L'Associació Memòria i Història de Manresa ha presentat el web Pilar Aymerich. La fotografia com a testimoni, un projecte audiovisual i documental que reivindica la gènesi i el significat d'una de les imatges més icòniques de la deportació republicana als camps nazis. La fotografia, obra de Pilar Aymerich i Puig (Barcelona, 1943), retrata Ferran Planes, Joan Pagès i Joaquim Amat-Piniella, i va ser publicada per primera vegada a la revista Triunfo el 9 de desembre de 1972, dins un reportatge de Montserrat Roig titulat Españoles en los campos nazis. Una generación romántica.

Una imatge que simbolitza el dolor i la memòria

Aquella fotografia, feta el novembre de 1972 a Barcelona, es va convertir amb el temps en una icona del testimoni i la resistència. La instantània va il·lustrar visualment una de les afirmacions més potents de Montserrat Roig: "la deportació dura tota la vida".

El web publicat per Memòria.cat vol donar a conèixer no només la història d'aquella sessió fotogràfica, sinó també el context, les emocions i les persones que la van fer possible. El projecte explica com Aymerich va captar, en una sola imatge, el dolor i la dignitat d'uns homes marcats per la barbàrie dels camps nazis.

A través d'una entrevista extensa amb la fotògrafa, feta el 9 de desembre de 2024 al seu estudi del carrer Gran de Gràcia, el web aprofundeix en el valor testimonial d'una obra que transcendeix la seva dimensió artística.

Una entrevista per comprendre la història darrere l'objectiu

L'entrevista, d'una durada de 40 minuts i dividida en tres vídeos, és l'eix central del nou web. De manera gairebé simbòlica, la conversa es va enregistrar 52 anys després, dia per dia, de la publicació original de la fotografia a Triunfo.

En el primer vídeo, titulat Entrevista a Pilar Aymerich. Història d'una fotografia, la fotògrafa explica com es va desenvolupar aquella sessió de 1972 i les dificultats que va trobar per aconseguir una posada en escena que transmetés amb veracitat el patiment dels entrevistats. Aymerich descriu com, en un moment concret, va sentir que havia trobat exactament el que buscava: "ja la tinc!".

El segon vídeo, Desfent un malentès propagat arreu: no eren tres exdeportats, eren dos, serveix per corregir un error històric que s'ha repetit en nombrosos peus de foto. No tots tres homes van ser deportats a Mauthausen: només Joan Pagès i Joaquim Amat-Piniella ho van ser; Ferran Planes no va passar per cap camp de concentració.

El tercer vídeo, Un paquetet gris que el tinc clavat a la memòria. Francesc Boix i les fotos salvades de Mauthausen, aborda un altre episodi clau: la relació d'Aymerich amb el llegat del fotògraf Francesc Boix, deportat i supervivent del mateix camp, que va aconseguir amagar negatius dels nazis mentre treballava al servei d'identificació del camp.

Aymerich hi explica l'impacte que li van causar aquelles imatges, que més tard servirien per incriminar jerarques nazis al procés de Nuremberg, i com va viure la descoberta d'aquell arxiu amb una barreja d'admiració i angoixa.

Un web per preservar la memòria visual de la deportació

El portal digital de Memòria i Història de Manresa no només inclou l'entrevista, sinó també un recull de fotografies originals salvades de Mauthausen, conservades al Museu d'Història de Catalunya, que ha autoritzat la seva reproducció.

El web es completa amb imatges de l'exposició Montserrat Roig, 1977. Memòria i utopia, celebrada al Born entre 2017 i 2018, on les fotografies de Pilar Aymerich van tenir un paper destacat, i amb un making-of de la pròpia entrevista.

Els autors del projecte són Joaquim Aloy i Salvador Redó, amb la filmació i realització tècnica de Joan Griera, que ha capturat amb sensibilitat l'essència de la conversa.

Pilar Aymerich, la mirada compromesa

Amb aquesta publicació, Memòria.cat ret homenatge a una de les grans fotògrafes del país, reconeguda per la seva mirada compromesa i pel paper fonamental que ha tingut en la documentació de la Transició, el moviment feminista i la cultura catalana contemporània.

El web Pilar Aymerich. La fotografia com a testimoni posa en valor no només una obra emblemàtica, sinó també una manera d'entendre la fotografia com a eina de memòria, denúncia i humanitat.

Més de cinc dècades després, aquella imatge de Planes, Pagès i Amat-Piniella continua interpel·lant l'espectador i recordant, com deia Montserrat Roig, que la deportació -i la memòria que la sosté- duren tota la vida.