El Festival de Música del Mil·lenari de Montserrat ha viscut aquest cap de setmana un dels actes més emotius i multitudinaris de la seva programació. L'Orquestra i el Cor del Gran Teatre del Liceu, juntament amb l'Orfeó Català, han ofert a la Basílica de Santa Maria un concert extraordinari dedicat a la Segona Simfonia de Gustav Mahler, coneguda com la Resurrecció. La cita, dirigida per Josep Pons -antic escolà de Montserrat i reconegut expert mahlerista- ha reunit més de 2.500 persones, entre assistents dins el temple, espectadors a l'exterior i usuaris que han seguit l'esdeveniment en línia.
Un concert de gran format per al Mil·lenari
El concert ha estat concebut com una fita destacada dins els actes commemoratius dels mil anys de Montserrat. La seva magnitud ha estat excepcional: unes 400 persones han ocupat els seients de l'interior de la Basílica, mentre que 1.300 més han seguit l'actuació a l'exterior gràcies a pantalles i un sistema de sonorització especial. A més, unes 1.500 persones han connectat en directe a través del canal de YouTube de Montserrat, fet que ha ampliat encara més l'abast de l'esdeveniment.
La resposta del públic ha confirmat l'interès generat per aquesta proposta, que ha reunit tres grans institucions de la música coral i simfònica del país: l'Orquestra i el Cor del Gran Teatre del Liceu i l'Orfeó Català. La conjunció d'aquestes formacions, sota la direcció de Josep Pons, ha ofert una interpretació d'alta intensitat emocional que s'inscriu en la tradició dels grans concerts del repertori universal.
La força de la Resurrecció de Mahler
La Segona Simfonia de Gustav Mahler és una de les obres més monumentals del repertori simfònic. Amb una durada de prop de vuitanta minuts, repartits en cinc moviments, exigeix una orquestració de dimensions inusuals i integra cor, solistes i orquestra en un relat musical que viatja de la mort a la vida.
A Montserrat, aquesta simfonia ha adquirit una ressonància especial. En el marc del Mil·lenari, la Resurrecció s'ha convertit en metàfora de transcendència espiritual, amb el seu himne final, inspirat en el poema de Klopstock, com a símbol d'esperança col·lectiva. L'orquestra ha estat liderada per Kai Glausteen com a concertino, i el cor ha comptat amb dues veus solistes de primer nivell: la soprano Katharina Konradi i la mezzosoprano Ekaterina Gubanova.
Josep Pons, retorn a casa
Un dels elements més emotius del concert ha estat la presència de Josep Pons a la direcció. Format com a escolà a Montserrat, Pons és actualment director musical del Gran Teatre del Liceu i està reconegut internacionalment com un dels grans intèrprets de Mahler. La seva vinculació amb el compositor és tan profunda que ha estat un dels pocs directors convidats per Universal Edition -l'editora de les partitures de Mahler- a revisar les noves edicions crítiques de les obres.
El seu retorn a Montserrat, dirigint precisament la Resurrecció, ha tingut un fort component simbòlic: un músic que va iniciar-se en aquest entorn espiritual tornava per oferir una de les obres més transcendentals del repertori universal, en un moment històric per al monestir i per al país.
Una fita per a la història musical de Montserrat
El concert ha estat valorat com un dels moments culminants del Festival de Música del Mil·lenari, tant per la qualitat artística com per l'impacte emocional i la resposta multitudinària del públic. La Basílica de Santa Maria s'ha omplert de música i de simbolisme, amb una interpretació que molts assistents han qualificat d'"inoblidable".
Amb aquest acte, Montserrat ha consolidat el seu paper com a epicentre cultural i espiritual del país, i ha posat de relleu la força de la música com a eina de celebració i d'unió col·lectiva. La Resurrecció de Mahler, interpretada en aquest context únic, quedarà gravada com un dels moments més significatius de les commemoracions del Mil·lenari.
