La investigació La història no explicada d'Aliança Catalana, publicada per Nació, ha estat reconeguda amb una menció especial del 13è Premi Josep Maria Planes de periodisme d'investigació, lliurat aquest dimecres al Casino de Manresa. El treball, signat per Joan Serra Carné, Martí Oliver i Pere Fontanals, suma així un nou reconeixement després d'haver rebut el Premi Barnils el novembre passat.
Un acte multitudinari al Casino de Manresa
El Centre Cultural el Casino de Manresa ha acollit aquest dimecres al vespre l'acte de lliurament del 13è Premi Josep Maria Planes, en una edició especialment participada i marcada per l'alt nivell dels treballs presentats. La cerimònia, oberta al públic, va posar en valor el paper del periodisme d'investigació com a eina clau per destapar abusos, vulneracions de drets i realitats silenciades.
L'acte va ser presentat pel periodista Marc Canturri i va comptar amb la conducció de Mar Martí, presidenta de la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya. La vetllada es va iniciar amb una conversa amb Mireia Prats i Joan Torrents, directors del documental Et faran un home, guanyador d'aquesta edició del premi.
El Premi Planes per a Et faran un home
El jurat va atorgar per unanimitat el Premi Josep Maria Planes al documental Et faran un home, emès dins el programa Sense ficció de 3Cat, de Mireia Prats i Joan Torrents. El treball dona veu a homes que, durant més de trenta anys, havien silenciat les agressions físiques, abusos, maltractaments psicològics, tortures i violacions patides durant el servei militar obligatori.
Segons el veredicte, es tracta d'una peça "impecable per la seva qualitat", que aborda amb profunditat i rigor una temàtica invisibilitzada durant dècades, i que connecta plenament amb l'esperit crític i valent del periodista manresà Josep Maria Planes.
En la seva intervenció, Mireia Prats ha explicat les dificultats que hi ha posat l'exèrcit i el valor dignificar i fer aflorar moltes victimes. "L'exèrcit no surt al documental perquè no ha canviat el seu discurs, continuen traient importància al que va passar i els hem enxampat amb algunes mentides", ha resumit.
Dues mencions especials en una edició de rècord
La tretzena edició del Premi Planes ha estat la més participada de la seva història, amb un total de 19 treballs presentats. Davant la qualitat i diversitat de les propostes, el jurat va decidir concedir dues mencions especials.
Una d'elles va distingir la investigació del diari Ara "Traspassos de diners, suplantacions i clima de 'terror': reconstrucció de la marxa de Manel Esteller de l'Institut Josep Carreras", signada per Cristina Sàez i Núria Juanico, per destapar l'ús indegut de recursos institucionals en un centre de referència.
Reconeixement a Nació per una investigació clau
La segona menció especial va ser per a La història no explicada d'Aliança Catalana, una sèrie de reportatges de Nació de la qual el jurat en va destacar la solidesa periodística, la dificultat d'accés a les fonts i l'aportació d'informació inèdita sobre la gestació del partit.
La investigació identifica figures clau fins ara desconegudes, com Eduard Llaguno, assenyalat com a mecenes i poder a l'ombra d'Aliança Catalana, així com el paper de Maiol Sanaüja en la fundació del partit. El treball també analitza les tensions internes dins la formació i contextualitza el lideratge de Sílvia Orriols, aportant profunditat a un fenomen polític d'actualitat.
"Volíem respondre preguntes que no estaven resoltes"
En recollir la menció, Joan Serra Carné va agrair el reconeixement en nom de l'equip i va subratllar el sentit del treball: "La sèrie de reportatges que vam publicar a Nació pretenia respondre dues preguntes sobre Aliança Catalana que no estaven resoltes: qui va moure realment els fils en la seva gestació i qui en va facilitar el finançament".
Serra va remarcar que l'objectiu era anar més enllà del relat oficial i evitar "blanquejar lideratges, normalitzar agendes o reproduir acríticament discursos", especialment en un context d'auge de l'extrema dreta.
El valor del temps i del rigor periodístic
Martí Oliver va posar l'accent en el temps dedicat a la investigació com a element clau per acostar-se a la veritat: "Ens vam concedir mesos per parlar amb protagonistes, seguir pistes bones i d'altres que no portaven enlloc, contrastar i reescriure. En un context de presses i precarietat, vam intentar anar a contracorrent".
Oliver va destacar també el paper del mitjà i dels seus responsables per fer possible un treball d'aquesta profunditat.
Un reconeixement "a casa"
Pere Fontanals va tancar la intervenció amb un agraïment personal, remarcant l'emoció de rebre la menció a Manresa: "Com a manresà, em fa molt feliç rebre aquest reconeixement a casa. Gràcies a la Demarcació del Col·legi de Periodistes i als companys per compartir aquest camí".
Cloenda amb el degà i l'alcalde
A la cluenda de l'acte, el degà del Col·legi de Periodistes, Josep Maria Morros, ha posat l'èmfasi en la importància que les empreses "apostin per aquesta mena de continguts i donin espais". També ha destacat que, tot i néixer a la Demarcació Catalunya Central, el Premi Josep Maria Planes és el de periodisme d'investigació de tot el Col·legi. "És un orgull el premi estigui arrelat a Manresa", ha afirmat.
Per la seva part, l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha recordat que Planes és un referent i un Manresà Il·lustre i que el seu retrat presideix la bancada dels periodistes al Saló de Sessions de l'Ajuntament. També s'ha mostrat content que el reportatge de la mili "posi el focus en una transició que va deixar massa coses sense lligar". Per acabar, l'alcalde ha fet, arran de la sèrie de Nació, una crida a defensar els valors democràtics "que amenacen partits com Aliança Catalana".
El llegat de Josep Maria Planes
El Premi Josep Maria Planes, convocat per la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya amb el suport de l'Ajuntament de Manresa, vol reivindicar el periodisme d'investigació i mantenir viu el llegat del periodista manresà assassinat l'any 1936. El guardó està dotat amb 1.000 euros i s'ha consolidat com una referència del gènere al país.
