·leccions més importants de l'ós de la caverna de la península.

Les Coves del Toll, un referent mundial
El 18 de juliol d'enguany es van complir 60 anys de la primera entrada a les coves moianeses. Des de llavors, les Coves del Toll s'han convertit en un referent a nivell mundial. Recentment, una revista de renom internacional ha publicat un article sobre l'estudi que s'hi realitza.

Però les campanyes arqueològiques que es fan a les Coves del Toll des de fa deu anys corren el risc de desaparèixer per la manca de finançament. Rosell ha explicat que, per la importància i la grandària del jaciment, a Moià hi haurien de treballar una quarantena d'arqueòlegs, però en canvi només hi treballen una vintena.

L'Ajuntament els cedeix una masia per a l'estada, però enguany els arqueòlegs -que no reben cap ingrés econòmic per la seva tasca- s'han de fer càrrec de la seva alimentació. Per a Rosell, això és intolerable i, si la situació no canvia, s'hauran de plantejar posar punt final a les campanyes. Un fet que, ha lamentat, "representaria un gran retrocés per al jaciment i per al territori".