L'Ajuntament de Manresa ha aprovat l'inici dels expedients per denominar set nous espais urbans amb noms de dones científiques i referents, en una iniciativa que busca corregir el desequilibri de gènere en el nomenclàtor de la ciutat. L'acció, que combina referents internacionals i figures locals, és el resultat d'un procés participatiu amb escoles i ciutadania que vol convertir els carrers en un reflex més just i inclusiu de la memòria col·lectiva.
Un projecte participatiu amb protagonisme de les escoles
La iniciativa neix d'un procés impulsat per la Comissió de Treball del Nomenclàtor amb la voluntat d'implicar la comunitat educativa en la construcció simbòlica de la ciutat. Hi han participat alumnes de 5è de primària de diversos centres de Manresa, que han treballat la recerca de biografies de dones científiques i referents històriques.
En concret, han pres part en el projecte estudiants de les escoles Bages, FEDAC Manresa, l'Espill, Les Bases, La Renaixença, Valldaura i La Flama. A través d'aquest treball, l'alumnat no només ha investigat figures rellevants, sinó que també ha reflexionat sobre els estereotips de gènere, la invisibilització de les dones i el paper de la ciutadania en la transformació social.
Aquest procés educatiu ha culminat en una proposta de noms que posteriorment s'ha sotmès a la participació ciutadana, reforçant així el caràcter col·lectiu de la iniciativa.
L'exposició i la votació ciutadana
El treball realitzat a les escoles es va materialitzar en l'exposició Dones científiques als carrers, que es va poder visitar a l'Espai Plana de l'Om entre el 27 de maig i el 15 de juny de 2025. La mostra recollia les biografies de deu candidates proposades per l'alumnat, oferint una visió àmplia de dones que han contribuït al coneixement científic i cultural.
Durant aquest període, la ciutadania va poder participar en la tria mitjançant la plataforma Manresa Decidim, escollint l'ordre de prioritat en què s'assignarien els noms als nous espais. En total, hi van prendre part 376 persones.
Com a reconeixement a aquesta fase participativa, el consistori va organitzar un acte institucional al Teatre Conservatori el 29 de maig de 2025, en què es va posar en valor la implicació de l'alumnat i del professorat en el projecte.
Set nous espais per enriquir el mapa urbà
La voluntat municipal ha estat prioritzar la denominació d'espais que fins ara no tenien nom oficial, com rotondes, passatges o places interiors d'illa. D'aquesta manera, s'evita modificar el nomenclàtor existent i es contribueix a enriquir el mapa de la ciutat sense eliminar referències històriques prèvies.
Només en un cas s'ha optat per un canvi de nom: el passatge de Bernat Oller, que passarà a denominar-se d'una altra manera per resoldre una duplicació existent.
Els set nous espais dibuixen un recorregut simbòlic per la ciutat amb noms de dones que han destacat en diferents àmbits del coneixement, combinant figures de projecció internacional amb referents locals.
Referents internacionals: ciència, tecnologia i cultura
Entre les figures escollides hi ha noms destacats de la història de la ciència i la cultura a escala global. El passatge situat entre els carrers del Bruc, de la Renaixença i Canonge Muntanyà passarà a anomenar-se passatge d'Alice Guy, pionera del cinema.
La rotonda al final de l'avinguda Universitària adoptarà el nom de Rosalind Franklin, reconeguda per la seva contribució clau en la descoberta de l'estructura de l'ADN. D'altra banda, l'espai interior d'illa entre el carrer del Cós i la carretera de Cardona es convertirà en el parc Hedy Lamarr, en reconeixement a la seva aportació a la tecnologia de comunicacions.
També s'incorporarà la figura de Mary Anning, amb una plaça al carrer Sèquia, i la de Cecilia Payne, que donarà nom al passatge que substituirà el de Bernat Oller.
Aquest conjunt de noms contribueix a visibilitzar dones que han estat determinants en l'evolució del coneixement científic i tecnològic, però que sovint han quedat relegades en els relats històrics.
Referents locals: memòria i arrelament
El projecte també incorpora dues figures locals vinculades a la medicina: Ignàsia Salvans Casas i Montserrat Bobé i Marsal, que donaran nom a dues noves places de la ciutat. Ambdues van ser de les primeres dones a estudiar medicina i exercir com a metgesses, i la seva incorporació al nomenclàtor reforça la voluntat de reconèixer el talent i el llegat de dones vinculades a la història local.
Aquesta doble mirada -global i local- permet construir un relat més complet i connectat amb la realitat de la ciutat, combinant figures universals amb referents propers.
Una política de reparació simbòlica
La iniciativa s'emmarca en una política activa de reparació simbòlica. El nomenclàtor de Manresa, com el de moltes altres ciutats, ha estat històricament dominat per noms masculins, sovint vinculats a figures polítiques, religioses o militars.
Amb aquesta actuació, el consistori no busca només equilibrar estadístiques, sinó també qüestionar aquesta inèrcia i generar un canvi en la manera com s'explica la ciutat. Apostar per una incorporació íntegrament femenina respon a la voluntat de compensar una desigualtat acumulada al llarg del temps.
Segons el plantejament municipal, aquesta acció té un impacte educatiu, ja que transforma l'espai públic en una eina de coneixement; un impacte narratiu, perquè redefineix qui és recordat, i un impacte polític, perquè situa el debat sobre la memòria i el gènere en l'àmbit quotidià.
Continuïtat d'una línia de treball
Aquesta iniciativa dona continuïtat a les polítiques municipals orientades a feminitzar el nomenclàtor. En els darrers anys, la ciutat ja havia incorporat diversos noms de dona a l'espai públic.
Entre els precedents hi ha figures com Pilar Bertran Vallès, les Ínyigues, Palmira Jaquetti o Irene Polo Roig. Més recentment, el 2023 es va inaugurar la plaça dedicada a Neus Català, i el 2025 es va crear un passatge en honor a Francesca Espinel Mengual, primera odontòloga a exercir a la ciutat.
També destaca el procés participatiu La Plaça és nom de dona, que va permetre escollir noms com Anna Solà Sardans i Assumpció Balaguer Golobart, amb la participació de més de 800 persones.
En aquest mateix context, es va incorporar el passatge de la Fadulla, en homenatge a una figura històrica vinculada a l'Avalot de les Faves del segle XVII.
Una ciutat que es repensa a través dels seus noms
Amb la incorporació d'aquests set nous espais, Manresa fa un pas més en la redefinició del seu mapa simbòlic. Els noms dels carrers, places i espais públics deixen de ser només elements identificatius per esdevenir també eines de memòria i de construcció col·lectiva.
La iniciativa posa de manifest que el nomenclàtor no és neutre, sinó que reflecteix valors, prioritats i relats. En aquest cas, la ciutat opta per visibilitzar dones que han estat referents en àmbits diversos i per donar-los el lloc que històricament no han tingut.
El projecte també evidencia el potencial de la participació ciutadana, especialment de les noves generacions, en la definició de l'espai públic. Implicar l'alumnat en aquest procés no només ha servit per escollir noms, sinó també per fomentar una mirada crítica i compromesa amb la realitat social.
